La Nakba truca a la porta

“Has vist el que està passant a les fronteres amb Síria i el Líban? És increïble!”. Un amic, bregat en la lluita quotidiana a favor de la pau entre israelians i palestins, no se’n sabia avenir de les notícies que arribaven ahir a Jerusalem: en el 63è aniversari de la Nakba, milers de refugiats palestins marxaven per dos flancs diferents, uns al costat sirià de Mahdal Shams, als Alts del Golan, i els altres des de la població libanesa de Maroun al-Ras, tots amb la intenció de trencar la tanca fronterera amb Israel. Mentre, al sud, una gernació violava la zona de seguretat establerta per Israel al perímetre de la Franja de Gaza i s’apropava, com mai, al punt de pas d’Erez. El meu amic m’escrivia tot tornant del checkpoint de Qalandia, a mig camí de Jerusalem i Ramal·lah, on els militars i la policia israeliana havien dispersat els centenars de manifestants a cop de gasos lacrimògens i bales de goma.

Les imatges dels fets del Golan són impressionants: en el video difós per la web baladee.net s’hi veuen desenes de palestins marxant camp a través fins al filferrat, com el salten i són rebuts amb abraçades i crits de joia per part dels habitants de Mahdal Shams que els esperen a l’altre costat. La majoria de famílies d’aquesta ciutat drusa van quedar separades després que Israel envaís el Golan el 1967.

Totes les manifestacions es van convocar amb la consigna que fossin pacífiques però, malgrat les crides dels organitzadors a mantenir la calma, ahir es va reviure un cert esperit de primera intifada: als trets de l’exèrcit israelià (i libanès), els joves palestins van respondre a cops de pedres i còcktels molotov. Aluf Benn, periodista del diari Haaretz, twitejava anit: “La revolució àrab finalment està trucant a la porta d’Israel.”

Potser sí.

A la xarxa es comentava especialment que les marxes d’ahir podrien haver estat un assaig del que vindrà al setembre si surt maldada la votació a les Nacions Unides del reconeixement de l’Estat palestí sobre les fronteres de 1967. En les accions de contenció, l’exèrcit hebreu va fer una quinzena de morts i centenars de ferits, una duresa difícil de mantenir en cas que les protestes s’extenguessin pels territoris palestins i a l’altre costat de les fronteres. [Fonts oficials israelianes van acusar també els soldats libanesos d’haver disparat a la multitud a Moroun al-Ras.] El govern de Netanyahu faria bé de començar a pensar en alguna alternativa.

El periodista palestino-americà Ali Abunimah, cofundador del web The Electronic Intifada, conversava a la xarxa: “El Gandhi palestí s’està assegut en una presó israeliana [en referència a Marwan Barghouti]. Potser seria millor preguntar-se on és el De Klerk israelà?”

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús