Arxiu de la categoria ‘Convivència’

#Referència32: Racisme creixent enmig d’un referent democràtic

divendres, 30/05/2014

El partit Demòcrates Suecs (SD) amb un 5’7% dels vots en les passades eleccions legislatives sueques té 20 diputats al Parlament. El cap de setmana passat, a les Europees van assolir el 9’8%, que suposa 2 diputats al Parlament Europeu. Aquest partit diu defensar l’Estat del Benestar pels suecs a base de mesures anti-estrangers. Les seves formes portarien a fer fóra el prop d’un milió i mig d’immigrants que viuen a Suècia. En un país amb nou milions i mig d’habitants i el mateix territori que Espanya. Fent una reflexió lògica i simple, sembla mentida que la seva economia s’estigui saturant des de l’inici de la crisi. Amb el potencial de recursos naturals i un sistema polític amb educació i investigació desenvolupades podrien seguir progressant si, en comptes de fer fóra els estrangers, es potenciés l’arribada d’aquests. Només cal incentivar que la gent vulgui habitar aquestes terres fredes.

Refugiats polítics reclamen més protecció a l’entrada del Parlament suec

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

#Referència23: La societat sueca és ‘lagom’

dimecres, 9/04/2014

Una banda molt petita molt petita fa pop experimental. Han interpretat amb orquestra, combinant veus masculines i femenines. Mantenen un equilibri atrevit… Aguantant per no desmaiar-se.

Serveixes una a tassa de cafè i en el moment precís en que consideren que la quantitat és del seu agrad et diuen: lagom. Un dia assolellat que es lleva amb la temperatura ideal de 22,22ºC, ni fred ni massa calorós, és lagom. Aquell punt precís en que les coses no són ni poc ni massa. Aquesta paraula pròpia i original de la llengua sueca defineix com és aquesta societat. La seva personalitat i les seves formes de vida sempre són mesurades -excepte quan beuen-. Sembla que tinguin per objectiu viure en un constant equilibri.

Si una família no té molts ingressos, no està ben considerat que tingui una televisió d’última generació de la mida d’un elefant. Per la mateixa raó, sobta que una persona de classe alta vesteixi malament. O, simplement, no és tolerable que algú es comporti sense modèstia, sense mostrar-se reservat. La franquesa i cometre excessos de confiança no agrada. M’he trobat en totes aquestes situacions. Segons m’expliquen, tot i que aquests prejudicis s’estan espolsant amb el temps, encara hi ha gent obsessionada, sobretot entre la gent gran. Intolerants amb les irregularitats o informalitats. El problema és que la seva obsessió per buscar la calma, la correcció i la bondat acaba sent desmesurada, a vegades. Precisament per això els titllem d’inflexibles, avorrits i freds, com tot, en el seu clima.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència20: Farts de modèstia i humilitat

dijous, 20/03/2014

Laleh és pop fresc, sentimental, tendre però molt convençut de tirar endavant amb el que convingui. Una artista sueca d’arrels iranianes.

Tot i que hi ha qui diu que als suecs i a les sueques els hi agrada treballar en grup en l’àmbit professional, des d’un punt de vista general, en les maneres de funcionar dia a dia i en les aspiracions personals, la societat sueca és de les més individualistes del planeta. Aquesta sentiment imperant sobretot entre les generacions joves ha fet que creixi un sentiment de rebuig pel Jantelagen. Diversos companys de la meva edat amb qui he parlat m’han destacat que la modèstia i la humilitat -amb un punt de cohibit- són un impediment pel progrés. Jantelagen és, avui dia, un signe de conservadorisme. Moderació al canvi, moderació a demostrar que els suecs tenen potencial, repressió de l’autoestima. A la Business School de la Linneaus University de Kalmar, hi ha qui anima als estudiants a creure en les seves possibilitats i deixar de banda aquest sentiment passiu propi del Jantelagen: “no ho fem nosaltres, ja n’hi ha d’altres que ho poden fer”. Suècia no ha estat, tradicionalment, una societat emprenedora fins l’arribada d’Ikea i, més recentment, Skype i Spotify.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

#Referència19: Vida humil, vida Jantelagen

dilluns, 17/03/2014

El pianista i compositor Esbjörn Svensson és un dels pocs exponents del jazz contemporani -amb inspiracions que abasten des de la música barroca fins al tecno- suec amb reconeixement internacional.

El tarannà suec es resumeix amb una paraula: Jantelagen. Vindria a ser com una llei de vida molt inculcada entre els suecs i les sueques. No t’has de capficar en els conflictes quotidians, mai has de pensar que estàs a la mateixa altura que la resta, ni que ets més llest, ni millor, ni ets més important, ni més bo, etc. Es tracta d’una forma de vida modesta, humil i molt respectuosa amb els demés. El fet de que un mateix sigui feliç es basa en el fet de que tots siguem feliços, el bé comú, fonament de les societats escandinaves. No tinc clar si els suecs i les sueques ja eren així de bon començament o bé s’han anat adaptat a aquest estil de vida a partir de la conceptualització feta per l’escriptor danès -la llei també es pot aplicar pels danesos-, Aksel Sandemose, qui va posar nom a aquest tarannà escandinau. En definitiva, mirant-ho amb perspectiva aquests valors de respecte i modèstia s’entenen com a correctes a tot arreu, també a casa nostre. La diferència és que aquí tothom ho té molt present en cada una de les anècdotes del dia a dia. És així a casa nostre?

Primavera a Kalmar, vida tranquila

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència17: Bicicletes everywhere

dimarts , 11/03/2014

En contra de la cultura capitalista, així es presenten aquests hippsters rockers d’Umeå, la Capital Europea de la Cultura. Un grup creat per evocar ideologia política a la música… van rodats.

Els suecs són gent ordenada. Representa… Em llevo i el primer que veig al sortir de casa és una pila de bicicletes tombades pel terra en bateria. Cony! Aquesta és la nova moda? Si si, els suecs aparquen totes les seves bicicletes al carrer i la nit i el vent les escampen pel terra. El més sorprenent però és que no estan lligades. La confiança en una societat civilitzada porta a aparcar el teu mitjà de transport sense cap mena de seguretat. Molta gent deixa les bicicletes soles a qualsevol racó. A tot arreu hi ha aparcaments de bicis però sinó, recolzada a una paret o a una farola ja està bé. Tothom té la seva i ningú serà tant mala persona com per emportar-se’n una. Valga’m Déu! En tot cas, ja m’han recomanat alguns amics que la lligui per si de cas, mai se sap si el vent bufarà molt molt fort. És clar que a vegades si que roben bicicletes però vaja, no té res a veure amb Barcelona, per exemple.

Et pots trobar bicicletes en els aparcaments més indiscrets

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència10: ‘Snus’, tabac sense fum

divendres, 14/02/2014

Típica sueca morena. Filla d’un cantant britànic, ha enganxat el públic amb aquest ‘hit’ internacional. Molts suecs no saben que és la seva compatriota, estan més preocupats per prendre ‘snus’…

Els suecs s’estalvien allò del: “Ei! Sortim a fer el piti?” Els suecs no surten a ‘fer el piti’. En primer lloc, no hi ha collons de sortir a fumar amb el temporal que et pots trobar a fóra. En segon lloc, no surten perquè poden consumir tabac a l’interior. M’explico: a Suècia els cigarrets convencionals no són populars, el que molta gent prefereix són els ‘snus’ (uns 4€ el paquet, més barat que els cigarrets). Es tracta d’una bosseta petita com una caramel que porta tabac, aigua, sal… i nicotina, igualment. No és fuma sinó que es xucla, i es manté a l’interior de la boca, entre la dentadura i el llavi superior. Durant llarga estona produeix el mateix efecte estimulant que els cigarrets però sense fum. Aquí al nord, tothom opta per aquest producte tradicional, i a més a més, se senten molt orgullosos de que sigui tan genuïnament suec. Està prohibit a tota la UE però Suècia va aconseguir una excepció l’any 95′ com a condició per incorporar-se-hi. Si més no és discret -fins i tot, depèn de qui el prengui, elegant-. No obstant això, jo no ho he fet mai perquè no fumo però què bonic és sortir acompanyats a ‘fer el piti’…

TheTelegraph.co.uk

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència5: Mà freda, la distància en les relacions

dilluns, 3/02/2014

Moneybrother és Anders Wedin, amb un estil musical ben singular. És reconegut per la seva ideologia profundament d’esquerres. No obstant això, també toca temes tòpics com les relacions amoroses…

Li he preguntat al primer suec que m’he creuat si ells es saluden fent-se petons a la galta. La resposta ha estat: “Clar que si! Amb la meva novia…” Molt bé, us puc assegurar que això és tot. Anar més enllà de l’encaixada de mans -o potser alguna eventual abraçada entre col·legues- només es fa amb la parella. Pels suecs tocar-se no té sentit. Això encaixa amb el fet de que són molt individualistes. Quan et creues algú potser ni et mira. Si no hi ha necessitat ni ‘motiu racional’ per interactuar passen de llarg. La mateixa fredor la trobes a les salutacions. S’ha de tenir molta gràcia per aconseguir dos petons d’una sueca. Mentrestant, nosaltres ens ‘petonegem’, ens abracem i ens tornem a fer petons cada cop que ens veiem… Milers de petons al dia! Mostren que ens tenim en compte, que estem a prop i que estem disponibles pel que faci falta, aquesta és la nostra cordialitat. Potser la clau és que nosaltres pensem en què podem donar i ells s’obcequen en no molestar.

La mà més freda

Els suecs li donen a les mans el valor que nosaltres donem als petons

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

(Comenta amb un OK o amb un KO)

#Referència1: Puntualitat

dilluns, 27/01/2014

Mando Diao és el gran grup suec del moment. Quasi 20 anys d’història en el rock. Comencem aquest projecte esperant tenir sort i esperant gaudir de l’experiència i, si de cas, treure’n algun profit. Qui sap!

– Where are you from?

– I’m from Catalonia…

– ¿!?

– Barcelona.

– Oooh yes, Spain! I like it so much!

“Tots els espanyols sou impuntuals”, diuen. Ara bé, n’hi ha que ho porten amb orgull i n’hi ha que passem vergonya. En tot cas, per davant de tot, representa que tots som espanyols. I un suec, un alemany o un ‘yanqui’ t’ho retreuen a la cara, sense miraments. Que ets impuntual i que ets espanyol. És ben sabut que la puntualitat a terres nòrdiques és sagrada. L’avió noruec que m’ha portat a Copenhaguen ha aterrat deu minuts abans de l’hora prevista. El tren que m’ha portat fins a Suècia ha sortit molt puntual, ha perdut alguns minuts en un transbord i ha arribat amb dos minuts d’endarreriment. Només dos minuts! Un cop a Kalmar ja m’esperaven per acompanyar-me a casa. En total, un viatge llarg però directe i àgil. Puntualitat europea, cara de veure a casa nostre. Ja m’ho van dir abans d’arribar: “si es queda per fer ‘copeo’ a les 20h, no pots arribar a les 21h i els espanyols sempre arribeu tard“… Veurem si al llarg de l’estada aconseguim eliminar alguna de les etiquetes que ja ens han posat el primer dia… que tots som impuntuals i que tots som espanyols.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

(Comenta amb un OK o amb un KO)