L’última execució. Un detall històric (II).

Fons Valenti Claverol

Fons Valenti Claverol

“La crònica continua amb el compliment de la sentència del nostre condemnat que «se llovó a termino de acuerdo con la costumbre tradicional del país.» I quina era «la costumbre tradicional del país»?…”

És sabut que el 18 d’octubre de 1943 es va produir a Andorra l’última execució d’un condemnat a mort. En tenim un bon testimoni visual: una clara fotografia del Fons Valentí Claverol que en certifica la macabre escena. No la de l’execució en si, que va ser al cementiri de Santa Coloma, suposo que amb més privadesa i intimitat, sinó de la concorreguda i escenificada lectura de la pena davant la casa Guillemó, al centre d’Andorra; amb el senyor Batlle, els Consellers Generals amb vestimenta de gal·la, la policia del moment i una frondosa multitud entre encuriosida i tafanera que seguia l’acte, amb el més escrupolós silenci i detall, en la cèntrica plaça Benlloch d’Andorra la Vella. Avui dia aquesta plaça la localitzem davant del Comú d’Andorra la Vella, a l’altre costat del carrer que puja cap a l’avinguda Meritxell, on hi ha una quants bancs per seure i arbres que fan ombra a qui la busca, una de les places més cèntriques i concorregudes de la capital del Principat.
Pere Areny Baró serà l’últim pres executat a Andorra i protagonista de la posterior escenificació immortalitzada en una fotografia. El Tribunal de Corts va sentenciar (acta que es conserva a l’Arxiu Nacional d’Andorra), que el també anomenat Gastó de Canillo va ser: «autor del delicte d’assessinat del seu germà, Anton Areny Baró, am les agravants d’alevosia, premeditació, nocturnitat, us de medis desproporcionats i altres no especificats, condemnan-lo a sofrir la pena capital». I «passat per les armes», afusellat al cementiri de Santa Coloma, lloc on, després de la lectura de la pena en la cèntrica plaça esmentada anteriorment, la multitud va acudir amb professor fratricida.
El crim: Un assassinat entre germans per qüestions d’herència a la parròquia de Canillo.
La notícia va travessar la frontera i en trobem una petita crònica en forma de mitja columna a la Vanguardia del dimarts dia 9 de novembre del mateix any 1945 on ens explica que: «conducido a presencia del Tribunal de Cortes, que preside el juez de apelaciones, y del que forman parte los “veguers” español y francés y los “batlles”, o juezes de paz, ambos andorranos, no solamente se confeso autor del fratecidio, sino que también declaró haber dado muerte, hace diez años, a una hermana, delito este que habia quedado en la más completa impunidad». Segons el diari amb l’afegitó sorpresa d’un altre crim, realitzat pel mateix autor deu anys abans i que havia quedat en res, i com es pot deduir, tampoc no importava massa.
La crònica continua amb el compliment de la sentència del nostre condemnat que «se llevó a termino de acuerdo con la costumbre tradicional del país.» I quina era «la costumbre tradicional del país»? El diari però continua insistint en els detalls del ritual sense desvetllar-nos massa el què era costum tradicional o no: «En el exterior del cementerio, el reo atado a un mástil empotrado en el suelo y fusilado por miembros de la Policía, único Cuerpo armado existente en Andorra. Para evitarle sufrimientos en sus últimos instantes, le fueron vendados los ojos, y el jefe del pelotón dio la señal de fuego con signos

L’última execució a Andorra no és un fet inèdit i que s’hagi descobert ara. Diferents mitjans se’n han fet ressò al llarg dels més de 70 anys des de l’efemèride. Jorge Cebrián, Ràdio Televisió d’Andorra i la Fundació Julià Reig van presentar el documental Pena Capital, 18 de octubre de 1943, amb imatges d’un gran valor històric. I l’escriptor Antoni Morell, va convertir aquesta última sentència de mort en material de ficció a la novel·la Set lletanies de mort.
Avui dia, en el record de Salvador Puig Antich, convertit en símbol de llibertat i justícia, mort fa quaranta anys a mans del franquisme amb el mètode medieval del garrot vil, val la pena recordar algunes de les execucions fetes en el que podríem anomenar amb més o menys fortuna era moderna. L’última execució a Andorra no ha passat a la història amb tant simbolisme ni transcendència com en altres casos. Si però que ha passat a la memòria dels andorrans per la duresa del cerimonial i l’impacte que va causar en la població.
És però, alhora confús i curiós, buscar-ne referències dins de la història d’Andorra a la famosa enciclopèdia digital Viquipèdia: la versió en castellà podria donar a entendre que l’execució va ser mitjançant el garrot vil «original del siglo XVI»; en canvi la versió en català diu clarament que l’executat va ser afusellat. Davant el dubte, una tercera opinió era necessària: la Viquipèdia en versió anglesa sentencia textualment: afusellament (perquè el botxí no estava disponible per fer anar el mètode legal – Garrote).

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús