Arxiu del mes: febrer 2016

Fairphone 2, un mòbil més just, més durable i menys impactant

dijous, 18/02/2016
Un telèfon en el que pots confiar. Un mòbil just. Un producte que no te la juga, que no et menteix ni et manipula. Que dura més de dos anys. Que es pot reparar. Que diu el que és i ho és. Que és transparent i que resol la teva necessitat sense generar molts altres problemes associats i, sobretot, responent a les teves exigències com a consumidor: ‘No vull destruir el món per tenir un mòbil!’
fairphone-2-repair

Es tracta del Fairphone, ara ja el Fairphone 2, que com indica en Miquel Ballester, encarregat de l’estratègia de producte, canvia el joc de l’obsolescència. Tot comença a Holanda. En Bas van Abel n’és el fundador. L’objectiu era posar en el mercat un mòbil just (o menys injust). Aquí ja comencem amb aquests ‘menys dolent’ que moltes vegades ens desvien de l’objectiu utòpic (però possible) del residu zero. En William MacDonough ho tenia clar quan va iniciar el model Cradle to cradle: ‘Estic fart de fer les coses menys malament. Les vull fer bé del tot!’. Bé, la qüestió és que el primer llançament del Fairphone va tenir lloc a finals del 2013. I ara arriba el segon, amb novetats respecte el primer, sobretot lligades a la cadena de subministrament i l’escala de negoci, més enllà de les tècniques i de disseny.

fairphone-haroldswereldEn Miquel Ballester insisteix en un tema que és cabdal: ‘el Fairphone implica un canvi de model socioeconòmic’. No m’estranyaria que en breuApple o Samsung decidissin fer un ‘model just’ per netejar una mica la seva reputació i, sobretot, per captar a aquell consumidor crític però despistat que no vol renunciar a certs aspectes tecnològics i de marca però que comença a preguntar-se si la seva elecció contribueix a millorar el món o si, en tot cas, el fa més injust i insostenible. Aquesta és la por que tinc i la que normalment acaba succeïnt. Grans marques, amb economia d’escala i un gran marge financer es llancen a captar a nous clients fent un model una mica ‘menys dolent’. I els consumidors cauen com a mosques. Ja poden tornar a consumir sense càrrega de consciència i sense renunciar a res.

Però aquestes grans marques el que haurien de fer és canviar el seu model i aplicar nous criteris basats en la sostenibilitat i la justícia social a tota la seva cadena de producció, demostrant que això és compatible amb un mòbil econòmica, tecnològica i estèticament competitiu.  Però no ho faran. No ho faran perquè segurament no s’ho poden permetre. Perquè quan ho intentin fer tot ‘una mica millor’ els seus càlculs més que ajustats i ‘recalculats’, que els permeten guanyar un gran marge amb cada unitat, no encaixaran i resultarà que cada unitat els surt més cara. Perquè, ara, resulta molt més car fer les coses bé. Està clar que si internalitzéssim costos no seria així… però el que es porta és externalitzar-los i no incloure’ls en el preu del producte.

fairphone-2-modulares-konzeptSi els productes més injustos i insostenibles incloguessin l’impacte ambiental de l’extracció dels seus materials (i també l’impacte en la salut dels treballadors), les injustícies socials associades, el consum de benzina i/o altres combustibles fòssils i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, la necessitat de magatzems, etc. potser valdrien el triple o més i llavors ens interessaria més un model més barat, que en aquest cas correspondria a un més sostenible i equitatiu. Però no, el món de moment és al revés: pagar un sou just, investigar en nous materials per evitar extreure’n els més tòxics i minimitzar les afectacions sobre la salut dels treballadors, fabricar sota demanda enlloc de fer-ho de manera massiva, produir a nivell local enlloc d’externalitzar la producció, etc. Tot això és massa car i l’empresa no guanyaria les quantitats ingents de diners que guanya.

Fairphone-2-Produktionskosten-658x370-c12dc908d82ca99dFairphone posa en el mercat un producte que no és barat (només els consumidors crítics i amb recursos se’l poden permetre) i que respon a la seva voluntat clara de mostrar que es pot instaurar un model no basat en la obsolescència, que asseguri una cadena de satisfacció des del treballador fins al consumidor final. Poca broma! I Fairphone vol guanyar diners, com tota empresa, però potser no cal guanyar tant i fer les coses bé.

1497598_10151893068152532_289587897_nI ho fan amb un mòbil fàcilment reparable, que dura més enllà de dos anys, canviant doncs el joc de l’obsolescència programanda. A més, hi ha molts altres detalls del Fairphone que són interessants des del punt de vista del disseny i la sostenibilitat:
  • El seu packaging està fet a partir de cartró reciclat, amb el mínim ús de materials.
  • La funda protectora està realitzada amb un 80% de plàstic reciclat.
  • 3€ del seu preu es destinen al tractament dels residus després de finalitzar el seu cicle de vida.
  • No s’inclou els auriculars ni tampoc el carregador, ja que es considera que són accessoris que els usuaris ja tenen. Quina necessitat tenim de posar més auriculars i carregadors al món?

Tanmateix, Fairphone produeix a la Xina i no assegura la justícia social en totes les seves fases del cicle de vida. Continua externalitzant costos i fabricació i no controla tota la seva cadena de producció. Es tracta, doncs, d’una empresa que està fent un salt enorme respecte d’altres del sector vers un model més equitatiu i menys impactant. Un bon intent d’oferir un producte tecnològic just i sostenible però que encara ha de evolucionar bastant per assegurar que posa en el mercat el primer mòbil ben dissenyat 100%.

Més informació relacionada:
  • ‘Fairphone, el teléfono (más) justo. El principio de un cambio’. Post de Carlos Cámara Menoyo. En aquest post referent al primer model de Fairphone, es fa un anàlisi sobre per què es tracta d’un mòbil (més just): justícia social, justícia ambiental, disseny obert, preu just i transparència. Val la pena llegir-lo sencer!
  • Entrevista amb Miquel Ballester, encarregat de l’estratègia de producte de Fairphone, de Malavida. Aquest link funcionava fins fa uns dies. Ara dóna error i ho associa a un lloc web que conté programes perjudicials. Tanmateix, afegeixo la font d’informació per si en breu se soluciona. Una mica sospitós, però.
  • Informació tècnica de Xataka Android, per als i les més entesos i enteses en característiques tècniques. El Fairphone 2 es troba entre els mòbils de gamma alta.

Joy, dissenyadora de telebotiga

dimarts , 2/02/2016

Aquest post és un clar spoiler de la pel·lícula Joy, estrenada l’any passat (2015), del director David O.Russell i l’actriu Jennifer Lawrence, entre d’altres. Es tracta de 124 minuts dedicats a explicar la història real de Joy Mangano, una emprenedora d’origen humil de Long Island que va complir amb el somni americà, o en tot cas, amb el seu somni amb esforç, una mica de sort i talent. Molt de talent.

Crear, prototipar, vendre, produir i guanyar diners! Això és inventar o fer un miracle?
joy-mangano-a-435Potser per això el seu primer disseny es diu Miracle Mop. En Joy sempre havia volgut inventar-se les seves joguines. De fet, el seu somni era viure en una gran casa on poder dissenyar coses maques i útils per la gent.

Un dia, recollint amb una fregona una copa de vi trencada al terra, es va tallar les mans tot escorrent-la amb les mans. A qui se li ocorre? Però resulta que el producte del cubell de la fregona, inventat a Espanya l’any 1964 per Manuel Jalón Corominas, encara no els havia arribat a Estats Units o bé no tenia un ús generalitzat encara. Així que, a partir de la seva pròpia experiència i necessitat, va dissenyar una fregona que podia escorre’s sense necessitat de fer servir les mans. A més era lleugera, assequible, súper absorbent, i permetia canviar i rentar el seu capçal a la rentadora de manera fàcil i molt higiènica. En Joy va pensar què necessitava i ho va fer ella mateixa. Bé, ho va dissenyar i en fa fer un exemplar. Però ara tocava: vendre’l i produir-lo, i el que és encara més difícil, no perdre diners en el camí. Era l’any 1990 i Joy Mangano va inventar-se la Miracle Mop, la qual va anunciar al Teletienda l’any 1996 amb un èxit de vendes (uns 10 milions de dòlars l’any). Això li va permetre fundar la seva empresa Ingenious Designs LLc, que posteriorment va vendre a Home shopping network on encara treballa amb un portal web dedicat a ella i les seves invencions relacionades amb la llar, principalment. I després de la seva pròpia aventura va ajudar i recolzar a altres inventores com ella. Chapeau!

joy-mangano-xlargeResulta que un dels èxits del disseny de la fregona de Joy va ser que era molt duradera. Ella anunciava que si et compraves la seva Miracle Mop ja no tornaries a comprar-te mai més una fregona. Tot un escàndol per als fabricants però una novetat molt interessant pels consumidors, farts de consumir productes que duren poc i es converteixen ràpidament en un residu a eliminar i gestionar. De fet, Joy va inventar moltes coses: un penjador de vellut per evitar que rellisquin les camises, els vestits, etc; maletes amb compartiments especials; i molts més.  Si teniu més curiositat, en aquest post centrat en la importància de patentar podreu trobar més detalls sobre aquesta inventora.

Inventora o dissenyadora?
Quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Sembla que Joy és una inventora però també és una dissenyadora, no? Entre les diverses definicions d’invent es parla de ciència o de tecnologia, o bé del primer cop que es dóna resposta a un repte científic. Segons aquesta definició, el Miracle Mop no és un invent, ja que ja existien altres mètodes per escórrer les fregones. En tot cas, es deu tractar d’un disseny que donava resposta a les necessitats del seu usuari principal: assegurar una bona neteja durant molt de temps, evitar fer-se mal a les mans i haver d’entrar en contacte directe amb la brutícia, lleugeresa i facilitat de muntatge i desmuntatge, durabilitat, una gran capacitat d’absorció del líquid, un preu assequible, etc.‘Me lo quitan de las manos’! 

Joy-Mangano

Així doncs, insisteixo, quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Els passos posteriors són similars: patentar, assegurar ventes, preveure una producció mínima, distribuir i arribar a les cases de la gent, assegurar que la fabricació de les peces et deixa un marge adequat (o molt bo). Dissenyar sembla que no és sinònim de guanyar diners de manera immediata. I sembla tampoc és sinònim d’inventar. O sí?