La mala salut de la democràcia israeliana

No deixa de ser trist que mentre al món àrab les societats intenten –amb més o menys fortuna- guanyar la batalla de la llibertat i la democràcia, a Israel les coses girin en direcció contrària.

Sóc conscient que dir això després de l’assassinat de la família de colons a l’assentament d’Itamar, de l’atemptat a Jerusalem, d’una setmana de bombardejos amb granades de morter i coets Qassam contra les poblacions del sud d’Israel, o de la negativa de Hamàs a acceptar que els infants palestins que van a les escoles que Nacions Unides administra a la Franja de Gaza estudiïn l’Holocaust (sembla que l’ONU està decidida a implementar el nou programa a partir de setembre) pot semblar, com a mínim, poc oportú. Però així ho ha marcat l’actualitat.

El Parlament hebreu ha aprovat aquesta setmana dues lleis -i en té dues més en espera- que han dut el diari Haaretz a denunciar, en un editorial duríssim, “una vergonyosa pàgina en la història parlamentària” del país que “encoratjarà el racisme” i “erosiona perillosament la democràcia israeliana”, a mans de l’extrema dreta.

La primera és la coneguda com a Llei Naqba, que autoritza el govern hebreu a multar i retallar els pressupostos públics de les entitats –ajuntaments inclosos- que desacreditin els símbols nacionals i “qüestionin les creences fonamentals de l’Estat”. En altres paraules: prohibit dir en veu alta que el Dia de la Independència va suposar el dia de la catàstrofe (naqba, en àrab) per als palestins, o prohibit dissentir que Israel sigui un Estat jueu, que no dels jueus. [La primera versió del text, val a dir, preveia fins a tres anys de presó per a aquell que públicament commemorés la Naqba.]

La segona llei autoritza a les poblacions petites del Negev i la Galilea a crear Comitès d’Admissió per decidir qui pot anar a viure-hi i qui no. “Les dues lleis –concloïa l’Haaretz- són les últimes en una llista creixent de legislació vergonyosa que té per únic propòsit discriminar els ciutadans àrabs d’Israel, intimidar-los i negar els seus drets”.

Però les restriccions democràtiques no només afecten a la minoria palestina que viu a l’Estat hebreu. Des de fa uns mesos i sota l’impuls del partit ultradretà Yisrael Beiteinu (del ministre d’Exteriors, Avigdor Liberman), hi ha en marxa una autèntica ofensiva contra les organitzacions no-governamentals que treballen per protegir els drets humans, a casa i a Cisjordània. A parer de les veus oficialistes, es veu que aquestes ONG’s volen “deslegitimar” Israel.

Volen “deslegitimar” el país les ONG’s israelianes que controlen l’actuació de l’exèrcit. Per això a primers d’any, el Parlament hebreu va aprovar la creació d’un comitè especial per investigar-les. I volen “deslegitimar” el país, els grups i organitzacions estrangeres que, per exemple, defensen la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS), a imatge de la que es va aplicar contra la Sud-àfrica de l’apartheid. Per això, segons s’ha sabut aquesta setmana, la Secció d’Intel·ligència militar de les forces armades ha creat una unitat especial encarregada del tema. L’ofensiva es podria arrodonir en els propers mesos si el Parlament acaba aprovant una llei anti-boicot (que prohibiria als israelians donar suport a la campanya) i una altra que revocaria la ciutadania en cas de deslleieltat.

Em limitaré a exposar els dubtes d’algun alt funcionari israelià recollits per la premsa: “què vol dir deslegitimar? Les expedicions navals a Gaza deslegitimen? Les crítiques als assentaments deslegitimen?”. Em temo que la resposta serà un sí el més ampli i eteri possible. On hi càpiga tot. Per protegir la democràcia, és clar.

2 comentaris

  • dani

    05/04/2011 6:59 pm

    D’acord amb la lectura d’aquestes noves lleis, és un moviment molt ‘facha’ per part del govern d’israel, crec que és un error. Ara bé, fins ara, que n’has parlat gaire bé de la democràcia a israel? O et centres més en tot moviment erroni? Pq en comparació als seus veïns, penso que és d’envejar. Penso que la premsa és tan crítica com vol, i que ningú està privat de dir el que pensa ( tot i que pot ser molt criticat). Les mitges veritats o fins i tot mentides en alguns casos que s’expliquen des d’occident només fan que complicar més tot el conflicte.

  • marbos

    05/04/2011 8:00 pm

    Hola Dani. T’agraeixo molt que hagis obert aquest debat. A veure: si em permets, no seré jo qui compari la democràcia israeliana amb els seus veïns perquè, senzillament, em sembla que no es poden comparar (excepte el Líban). Quina altra democràcia plena hi ha, pels voltants?
    Igualment, crec que no ha de ser un motiu de celebració excepcional que la premsa israeliana sigui crítica i hi hagi llibertat d’expressió, perquè entenc que són dos drets inherents a qualsevol democràcia. Allà i aquí.
    Des de sempre he cregut que una de les funcions bàsiques del periodisme era plantejar qüestions incòmodes al poder, sigui quin sigui i d’on sigui, i vetllar pels valors democràtics. També sempre m’ha semblat que si hi havia alguna possibilitat de resoldre el conflicte entre israelians i palestins era a través de l’acció decidida i coratjosa de moltes organitzacions civils que, a un costat i l’altre, treballen per fomentar i garantir els valors democràtics en el seu sentit més bàsic. I per això entenc que el que cal fer és alertar quan els governs, siguin quins siguin, els ataquen.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús