Twittejant els tirans?

És força probable, com apuntava Marc Vidal des de les planes d’aquest diari, que el que està visquent Tunísia sigui la primera revolta filla de Wikileaks. Estaria bé pensar que el sol fet de veure les veritats per escrit, que no és poc, fos una força prou reveladora com per activar consciències… Com totes les revolucions, aquesta primera revolta de Jesamí –com alguns ja l’han batejada als fòrums d’internautes- laica i pacífica del món àrab s’ha degut a cap i a molts factors alhora, desfermats pel cop psicològic que va tenir sobre una població fastiguejada la immolació del jove Mohamed Bouazizi. D’aquests factors, si em permeten, m’agradaria destacar-ne un, l’impacte del qual està sent objecte de debat en alguns mitjans internacionals: la llibertat d’expressió.

Poc després que esclatessin els primers incidents al país, el govern de Ben Alí –a través de l’Agència Tunisiana d’Internet- va engegar una operació de censura informativa en tota regla (res que no hagués fet abans, però aquest cop amb més embranzida): va confiscar diaris, va bloquejar pàgines web, es va fer amb la còpia il·legal de claus d’accés i noms en codi de bloggers, activistes, periodistes etc a través de la introducció oculta de JavaScript, va esborrar del Facebook nacional desenes i desenes de pàgines amb videos i entrades de denúncia del que estava passant als carrers, etc. El 5 de gener, el Comitè per a la Protecció dels Periodistes feia pública una carta oberta a l’aleshores encara president on es detallava tota aquesta persecució, i dos dies més tard, Reporters Sense Fronteres denunciava la detenció d’almenys cinc bloggers arreu del país. [Aquí podeu llegir una completa crònica d’Al-Jazeera –mitjà, per cert, vilipendiat pel règim tunisià- amb entrevises amb periodistes afectats.]

A la xarxa es poden trobar diversos articles on s’analitza l’efecte que aquesta pressió sobre la e-llibertat d’expressió ha pogut tenir en la revolució tunisiana. Enmig del cansament general dels ciutadans, és probable que la pressió sobre els social media fos l’última gota que va fer vessar el vas. Potser va ser, de fet, l’error més gran del govern Ben Ali. La xarxa era, en bona mesura, l’única arma que la joventut, sobretot, la classe mitja i la intel·lectualitat tenien per contenir el règim, l’única vàlvula d’escapament a la tensió continguda; i van reaccionar al cop. Facebook primer i Twitter després es van convertir en una imparable caixa de ressonància informativa del que passava arreu del país, en una gran plataforma de coordinació dels activistes anònims i, alhora, en un mitjà perfecte per alimentar reivindicacions i mantenir els ànims encesos.  Dilluns mateix, per exemple, vint-i-quatre hores abans que ho fes el primer ministre, Mohamed Ghanuchi, hi havia entrades al Twitter que ja anunciaven l’alliberament dels presoners polítics “en els propers dies”. “Hem fet caure un dictador, però encara no hem fet caure el règim… Aviat!!”, escrivia una enginyera de nom Nadia.

Honestament, no sé si com proclamen els més agosarats, a Tunísia s’ha estrenat una nova forma d’enderrocar tiranies. Hi ha veus més contingudes, com el Foreign Policy, i altres més optimistes sobre el paper de les xarxes socials en la propagació de la democràcia. Cert, a l’Iran no n’hi va haver prou. Però que hi hagi la percepció que s’ha guanyat una batalla pot ser un mirall molt suggerent per a altres parts del món àrab.

Etiquetes

2 comentaris

  • helena Nadal

    18/01/2011 11:58 am

    Clar i entenedor! molt interessant

  • La Ceba

    18/01/2011 6:42 pm

    Twitter ha fet honor al nom d’aquest bloc. Ha fet de pont digital entre la gent que ha viscut la revolta de Tunísia (periodistes, turistes, residents…) i els altres que la seguíem des dels mitjans tradicionals i també via Twitter o Facebook.
    Twitter és immediatesa, i a més a més, ofereix la possibilitat de contactar amb els mateixos protagonistes i testimonis que relaten el que veuen.
    Avui mateix, Karim, un fotògraf de Tunísia, ens diu a través del seu Twitter: @karim2k: Life is back to normal: all shopsand offices did open today.”

    Si voleu seguir alguns dels Twitter de gent que tuiteja sobre la situació a Tunísia:
    @zizoo
    @forum_matunisie
    @Twinisier
    @karim2k
    @nawaat
    @abdu

    Del facebook podeu visitar aquesta pàgina: https://ssl.facebook.com/Free.Tunisia.2011

    Per cert, felicitats pel bloc i per l’entrada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús