La solidaritat, un eix econòmic

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) reuneix 136 iniciatives socials i sostenibles en una fira de projecció internacional.

IMG_20151024_162408En un moment de crisi social, econòmica i ambiental la ciutadania està demanant altres maneres de conviure més beneficioses per a la majoria, on les persones siguin l’eix central. En aquest marc s’ha celebrat la quarta edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) a Barcelona (concretament, el passat 24 i 25 d’octubre), al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar. A finals de novembre de l’any passat, 2014, l’economia solidària i social ja va ser el motiu del reportatge Emprendre per millorar la societat. Avui, quasi un any després, què ha canviat?

Economia solidària i social, aquí i al món
Es considera economia solidària i social tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix una gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. Consisteix en un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones però que incorporen una vessant social, solidària i ambiental. Un total de 136 projectes dels àmbits de l’habitatge, l’alimentació, l’oci, el coneixement, el cooperativisme, la comercialització justa, el serveis a persones i empreses, les finances i assegurances ètiques, la inserció laboral, l’emprenedoria social, les energies renovables, la formació i l’educació, etc.

Els objectius són més que ambiciosos i potents, tots relacionats amb l’impuls de l’economia solidària: donar-la a conèixer, divulgar-la, donar visibilitat al seu teixit comercial i empresarial, fomentar la intercooperació entre els agents involucrats… Tot per consolidar-se com un referent periòdic del mercat social a Catalunya i un esdeveniment clau a Europa i a la Mediterrània.

Respecte convocatòries anteriors no es difonen dades de número d’assistents, de nous socis de cooperatives, de nous ciutadans que s’adhereixin a una economia més basada en el bé comú. Seria aquest un bon indicador a anar valorant per saber si, d’un certamen a l’altre hi som més o menys o si hi som sempre els mateixos.

Qui assisteix a la FESC?
Jo sóc una assistent a la FESC. Persona totalment convençuda de que cal una altra manera de fer les coses que sorgeixi de la gent, de la ciutadania, i que reclami valors com la solidaritat, la sostenibilitat i el bé comú. Jo ho tinc clar i sóc una de les moltes persones que treu el cap, cada any, en aquesta trobada tan especial. En la FESC t’acabes trobant sempre amb les mateixes persones, amb inquietuds similars i projectes de vida engrescadors i també arriscats.

Respecte l’any passat, els ‘firaires’ segueixen sent pràcticament sempre els mateixos: LacolOpcionsSom Energia, la FAPACFiareSetemLa Directa, etc. Vivenda, consum, energia, educació, banca, solidaritat, periodisme crític, alimentació, … hi són cada any per explicar els avantatges d’apuntar-se a la seva manera de fer.

La pregunta és: ‘hi assisteixen persones no convençudes en aquesta fira?’. Diria que no: ‘Primer siguem una massa crítica potent en la que funcionen alternatives socials, cooperativistes i centrades en les persones i ja caurà pel seu propi pes’. Segurament és una bona estratègia però d’entrada intentar convèncer a aquells que ja estan convençuts no és garantia d’arribar a aquells que no ho estan. En una fira d’abast internacional com la FESC s’haurien de barrejar opcions: banca ètica versus banca tradicional, propietat de vivenda versus vivenda compartida, etc…

Convidar agents múltiples i públic escèptic que enriqueixi el debat i permeti contrastar postures. I, sobretot, que permeti obrir els ulls a aquells que encara estan cecs davant un crit popular creixent: ‘Volem recuperar el poder de decisió sobre les nostres vides, sobre la nostra manera de consumir i contribuir així a una economia més equitativa i justa!’ Un crit que la crisi econòmica, social i ambiental actuals ha ajudat a fer sentir amb més força (serà perquè ha cridat molta més gent) però que encara es percep com una clamor popular poc organitzada, anàrquica i passatgera. És l’esperit del 15M. Creix, mou masses però no es pren seriosament…

D’altra banda, també és veritat que, en el dia a dia, les opcions socials, solidàries i ambientals ja es troben prou aïllades com per no poder trobar-se de tant en tant per donar-se suport unes a les altres. Però, cal un pas més! No es tracta d’un col·lectiu de ‘hippies inadaptats’ que se seuen en rotllana perquè sí; tot i que així es percebi en molts casos. Cal apropar postures i sobretot, apropar inquietuds. Aquells que ja tenim fills ens neguem a acceptar que les regles del joc no es poden canviar. Els nostres pares ja ho van fer i ara cal replantejar-les de nou perquè no funcionen, no ens senten bé i no ajudaran als nostres fills a millorar les seves vides. L’educació activa, la criança slow i conscient, l’alimentació saludable, etc. són demandes creixents que han donat lloc a noves empreses, cooperatives, associacions, entitats, bancs, etc. que permeten viure amb normalitat però sense deixar de banda valors centrats en les persones. Quan més ho escric més em costa d’entendre que aquest no sigui el valor central de qualsevol societat i economia. Però així és.

Serveis millors per a tots! 
Viure en cooperativa d’habitatge, consumir energia neta i tecnologia ètica, tenir els diners en un banc transparent i amb uns objectius socials i ambientals clars; menjar sa, ecològic i d’origen local; i compartir béns i serveis amb altres persones; tot i resultar l’opció òptima d’entrada, no és fàcil ja que implica un canvi cultural i d’hàbits no sempre assumible o acceptada per la majoria. Però el que és cert és que el clamor popular hi és i resulta que som les persones les que finalment consumim i votem, no? Si les anteriors opcions solidàries, socials i ambientals a més de respondre a aquesta demanda popular, també demostren que són competitives, eficients i adaptables a cada cas, és a dir, funcionen bé… és qüestió de temps que s’acabin imposant a les que no incorporen aquesta vessant social i ambiental.

La FESC, un any més, mostra tota una sèrie d’alternatives que funcionen perfectament, que no suposen grans esforços i que no obliguen a renunciar a certes ‘comoditats’ adquirides, tot sumant un valor afegit: ‘una opció de vida que no és només beneficiosa per a tu, sinó també per al conjunt de la societat’.

Reportatge publicat a Sostenible.cat (26 d’octubre de 2015).

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús