La Laia Font (que no és cosina meva, tot i que ens ho han demanat sovint) ja porta mitja dècada fora de casa. Durant aquests cinc anys ha viscut a mes de 1000km de la llar, tot i que no ha deixat mai la Península. Tot va comencar quan va marxar a Granada durant tres mesos per fer un curs de música, la seva professió. Sembla que el Sud la va atraure, perquè va decidir cursar-hi els seus estudis universitaris, mudant-se a Cádiz. Després d’això, potser enyorada per les muntanyes i el fred del Pirineu, va decidir anar a viure al País Basc, per continuar estudiant el seu Master. Mudant se a Navarra, va decidir que el Nord no era la seva prioritat, i ha tornat a la cassella de sortida, Granada, on hi viu des del Setembre.
Tot i no haver marxat a l’estranger com altres persones ho han fet, les seves experiències segurament seran similars a la de tants altres que, com ella, han decidit cursar els seus estudis fora de Catalunya. Com l’ha tractat el Sud? I com s’ha sentit al Nord? Ha tingut dificultats o, pel contrari, no ho canviaria per res del món? Descobrim-ho tot seguit!
P. Hola Laia, què tal? Ja fa uns quants anys que voltes amunt i avall. Què va ser el que et va fer decidir a marxar en primer lloc?
Laia: Un curs que es feia a Granada recomanat pel meu profesor de llavors i les ganes d’un canvi. En aquest cas no vaig poder esollir la destinació, perquè venia determinada per aquest curs. Tot i així, també tenia ganes de conèixer el Sud d’Espanya més a fons.
Granada, la Laia és la segona per la dreta
P. Pel que em dius, l’experiència està anant molt diferent del que t’havies esperat. Com es passa d’anar a viure tres mesos al sud a quedar-s’hi cinc anys?
Laia: Sí, la veritat és que tot ha anat diferent a com em pensava. El curs (que durava tres mesos i era a Granada) va estar lluny de cumplir amb les meves expectatives, de manera que vaig començar a pensar en marxar. Ja que era al Sud, buscant buscant vaig pensar de provar Cádiz (tenia una escola de Jazz que semblava força interessant) i dit i fet. Vaig trobar feina desseguida i m’hi vaig sentir d’allò més bé. Tant que hi he passat prop de quatre anys i he fet la carrera allà. D’allà me’n vaig anar a viure a Zegama (Guipuzkoa) per començar el màster que estic cursant de Musicoteràpia a Vitòria. Degut a les barreres per l’idioma i cultura tancada, als sis mesos vaig decidir provar Navarra i em vaig instal.lar a Aoiz. Cansada del nord (experiència força més dura i difícil), decideixo tornar a la ciutat inicial, Granada, on hi porto 8 mesos. Aixi que el que va començar en uns possibles tres mesos, ja passa dels 5 anys…
Cadiz, la Laia és la primera per l'esquerra.
P. En el teu cas no vius exactament a l’estranger, però sí que vius en un entorn on es viu una cultura força diferent a la teva. Quins aspectes positius trobes en el fet de viure fora?
Laia : Crec que el més important per mi ha estat adonar-me que no tot és com diuen o com volen fer-nos creure que és. Espanya és un territori molt RIC en tots els aspectes, sobretot culturals i em sap greu pensar que molta gent no ho sap,no ho coneix o no ho valora.
He de dir que al Sud m’hi he sentit integrada des del principi i això ha sigut molt positiu, cosa que al nord, per exemple ha sigut tot força dur i difícil. Crec que seria bo que la gent decidís anar a viure a altres comunitats del territori espanyol perquè s’adonés que ni tot és blanc ni tot és negre. El fet de viure a un lloc i integrar-te amb la seva cultura crec que és una experiència que no hauriem de deixar perdre. Quan vas de vacances a un lloc tot és bonic i preciós, però perquè estàs de vacances. Quan t’hi instal.les és quan conèixes realment l’indret i les coses negatives i positives que comporta.
P. Sembla que tot t’ha anat força bé, però has tingut moments difícils o negatius ?
Laia: Bé, potser el fet de veure a vegades aquest cert recel inicial pel fet de ser catalana. En algunes ocasions ha sigut difícil en un primer contacte per culpa de les etiquetes i tòpics que ens tenen posades arreu. De totes maneres, crec que el que es tracta és de desmitificar aquestes etiquetes, perquè sinó es converteixen en una espiral que l’únic que fa és crear odi. Crec que aquest fet, tot i ser negatiu en un principi, ha passat a positiu quan s’ha pogut desmitificar (és a dir, quan la gent et coneix i se’n adona que no són més que tòpics i etiquetes).
Cadiz. La Laia és la segona per la dreta.
P. Tornar a casa despres de tant temps potser es una cosa difícil per a tu, no? Et plantejes tornar?
Laia: Ara que he voltat una mica per tot Espanya, el que potser em plantejo és marxar a l’estranger. Crec que tota vivència nova és bona, que tota experiència que puguis aportar al teu aprenentatge és positiva, i el fet de moure’s i conèixer coses noves t’enrriqueix com a persona i també professionalment. De manera que quedar-m’hi a viure no ho sé segur, però una bona temporada més segur.
P. I què has trobat a les teves ciutats d’acollida que t’han sorprès?
Laia: Anem per parts, perquè cada ciutat m’ha aportat una cosa diferent. A Cádiz, per exemple, em va sorprendre la sensació de sentir-me com casa. El fet que t’obrin les portes des del primer dia s’agraeix molt quan ets nou a un lloc i fa que puguis estimar el lloc on ets com si fos teu. Estimen tant el seu territori, les costums i tradicions que fan que tu les estimis igual i t’integren perquè això sigui així. L’experiència a Guipuzkoa i Navarra va ser més aviat negativa, ja que em van fer sentir estrangera, donant-me la sensació que per a ells mai seràs un més. A Granada em va sorprendre comprovar que no tot el sud és igual com nosaltres ens l’imaginem. La part oriental és força més tancada que la occidental.
Navarra
P. Podries explicar-nos una experiència memorable de la teva estada?
Laia: Crec que més que explicar una experiència en concret m’agradaria explicar la importància de la gent que m’ha envoltat durant aquests 5 anys. Gent que ha passat uns mesos per la meva vida, gent que s’hi ha quedat uns anys i gent que encara tinc al voltant tot i les distàncies.
Començant pels meus companys de pis, els de les diverses feines i els de la carrera. Són gent que han fet possible que aquests cinc anys fossin tal com han sigut i que gràcies a ells he pogut conèixer coses noves, viure experiències inolvidables i fer que molts moments hagin sigut realment memorables.
Cadiz. La Laia és la segona per la dreta.
P. No has trobat a faltar res durant aquest temps?
Laia: Sí, sobretot la família i els amics. La terra i el paisatge. El Pirineu és tant bonic…
P. Segurament quan vas marxar t’hauria agradat que algú t’hagués pogut aconsellar sobre aquesta experiència. Ara que ja fa tant temps, pots donar un consell a la gent que s’està plantejant marxar ?
Laia : QUE HO FACIN JAA! Que no s’ho pensin gens ni mica!!!!! Que facin les maletes i marxin a conèixer món!! Jo, que m’he mogut més aviat per la Península recomano que marxin a l’estranger, sobretot pel tema d’idiomes. Per altra banda, també recomano que es plantegin anar a viure a una altra Comunitat d’Espanya. A mi, personamlent, m’ha enrriquit molt i m’ha desmitificat mooooooooltes coses. Crec que és molt interessant per començar a tenir un altre concepte d’Espanya, veure la riquesa cultural que hi ha i intentar integra-se a ella per poder jutjar-la amb coherència i coneixement.
P. Per acabar l’entrevista, tens alguna frase que pugui resumir la teva estada?
Laia: Ha estat una experiència increíble i necessària.
P. Moltes gràcies, Laia. Disfruta del Sud i el seu bon temps!
* Totes les imatges han estat preses per Laia Font Llorens.
Laura Font Sentís va néixer en una masia al bell mig dels Pirineus però des de fa uns anys ha marxat de casa per viure en diferents països i es troba actualment estudiant a Sydney, Austràlia. En aquest bloc no només vol compartir les seves vivències, sinó també parlar amb altra gent que ha viscut la mateixa experiència.