REMO, un moviment que recicla històries

cotton-loop-328x300‘Join Remo és un moviment global que inspira a la gent a descobrir el valor de les seves peces de roba estimades, tot recolzant la moda sostenible. Els nostres fils favorits ja no han de posar fi a la seva vida a l’abocador. REMO pretén tancar el cicle i injectar nova vida a les fibres utilitzades‘. Aquesta és la manera en la que REMO. Join the recycle movementes presenta al seu web. Tot i que estan especialitzats en el sector tèxtil, també han treballat en el reciclatge de plàstic i la seva transformació en peces de roba, com és el cas de les ampolles de plàstic de la International Cycling Union.

REMO convida a descobrir les històries de la roba usada abans de transformar-les i donar començament a una nova història. Un exemple d’economia circular on la pròpia comunicació supera les fletxes concèntriques que es persegueixen com un gos a la seva cua i dibuixen, directament, l’element reciclat i el producte resultant. També un exemple de upcycling: reciclar tot incrementant el valor del material i producte final. Join REMO es tracta, doncs, de descobrir un futur encara més valuós: una nova vida.

loop1El reciclatge de peces de roba no és nou, però sí que ho és el seguiment de l’origen de cada peça, la seva traçabilitat una a una. REMO recull totes les dades sobre les peces reciclades (la seva història i origen, el % finalment reciclat, els estalvis ambientals resultants en matèria d’energia, aigua i CO2) i està generant una interessant base de dades. El resultat final és una etiqueta del nou producte amb una mesura del contingut reciclat, de la minimització de l’impacte associada a aquell material i la informació sobre la seva història passada, la seva anterior vida. Informació i comunicació ben trobada i dissenyada en una mateixa etiqueta.

 

Les històries no es reciclen, es transformen
Uniformes de KLM transformats en texans, roba militar holandesa en l’Operació Tempesta del Desert convertida en samarretes per a l’exèrcit de salvació. Explicar històries és una bona manera de comunicar, una de les millors. Sentir històries agrada a pràcticament tothom i li permet retenir conceptes i estratègies de manera intuïtiva i empàtica. Normalment fixem millor en la memòria tot allò que ens ha arribat amb anècdotes i experiències personals (el Eureka! de Arquímedes, el descobriment de la capacitat adherent del cardus en la pell d’un gos i la seva inspiració per transformar-se en velcro, la manera en que Han Solo de Staw Wars va ser el primer paper de Harrison Ford, etc.).
rockstarballet

Però sempre que parlem de reciclatge ho fem en clau tècnic, de Kg reciclats, de processos emprats, de kg resultants, d’usos finals, de qualitat del material, d’eficiència del procés, de plantes de tractament, etc. Però mai es fa en clau emocional perquè no ens podem dedicar a parar-nos peça a peça i explicar la seva història abans de convertir-la en un nou material tèxtil. Normalment grans quantitats de roba es reciclen i de seguida es perd el seu origen ja que el contenidor no pot recollir dades, noms, anècdotes… Només roba.

I us preguntareu: i això és important? Bé, quan es tracta d’una peça concreta i d’un producte final concret, té tot el sentit del món, perquè permet recuperar l’ànima de tot plegat. I més encara si la pròpia peça s’empra en l’empresa o sector que l’ha original, tot i que això no és condició indispensable (tot i que sí totalment circular i lògica). Aquesta opció està clar que permet explicar millor el producte resultant, i que el futur consumidor entengui i valori la peça que comprarà. Es tracta d’allargar el cicle de vida de la manera més literal possible. El consumidor final se sent responsable de respectar l’història original tot cuidant el producte. Qui sap! Més endavant serà la seva pròpia història la que es reciclarà.

 

Una manera divertida d’explicar el reciclatge
Quan parlem d’estalvis d’aigua, d’energia, de materials… sempre comparem amb el mateix: bombetes i kWh, superfície de camps de futbol, número de cotxes de benzina circulant xKm, etc. Tot això és útil, habitual i comprensible; però no acaba de convèncer, és avorrit, tècnic i arriba poc a la població. Resulta que les persones necessitem trobar-nos amb alguna sorpresa per recordar coses. Necessitem riure, somriure o pensar: ‘Què bo!’. I amb els exemples anteriors no es genera aquesta reacció. En canvi, sí que ens crida l’atenció si comparen les emissions minimitzades per la compra d’un producte o l’energia estalviada si ens diuen: has estalviat l’energia consumida quan daurem 140 torrades, o els gasos contaminants que omplirien 73 globus d’una festa, o l’energia necessària per assecar els cabells de King Kong més de 3.000 vegades!!! No té comparació i tot i que és menys tècnic es reten millor… Explicar històries connecta més amb les persones, els futurs consumidors.

Seguiré de prop aquest moviment. M’agraden molt les històries i Join REMO és una d’elles.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús