Arxiu de la categoria ‘Infraestructures’

#Referència14: Peatges a Suècia? No pas!

divendres, 28/02/2014

Lisa Ekdahl (Estocolm, 1971) és una veu de jazz que fa una música molt personal. Ens ha regalat deu albums, ni més ni menys. No se perquè però a mi em recorda a l’Andrea Motis.

Acabo de creuar Suècia de sud a nord. La diversitat paisatgística del país ve determinada pel gruix de neu, principalment. Ara bé, visitar Lapònia és essencial si estàs a Suècia. Al recórrer 1.500km de carreteres en autocar, he travessat el centre neuràlgic del país, Estocolm, i nord enllà, he vist de tot: una grua que ens obria pas enretirant la neu -sort que van ser pocs quilòmetres, circulàvem a uns 30km/h-, hem donat mitja volta a una autopista de dos carrils aprofitant que no passava ningú, fins i tot, hem fet aturades al mig de l’autopista -literalment- perquè el conductor descansés cinc minuts. De matinada, al mig d’una autopista (buida)! Puc dir que he vist de tot menys una cosa, peatges. En Robert, professional de la conducció des de fa anys, m’ha explicat que a Suècia no hi ha ni un peatge. Totes les carreteres són públiques però els ciutadans han de comprar una llicència per circular. Els preus de la llicència van en funció del vehicle i poden oscil·lar entre els 1.400€ a l’any o els 500€ -aproximadament-. Si els cotxe és “ecològic” circular és totalment gratis. Una mentalitat molt diferent a la del Govern espanyol, el català i els seus amics d’Abertis.

*A Estocolm i a Göteborg hi ha algun peatge. Ningú s’hi ha d’aturar. Totes les matícules estan registrades i quan t’identifiquen creuant t’envien un rebut per internet. Són alguns trams de les grans urbs on si que s’ha de pagar.

Gamla Stan a Estocolm

Thomas Thomasset

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència2: Trens regulars

dimarts , 28/01/2014

The Royal Concept, grup jove d’Estocolm. Segueixen el seu camí, cadascú té el seu propi camí.

No pots pujar al vagó d’un tren suec SJ -companyia privatitzada- pensant en la Renfe, amb ànim de comparar. Per començar ni he entès el “sistema astronòmic” de validació del bitllet… Una mena de caixa sense forats on introduir cap targeta, només un sensor circular amb una llum blava (que o bé no funciona o no se utilitzar). Els vagons semblen normals. El cost sembla normal. Un recorregut d’uns 350 quilòmetres a 435 corones sueques, 50 euros. Més o menys el que et pot costar un Barcelona-Saragossa. D’alt dels compartiments, les parets folrades aporten caliu. S’han de travessar terres gèlides. Tots els seients -més ben dit, butaques-, tenen unes ‘pantalletes’ digitals que indiquen si el seient està lliure o reservat. Els que viatgem amb bitllet senzill hem de buscar forat però tampoc resulta complicat perquè sempre hi ha poca gent. Semblen trens de fa força anys però molt ben equipats, cuidats i modernitzats. I quan ja estàs instal·lat i en ple trajecte, agafes el mòbil, et connectes al Wifi i comences a navegar. Simplement, acomodat a la teva poltrona. L’única cosa que els hi falla és que no tenen massa espai per col·locar les meves tres maletes mida ‘max’, però això ja no se si és problema dels suecs o problema meu…

Qualsevol diria que aquests trens de col·leccionista estarien equipats com ho estan

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

(Comenta amb un OK o amb un KO)