Ja gairebé s’ha acabat el mes de juny, i això és sinònim d’estiu, gelats a la platja i, el més important, vacances. Per molts és el moment de fer les maletes i marxar uns dies fora, per aprofitar aquests dies.
En canvi, quan arriben les vacances i un viu a l’estranger, sempre hi ha moments de dubtes existencials i, consequentment, de prendre decisions que potser no seran del gust de tothom.”Què faig, aprofito per tornar a casa a veure parentel.la i amics o bé me’n vaig a descobrir món/relaxar-me en una platja/caminar per la muntanya/altres activitats de lleure?”
Això no passa a cada vegada, i és que hi ha moments de l’any que estan clars on els passaràs: per Nadal a casa, com el turró, i pobre de tu que diguis que no vols menjar canalons perquè des de que vius a Califòrnia t’has tornat vegetarià. Hi ha coses que no es canvien, que per això es diuen tradicions. Altres, en canvi, sí que ens poden propiciar dubtes, sobretot aquell moment en que tenim l’oportunitat d’anar allà on sempre havíem somniat.
Dic que és una decisió complicada per alguns, perquè n’hi ha d’altres que ho tenen molt clar: cap a casa a la primera que poden o bé aquells altres que un cop sortits del niu familiar si te he visto no me acuerdo, no els hi veus mai més el pèl. Tot i així, i com la majoria de coses en aquesta vida, sempre hi ha extrems.
Per la majoria de mortals que tenim aquell rau-rau a la panxa quan som lluny i sabem que no podem veure els nostres tan sovint com voldriem, acostumem a sentir-nos malament quan pensem a passar els nostres dies lliure s de vacances en algun indret, mentre la mare/tieta de turno es lamenta per telèfon que mai l’anem a veure. Si, a més, s’és una d’aquelles persones a qui li agrada molt viatiar, la cosa està fotuda per partida doble. L’aventura , les cultures desconegudes i l’incertesa atrauen irrestiblement i pot donar la sensació que estem sacrificant alguna cosa per tal de tornar al lloc d’on venim, i veure els llocs que ja coneixem. No cal oblidar, però, que tornar a les arrels no té res de dolent, tot el contrari. I el més important, que no hem de deixar refredar excessivament la relació que tenim amb família o amics, si no volem acabar perdent-los. De totes maneres, tot i ser conscients de la importància de tornar a casa a vegades ens agradaria poder estar a dos llocs al mateix temps.
Crec que aquest dubte pot assaltar especialment a aquells que viuen realment lluny, en un altre continent que implica nombroses hores de vol (i de pressupost). En aquest cas de ben segur aquesta decisió és de vital importància.
Si em pregunten a mi, jo diria que el millor en aquestes situacions és intentar fer un balanç equitatiu entre ambdues opcions i, sobretot, prendre-s’ho amb filosofia. Si passem més temps a casa del que voldríem es podria intentar enfocar com si fossin unes vacances relaxants i si, en canvi, anem de vacances a algun lloc i ens enyorem de casa sempre podem agafar el telèfon i saber les últimes novetats o, simplement, parlar el nostre idioma una estona. Crec, doncs, que el millor seria aplicar la dita castellana no hay mal que por bien no venga.
Per cert que estic escrivint aquest post amb el mòbil mentre contemplo Milford Sound, un fiord de Nova Zelanda. Segur que ara entendreu perquè he fet un post sobre vacances, oi?
Laura Font Sentís va néixer en una masia al bell mig dels Pirineus però des de fa uns anys ha marxat de casa per viure en diferents països i es troba actualment estudiant a Sydney, Austràlia. En aquest bloc no només vol compartir les seves vivències, sinó també parlar amb altra gent que ha viscut la mateixa experiència.