Cinc bales. MERDA! (en memòria de Juliano Mer Khamis)

Disculpin-me per haver començat amb aquest exabrupte. Admeto que no és la millor manera de titular un text, precisament, però si els haig de ser sincera, qualsevol alternativa em semblava buida i poc precisa en la descripció del cabreig, la incredulitat i la profunda sensació d’abatiment i derrota que he tingut en saber l’assassinat de Juliano Mer Khamis. Crivellat per cinc bales. A boca de canó.

“Si ets una persona honrada, no pots quedar-te al marge”. Quan el vaig conèixer, l’octubre del 2004, Juliano havia vingut a Barcelona a presentar el seu documental Els nois de l’Arna. Havíem quedat a la cafeteria d’un hotel, i el primer que va fer abans d’asseure’ns a xerrar va ser parar una taula amb tot de llapis de colors i papers perquè la seva filla, que aleshores devia tenir uns cinc anys i una exuberant melena arrissada, no s’avorrís gaire. En teoria, Jules –com l’anomenaven els amics- havia volgut fer un homenatge a la seva mare, Arna Mer, que s’acabava de morir de càncer, però “durant el rodatge vaig entendre que el que tenia a les mans era una Història, amb majúscules, diferent: eren les imatges que donaven rostre i nom a la revolta palestina, que la humanitzaven”.

Arna Mer havia començat lluitant per la creació de l’Estat d’Israel i va acabar compromesa a favor d’una Palestina lliure. Nascuda el 1931 en un poble de l’alta Galilea, va combatre en la guerra de 1948 a les files de la Palmach, es va casar amb un palestí israelià de la cúpula del Partit Comunista hebreu i durant la Primera Intifada (1987-1993) va instal·lar-se a Jenín (a Cisjordània) i va crear el Teatre de la Llibertat, un espai que tant servia perquè els infants rebessin classe, conjuguessin els traumes i la por fent de Romeo, de Julieta o de gatets, o ofeguessin la ràbia pintant un mural de paret. Però al llarg del rodatge, Juliano es va trobar seguint la vida d’en Yussef, el Nidal, l’Ashraf, l’Ala i el Zakariya, un grup de nens que havien estat alumnes de l’Arna i que durant la Segona Intifada (2000- ) i amb el teatre destruït, havien pres les armes i, alguns, s’havien immolat com a homes bomba a Israel.

Juliano estava escandalitzat per les reaccions que havia vist a Tel Aviv en l’estrena de la seva pel·lícula. “Enmig d’un gran silenci, una dona em va dir: ‘És esglaiador! Aquests nens tan macos, si són com els nostres nens!’. És un comentari banal, però espantós. Acabava d’adonar-se que els palestins són gent normal”. Perquè l’essència de l’escàndol que va envoltar aquell documental era que “des del moment en què humanitza els suïcides, introdueix una lògica en les seves accions; i la lògica és perillosa, perquè si hi ha lògica hi ha raó, i si hi ha raó hi ha justificació, i si hi ha justificació hi ha justificació moral”.

Ell sabia que a partir d’aquell documental ho tindria molt difícil per poder continuar la seva carrera com a actor; s’havia compromès massa. “Si ets una persona honrada, no pots quedar-te al marge”. I això que, com sa mare, tenia un expedient militar immaculat havent servit a la prestigiosa Brigada de Paracaigudistes.

Al cap de poc temps el vaig tornar a trobar a Jenín. Havia deixat de banda la carrera cinematogràfica i amb molta empenta i el suport incondicional d’uns pocs amics israelians, palestins i internacionals havia aconseguit el que semblava un somni: fer renéixer el Teatre de la Llibertat del camp de refugiats de Jenín. Des del 2006 en què es va inaugurar fins ara, i sota la seva batuta, al Teatre s’hi ha establert la primera escola d’actors de Palestina, hi ha programes de treball amb escolars i un curs de filmografia, i hi han actuat companyies de dansa, teatre i circ d’arreu. De tant en tant, agafava els alumnes més petits de l’escola de teatre i se’ls enduia d’excursió a un petit parc d’atraccions que hi ha als afores de la ciutat.

A Jules l’han assassinat dos individus emmascarats que s’han apropat al cotxe en què viatjava, al seient del copilot, i li han disparat cinc trets a boca de canó; anava camí del teatre. El governador de Jenín ha dit que no tenien constància d’amenaces recents. Però n’havia rebudes, fa algun temps.

Ara fa un parell d’anys, el teatre va patir dos incendis intencionats frustrats i ell va rebre unes tantes amenaces de mort, públiques. La raó? En el seu web, el Teatre de la Llibertat assenyala que Els beneficis de les activitats individuals van molt més enllà de l’individu. Després d’haver sofert la penúria de l’ocupació militar violenta, Palestina és avui una societat destrossada i la població lluita contra un aïllament creixent, fragmentació i desil·lusió. El Teatre de la Llibertat creu que el teatre i les arts tenen un paper crucial en la construcció d’una societat lliure i sana. Amb el foment de la llibertat d’expressió i el respecte dels drets individuals, les activitats culturals trenquen tabús, estimulen la cooperació i milloren la comprensió de l’altre.

Els intransigents, els radicals, els fanàtics de Jenín van criticar Juliano i el Teatre perquè nois i noies treballaven i actuaven junts; perquè a la representació de Rebel·lió a la granja, de Georges Orwell, hi va sortir un jove actor fent de porc, un animal que l’Alcorà considera impur; perquè s’obrien portes a l’estranger; perquè s’hi parlava i s’hi discutia amb llibertat… La premsa hebrea recollia ahir que, fins i tot, Jules havia renunciat a programar una obra contemporània que satiritza la lluita armada (El lloctinent d’Inishmore). El 2009, en una entrevista a un diari de Tel Aviv, va admetre que tenia por però es va mostrar decidit a no fugir corrents; i profetitzava: “després de tota la feina feta al camp de refugiats, seria molt trist morir per una bala palestina”.

A Juliano Mer Khamis l’han mort cinc bales palestines. Voldria pensar que, malgrat el cop, no han mort també el Teatre de la Llibertat. Per la salut de Palestina. Però se’m fa difícil, què volen…

1 comentari

  • M. Dolors Figueras Fondevila

    05/04/2011 11:20 am

    Gràcies per aquest article que ens fa conèixer aquest horrible crim i així fer-te ressó del que Juliano deia “Si ets una persona honrada, no pots quedar-te al marge”

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús