La joventut cabrejada de Gaza

A la xarxa palestina hi ha hagut una petita revolució. Vuit joves universitaris –cinc nois i tres noies- de la Franja de Gaza s’han atrevit a posar per escrit com se senten. I ho han fet sense contemplacions: “Que es foti Hamas. Que es foti Israel. Que es foti Fatah. Que es foti l’ONU. Que es fotin els EUA. Nosaltres, la joventut de Gaza, estem tan farts d’Israel, de Hamàs, de l’ocupació, de les violacions dels drets humans i de la indiferència de la comunitat internacional!”. Són amb prou feines mil paraules que han batejat amb el títol de Manifest dels joves de Gaza pel canvi! A mitjans de desembre passat el van penjar al Facebook, i en un mes ha recollit més de 18.000 adscripcions i ha estat traduït a vint-i-un idiomes.

El text està escrit des de la ràbia i la frustració, amb un llenguatge dur, directe, i un coratge innegable a l’hora d’acusar tots els que els oprimeixen.

“Estem farts d’estar atrapats en aquesta lluita política; farts de nits fredes i fosques amb els avions fent cercles sobre les nostres cases; farts que es dispari a pagesos innocents només perquè van a treballar els seus horts a la zona de seguretat; farts dels paios barbuts que es passegen armats i abusen del seu poder; farts d’aquest mur de la vergonya que ens separa de la resta del nostre país i ens manté empresonats en un tros de terra del tamany d’un segell; farts de ser retratats com a terroristes fanàtics amb explosius a les butxaques i el mal als nostres ulls; farts de la indiferència de la comunitat internacional, d’aquests anomenats experts en mostrar preocupacions i redactar resolucions però covards a forçar cap acord; farts i cansats de viure una vida de merda, atrapats per Israel en una presó, apallissats per Hamàs i completament ignorats per la resta del món.”

Com expliquen al manifest, el motiu que va acabar amb la paciència d’aquests joves –que s’han batejat amb el nom de Gaza Youth Breaks Out (GYBO, La joventut de Gaza estalla) i es mantenen en l’anonimat per por a represàlies- va ser l’ordre del govern de Hamàs de tancar la seu i tots els centres socials que el Sharek Youth Forum tenia a la Franja. Fundada fa catorze anys per l’Agència Suïssa per a la Cooperació al Desenvolupament i el Programa de les Nacions Unides per a l’Assistència del Poble Palestí (UNDP /PAPP), aquesta ONG treballa en programes d’atenció a la infància i la joventut de Gaza i Cisjordània (laborals, educatius, de lleure, de promoció de la democràcia, amb activitats conjuntes de nois i noies, camps d’estiu, etc).

El passat 30 de novembre, i sense donar cap mena d’explicació, els agents de la policia “van arribar amb les seves armes, mentides i agressivitat, van fotre tothom a fora, en van empresonar alguns i van prohibir que continuessin treballant”. El Sharek Youth Forum era una de les poques organitzacions civils independents que havia sobreviscut a l’onada de clausures que Hamàs va imposar un any després d’arribar al poder i atenia mensualment 65.000 infants i joves. En els últims mesos els havien fet la vida impossible, sospiten, per un exercici de reportatges  de video amb què els joves denunciaven des de la persecució violenta de les patrulles morals de la policia a les restriccions d’aigua potable, passant per la impossibilitat de trobar feina si no estàs afiliat a Hamàs.

“Durant la guerra [l’Operació Plom Fos, desembre 2008 – gener 2009], vam tenir el sentiment inequívoc que Israel ens volia esborrar de la faç de la terra. Durant els darrers anys, Hamàs ha estat fent tot el possible per controlar els nostres pensaments, comportaments i aspiracions”, denuncia el Manifest.

I aquí va esclatar la polèmica. Al Facebook i al web que han creat després, els vuit joves ciberactivistes s’han vist arrossegats a un debat encès, virulent, sobre el dret a criticar i a dissentir dels teus en un ambient de fílies i fòbies tan radical com la que es viu a Palestina i a Israel (que li ho preguntin a Jonathan Pollack i a totes les ONGs pacifistes israelianes sota el punt de mira del parlament hebreu). S’han vist acusats d’antipatriòtics quan no directament de projueus o seculars (sic) per l’ordre amb què van escriure el nom dels culpables, per si carreguen amb més contundència contra el govern de Hamàs que contra les bombes d’Israel, per no haver incidit prou en les corrupteles infames de Fatah [el partit d’Arafat i del president Mahmud Abbas], per voler dividir la resistència contra l’ocupació, per voler una societat occidentalitzada i immoral…

En un nou Manifest 2.0, els joves de GYBO han hagut de recordar als seus conciutadans una obvietat democràtica que a Gaza, però també a Ramal·lah i a Jerusalem, no és gens òbvia: “Sí, nosaltres vam votar per Hamàs. Tots ho vam fer. Estàvem cansats de la corrupció del govern de Fatah, volíem un canvi i confiàvem que Hamas ho pogués ser. I això PRECISAMENT ens dóna el dret a cridar la nostra ira contra ells”.

“Volem tres coses –conclou el text-. Volem ser lliures. Volem poder viure una vida normal. Volem la pau. És demanar massa? Començarem destruint aquesta ocupació que ens envolta; ens alliberarem d’aquest empresonament mental i recuperarem la dignitat i l’autoestima. Mantindrem el cap alçat encara que ens oposin resistència. Treballarem dia i nit per canviar aquestes condicions miserables en què vivim”. Més de la meitat del milió i mig d’habitants de la Franja de Gaza és menor de vint anys.

Etiquetes ,

3 comentaris

  • Pere Franch

    22/01/2011 7:36 pm

    Crec que si Palestina té futur està en joves com aquests. Felicitats per donar-ne difusió. Cal que el món sàpiga que existeixen i els donin suport.

  • Tweets that mention La joventut cabrejada de Gaza – Ara.cat — Topsy.com

    22/01/2011 9:34 pm

    […] This post was mentioned on Twitter by Mireia Miquel, montsearbos. montsearbos said: La joventut cabrejada de Gaza. Espero que us agradi http://blogspersonals.ara.cat/pontsdigitals/2011/01/22/la-joventut-cabrejada-de-gaza/ […]

  • M. Dolors Figueras Fondevila

    03/02/2011 1:15 am

    Moltes gràcies per explicar-nos aquest fets i agrair a aquests joves la seva lucidesa en adonar.se de totes les incongruències que veuen a un costat i a l’altre que els impossibilitat aconseguir la PAU.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús