Han segrestat l’Amina

L’Amina Abdallah Arraf al-Omari és, sens dubte, una dona valenta. Va començar a escriure al seu blog fa molt poc, tot just al febrer d’aquest any. En una de les seves primeres entrades hi deia:

“Visc a Damasc, Síria. És un estat policial i repressiu. Molta gent GLBT [Gais, Lesbianes, Bisexuals, Transexuals] encara no han sortit de l’armari o es mantenen el més invisibles que poden. Però jo he obert un blog anunciant la meva sexualitat, amb el meu nom i la meva fotografia. Estic boja? Potser. Però també sóc conscient dels vents de canvi i llibertat que bufen de punta a punta del món àrab. I vull que aquest vent de llibertat porti també el nostre alliberament, no només com a àrabs i sirians, sinó també com a dones i lesbianes. Potser succeirà. Potser no. Però si vull que això passi, haig de començar per fer alguna cosa impactant i visible. Jo puc ser més visible que moltes dones aquí, perquè tinc doble nacionalitat i gaudeixo dels beneficis de tenir parents connectats políticament…”

L’Amina és jove (35 anys), és siriana-americana, és una activista per la democràcia obertament contrària al règim de Baixar al-Assad, i és lesbiana. I ho diu tot sense embuts a A Gay Girl in Damascus. Des que va obrir el blog ha atret l’atenció de periodistes d’arreu del món però ha activat també, i això potser és més important encara, connexions de solidaritat amb el col·lectiu GLBT del món àrab. “Al 80% de nosaltres ens mataria la nostra família o el rebuig de la societat”, li escrivia una Gay Girl from Baghdad. A altres entrades, l’Amina explica sense pèls a la llengua la seva experiència com a lesbiana, la interpretació que alguns imams fan del que diu l’Alcorà sobre les relacions entre persones del mateix sexe o relata la descoberta d’un submón a Damasc de lesbianes ocultes rere matrimonis arreglats (algunes amb gais).

Quan van començar les protestes, la mare de l’Amina (nord-americana) i altres familiars van marxar a Beirut però el seu pare, fill d’una coneguda i respectada família de Damasc, va decidir quedar-se i viure la revolta potser en homenatge a un dels oncles paterns, que va haver de fugir als EUA a meitats dels setanta després que el torturessin brutalment per haver escrit un parell de coses contra el govern de Hafez al-Assad. “La tortura –escriu l’Amina al blog- és rutinària i normal. És el que tots esperem. És per això que mantenim les ungles ben curtes, perquè no ens les arranquin. És per això que no es veuen gaires dones a les protestes. Què creieu que els passa a les dones que detenen?”. “Se n’han d’anar, se n’han d’anar aviat. És tot el que queda per dir”, escrivia diumenge passat en referència al règim sirià.

Dilluns a la tarda, mentre caminava pels carrers de la capital cap a una reunió amb un grup de coordinació de les protestes democràtiques, tres homes armats la van segrestar. Ningú sap on és. Ahir, la Rania, la cosina de l’Amina, informava des del blog: “El seu pare està desesperat intentant saber on és i qui la reté. Però, lamentablement, a Síria hi ha al menys 18 formacions policials diferents i una multitud de milicies i bandes armades de diferents partits. (…) Si l’haguessin volgut matar, ja ho haurien fet”. La notícia va córrer aviat per la xarxa i per diversos mitjans internacionals, amb el hashtag #FreeAmina, crides a contactar ambaixades sirianes arreu i la pàgina de Facebook Fre Amina Abdallah.

Certament, pot semblar estrany que enmig de la sagnant repressió que Baixar al-Assad està estenent pel país (986 morts, segons Ammistia Internacional i prop de 10.000 detinguts) em detingui a parlar d’un cas concret. Potser és que a vegades, posar noms i històries a les víctimes ens permet recordar-les millor.

I caldria recordar que l’Amina no és pas l’única bloger empresonada a Síria. De fet, a la presó de Duma, a vint quilòmetres al nord-oest de Damasc, hi està reclosa Tal Dawser al-Mallouhi, considerada –amb 20 anys- una de les presoneres de consciència més joves del món. A la Tal, d’una família d’origen palestí, la van detenir l’any 2009 suposadament pel que havia escrit al seu blog. L’acaben de condemnar a cinc anys de presó acusada d’espiar pels EUA. Al cap de pocs dies, les forces de seguretat detenien un dels blogers més veterants i actius al país, Ahmad Abu al-Khair. Tampoc se’n sap res. Segons el web Threatened Voices, Síria és el cinquè país –rere Xina, l’Iran, Egipte i Tuníssia- en el top ten de blogers detinguts i/o amenaçats: n’hi ha 14 d’identificats.

 

Etiquetes

2 comentaris

  • Marta R

    09/06/2011 1:16 pm

    Llegint el blog de l’Amina, està clar que podia haver dit les coses més altes però no més clares, té molt de mèrit ser tan crítica en un entorn tan repressiu.

  • BeatrizMassey

    10/08/2011 4:14 pm

    Don’t have a lot of cash to buy a car? Do not worry, because this is available to take the credit loans to resolve such kind of problems. Therefore take a financial loan to buy everything you require.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús