Arxiu de la categoria ‘Educació’

#Referència32: Racisme creixent enmig d’un referent democràtic

divendres, 30/05/2014

El partit Demòcrates Suecs (SD) amb un 5’7% dels vots en les passades eleccions legislatives sueques té 20 diputats al Parlament. El cap de setmana passat, a les Europees van assolir el 9’8%, que suposa 2 diputats al Parlament Europeu. Aquest partit diu defensar l’Estat del Benestar pels suecs a base de mesures anti-estrangers. Les seves formes portarien a fer fóra el prop d’un milió i mig d’immigrants que viuen a Suècia. En un país amb nou milions i mig d’habitants i el mateix territori que Espanya. Fent una reflexió lògica i simple, sembla mentida que la seva economia s’estigui saturant des de l’inici de la crisi. Amb el potencial de recursos naturals i un sistema polític amb educació i investigació desenvolupades podrien seguir progressant si, en comptes de fer fóra els estrangers, es potenciés l’arribada d’aquests. Només cal incentivar que la gent vulgui habitar aquestes terres fredes.

Refugiats polítics reclamen més protecció a l’entrada del Parlament suec

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

#Referència27: Lectura a casa i debat a classe

divendres, 2/05/2014

Indie pop i indie rock amb ajuda del tecno és la mescla que ofereix la sueca Tove Lo. Amb el cap ben alt.

Des dels més petits fins als estudiants més grans tenen llibertat total a classe. L’altre dia vaig ser a una classe de l’equivalent a 2n d’ESO. La professora només els va fer callar un parell de cops. Uns quants van estar passant olímpicament del que parlàvem. “És el seu problema”, diuen. Ningú es va enfadar ni posar nerviós. Mentrestant, d’altres xavals prenien apunts i participaven. El sistema suec sobretot es centra en el treball en grup. A les classes hi ha molta conversa i enrenou. El problema és que a vegades fins i tot massa. La idea -a nivells universitaris també- és que els joves interaccionin i comparteixin coneixements. No obstant, si el professor/a no es dedica a fer un seguiment proper, sent molt didàctic, i oferir molts recursos variats, el seu paper pot quedar massa secundari. En tot cas, a Suècia el principi bàsic és: molta lectura a casa i debat a classe.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència23: La societat sueca és ‘lagom’

dimecres, 9/04/2014

Una banda molt petita molt petita fa pop experimental. Han interpretat amb orquestra, combinant veus masculines i femenines. Mantenen un equilibri atrevit… Aguantant per no desmaiar-se.

Serveixes una a tassa de cafè i en el moment precís en que consideren que la quantitat és del seu agrad et diuen: lagom. Un dia assolellat que es lleva amb la temperatura ideal de 22,22ºC, ni fred ni massa calorós, és lagom. Aquell punt precís en que les coses no són ni poc ni massa. Aquesta paraula pròpia i original de la llengua sueca defineix com és aquesta societat. La seva personalitat i les seves formes de vida sempre són mesurades -excepte quan beuen-. Sembla que tinguin per objectiu viure en un constant equilibri.

Si una família no té molts ingressos, no està ben considerat que tingui una televisió d’última generació de la mida d’un elefant. Per la mateixa raó, sobta que una persona de classe alta vesteixi malament. O, simplement, no és tolerable que algú es comporti sense modèstia, sense mostrar-se reservat. La franquesa i cometre excessos de confiança no agrada. M’he trobat en totes aquestes situacions. Segons m’expliquen, tot i que aquests prejudicis s’estan espolsant amb el temps, encara hi ha gent obsessionada, sobretot entre la gent gran. Intolerants amb les irregularitats o informalitats. El problema és que la seva obsessió per buscar la calma, la correcció i la bondat acaba sent desmesurada, a vegades. Precisament per això els titllem d’inflexibles, avorrits i freds, com tot, en el seu clima.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència20: Farts de modèstia i humilitat

dijous, 20/03/2014

Laleh és pop fresc, sentimental, tendre però molt convençut de tirar endavant amb el que convingui. Una artista sueca d’arrels iranianes.

Tot i que hi ha qui diu que als suecs i a les sueques els hi agrada treballar en grup en l’àmbit professional, des d’un punt de vista general, en les maneres de funcionar dia a dia i en les aspiracions personals, la societat sueca és de les més individualistes del planeta. Aquesta sentiment imperant sobretot entre les generacions joves ha fet que creixi un sentiment de rebuig pel Jantelagen. Diversos companys de la meva edat amb qui he parlat m’han destacat que la modèstia i la humilitat -amb un punt de cohibit- són un impediment pel progrés. Jantelagen és, avui dia, un signe de conservadorisme. Moderació al canvi, moderació a demostrar que els suecs tenen potencial, repressió de l’autoestima. A la Business School de la Linneaus University de Kalmar, hi ha qui anima als estudiants a creure en les seves possibilitats i deixar de banda aquest sentiment passiu propi del Jantelagen: “no ho fem nosaltres, ja n’hi ha d’altres que ho poden fer”. Suècia no ha estat, tradicionalment, una societat emprenedora fins l’arribada d’Ikea i, més recentment, Skype i Spotify.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

#Referència18: Estudiar amb calma

dijous, 13/03/2014

Sanna Nielsen és a ben poc de tocar el cel d’Eurovisió. Aquesta setmana passada es va proclamar guanyadora del Melodifestivalen 2014 i representarà Suècia al festival de música més comercial que tindrà lloc a Copenhaguen.

Molts dels suecs amb qui tinc relació són més grans que jo. Tot i això, estan estudiant al mateix curs o, fins i tot, més endarrerits. La qüestió és que fa uns anys, al acabar el seu període d’ensenyament obligatori a l’institut, van dedicar un o dos anys a treballar, ingressar els primers diners i viatjar. Això és molt habitual en les societats escandinaves. Les famílies aposten per deixar madurar els seus fills a cop de llibertat. La clau és que resulta fàcil trobar feina, sigui de repartidor, de cambrer, col·laborant en qualsevol negoci o empresa. Així, els joves aprenen a conviure en el món dels adults, surten de la gàbia de l’escola. Amb els diners que guanyen viatgen durant uns mesos. Austràlia, Mongòlia, Rússia, Marroc, entre molts d’altres. Així obren la ment, recorren món i coneixen altres cultures. Tinc pocs companys que no hagin viatjat gaire. És per això que comencen els estudis universitaris una mica més tard que nosaltres. Jo ja estic acabant la carrera i la meva “pobre” amiga Julia es lamenta perquè amb 23 anys tot just està començant. Ja m’hauria agradat a mi poder passar una temporada a Xile.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència4: Universitat pública i de qualitat

divendres, 31/01/2014

Friska Viljor (2005), aire fresc. Si ahir us vaig presentar l’ídol dels meus veïns, del grup jove d’avui ben poc en coneixen. Amb l’empenta que ens regalen perseguim una universitat digne per al nostre país…

A Suècia la universitat és pública. Qualsevol dirà: I a Catalunya què?! A Suècia, la universitat és gratuïta, senzillament. El govern destina una partida dels impostos dels ciutadans suficient com per oferir ensenyament per a tothom. Fins i tot per als estrangers. Complint els requisits curriculars i de llengua tot ciutadà membre de la UE pot accedir al sistema educatiu suec. Suècia destinarà un 7% dels pressupostos del 2014 a l’Educació. Destina al voltant del 7% del PIB. Mentre que a Espanya ens trobem bora el 4,5% del PIB. La majoria dels pressupostos suecs es financen amb els impostos dels suecs, superiors que a Espanya.

La facultat d’Empresarials de Linnéuniversitetet té forma de ‘Donut’

A més a més, l’ensenyament és de qualitat. Què vull dir? Creuen en les estructures d’universitat oberta, potenciar les capacitats i els estímuls dels alumnes, treball en grup, recerca, etc. De moment, la primera assignatura que he començat no té examen teòric. L’avaluació es fa a través de tres assajos. Cadascú ha d’escollir el seu propi tema d’investigació en el qual podrà posar en pràctica els continguts tractats a l’assignatura. Així cadascú té llibertat per dedicar-se a allò que més el motiva. L’alumne ha de seleccionar la bibliografia que creu que li convindrà. Ha de tenir criteri per buscar les seves pròpies fonts d’informació. El professor, òbviament, assisteix les teves decisions, cada dia. En definitiva, tot és força diferent al ‘sistema ibèric’ de les classes magistrals.

Val a dir que els suecs també estan força emmirallats en la societat americana. A vegades, pot resultar massa recarregat quan, fins i tot, intenten imitar les disputes i rivalitats -sempre amistoses, és clar- entre facultats. ‘Rollo’ fraternitats…

PD: Parlant amb una professora a l’acabar la classe, ja m’ha ofert que si uns quants estem interessats podríem quedar per comentar i ampliar -a mode de debat- els temes de l’assignatura, tot prenent un cafè. Serà que està contenta amb el que li paguen.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

(Comenta amb un OK o amb un KO)