#Referència22: Lliure acampada

What does the fox say?! És un dels hits més estrambòtics dels últims temps. S’ha posat de moda -de la moda més barata i cutre, parlant clar- a tot el món. Tot per esbrinar què diu la guineu… FREAK. Aneu al bosc i comproveu-ho!

Caminant pel Pirineus et trobes molt sovint àrees d’accés restringit. A Catalunya, està prohibit entrar i per suposat acampar en propietats privades. A Suècia i a la resta dels països escandinaus -més Escòcia- tots els ciutadans tenen el dret fonamental d’acampar arreu. Lliurement, sense lloguers, permisos ni restriccions. El país i la seva riquesa natural és de tots. En base a aquest principi, i al principi del respecte per la naturalesa i els propietaris -en els casos de propietats privades-, Suècia ostenta la llei d’Allemansrätten. Una llei arrelada a la tradició. Es tracta d’un dels països més rics del món en zones forestals, el recurs principal del qual és la fusta (d’aquí Ikea). El clima no acompanya per fer acampades durant la major part de l’any però a l’estiu, tothom té ganes de compartir els espais naturals. Rèmores del socialisme. Els hi sobra espai i el comparteixen. Tot és de tots. En canvi, quan nosaltres volem organitzar uns Campaments d’Estiu al Pirineu hem de demanar múltiples permisos i pagar taxes a tort i a dret per utilitzar cada pam de camp. Mentrestant, a la Vall D’Aran, el Síndic d’Aran es planteja estendre les prohibicions i privar als forasters de caçar bolets a les seves terres.

“Si tens collons d’acampar, t’ho fem gratis”

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús