#Referència25: Plens a televisió, cada dia

La setmana passada, Nuoli s’estrenava a la Kulturhuset d’Estocolm, un centra cultural públic amb biblioteca, teatre, sales d’exposicions i concerts com el d’aquesta sueca fantàstica que apunta maneres.

Em llevo a les 9 del matí i a la segona cadena pública sueca (SVT2) emeten el ple del Parlament, en directe. Si em llevo a les 11 també l’estan fent, cada dia. Fins i tot, els dies que he esmorzat, amb ressaca, a les 13, encara transmeten el ple. És un servei públic, tant inquestionable com ordinari per l’audiència. Fins i tot, de tant normal que ho veuen, molts m’han explicat que ni s’ho miren, “ningú ho mira”. Cada dia hi ha ple però no cada dia hi han d’assistir els 349 diputats. El Riksdag està dividit en circumscripcions, els representants del poble no seuen en funció del partit sinó ordenats per la regió d’on provenen. Per això, si un dia es debat sobre Malmö només hi ha 10 diputats a la cambra més els membres del govern implicats. Una altre singularitat és l’estructura de dos tribunes. Els oradors acostumen a ser dos a la vegada, en cara cara.  Sovint, en una tribuna un ministre defensa el govern i per l’altre pupitre el van interpel·lant els portaveus de la resta de partits. Tot això ho segueixo fent-me el freaky dia a dia, esmorzant el meu entrepà de ‘Nocilla’, mentre els meus veïns es diverteixen observant-me.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús