Qui assessora Mubàrak?

No entenc massa bé què està passant. Vull dir al carrer, sí, que s’entén què hi ha en joc. Desafiant els tancs i el toc de queda, els manifestants que anit omplien a vessar els ponts sobre el Nil i la Plaça Tahrir, al Caire, i els carrers d’Alexandria i Suez cridaven ben clar i ben fort “Llibertat!” i “Fora Mubàrak”. El que no entenc què està passant és dins de la seu del govern, dels governs.

A Egipte fa força temps que hi havia un pols de força entre el règim i una joventut urbana que, connectada al món a través d’internet, té les idees molt clares sobre el que vol. Podríem tirar enrere, per exemple, fins el maig de l’any 2006, amb la detenció d’Alaa Abd al-Fattah, un dels bloggers més famosos del país i demòcrata practicant, durant una manifestació per la capital egípcia exigint un sistema judicial independent. Feia poc que Mubàrak havia començat a parlar de reformes polítiques i el moviment opositor Kefaya (Prou), en el qual militava l’Alaa, començava a prendre volada. I des d’aleshores, el règim ha anat fent el que ha fet ara: aplacar les queixes i la dissidència. Però ningú no podrà dir, ni al palau presidencial ni als informes de les cancelleries occidentals, que no se sabia el que hi havia latent.

Per això sorprèn que en el seu discurs d’ahir, Hosni Mubàrak repetís, fil per randa, els errors que va cometre el seu homòleg tunissià: acusar a elements provocadors -els Germans Musulmans, en el seu cas- de manipular les protestes; forçar la dimissió del govern; mostrar-se com a fidel servidor de les necessitats del seu poble, etc, etc. Cap resposta seriosa, cap proposta agosarada però en la línia del que reclamen els ciutadans al carrer. Egipte no és Tuníssia, sobretot no ho són ni el seu exèrcit ni el seu rol en l’escena política del Pròxim Orient, però precisament per això és fàcil imaginar que a Washington, a Brusel·les i també a Jerusalem algú hauria d’estar una mica preocupat per com conduir la situació el millor possible.

En teoria, hi ha eleccions previstes per a finals d’any. És comprensible que la participació dels Germans Musulmans en una competició democràtica generi calfreds –tot i que no crec que s’hagi de discutir-, però potser hi hauria temps suficient per preparar el terreny. Mubàrak podria haver anunciat la seva jubilació definitiva, podria renunciar a imposar la candidatura del seu fill Gamal, podria jugar la carta de l’oposició moderada… Per això, no em sembla que, de moment, qui estigui assessorant Mubàrak l’estigui encertant gaire.

[Fins al bloqueig imposat ahir pel règim a internet i a les connexions de telefonia mòbil, l’Alaa ha informat puntualment des del seu agregador de blogs –el més important del país- del que anava succeint. “bones notícies, el blackout no està afectant la moral al caire, activistes veterans dels 60 i 70 estan assessoranat de com fer les coses [de manera] predigital #gen25”. A Egipte, més del 60% de la població és menor de 30 anys.]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús