Arxiu de la categoria ‘Institucions’

#Referència32: Racisme creixent enmig d’un referent democràtic

divendres, 30/05/2014

El partit Demòcrates Suecs (SD) amb un 5’7% dels vots en les passades eleccions legislatives sueques té 20 diputats al Parlament. El cap de setmana passat, a les Europees van assolir el 9’8%, que suposa 2 diputats al Parlament Europeu. Aquest partit diu defensar l’Estat del Benestar pels suecs a base de mesures anti-estrangers. Les seves formes portarien a fer fóra el prop d’un milió i mig d’immigrants que viuen a Suècia. En un país amb nou milions i mig d’habitants i el mateix territori que Espanya. Fent una reflexió lògica i simple, sembla mentida que la seva economia s’estigui saturant des de l’inici de la crisi. Amb el potencial de recursos naturals i un sistema polític amb educació i investigació desenvolupades podrien seguir progressant si, en comptes de fer fóra els estrangers, es potenciés l’arribada d’aquests. Només cal incentivar que la gent vulgui habitar aquestes terres fredes.

Refugiats polítics reclamen més protecció a l’entrada del Parlament suec

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

#Referència25: Plens a televisió, cada dia

divendres, 25/04/2014

La setmana passada, Nuoli s’estrenava a la Kulturhuset d’Estocolm, un centra cultural públic amb biblioteca, teatre, sales d’exposicions i concerts com el d’aquesta sueca fantàstica que apunta maneres.

Em llevo a les 9 del matí i a la segona cadena pública sueca (SVT2) emeten el ple del Parlament, en directe. Si em llevo a les 11 també l’estan fent, cada dia. Fins i tot, els dies que he esmorzat, amb ressaca, a les 13, encara transmeten el ple. És un servei públic, tant inquestionable com ordinari per l’audiència. Fins i tot, de tant normal que ho veuen, molts m’han explicat que ni s’ho miren, “ningú ho mira”. Cada dia hi ha ple però no cada dia hi han d’assistir els 349 diputats. El Riksdag està dividit en circumscripcions, els representants del poble no seuen en funció del partit sinó ordenats per la regió d’on provenen. Per això, si un dia es debat sobre Malmö només hi ha 10 diputats a la cambra més els membres del govern implicats. Una altre singularitat és l’estructura de dos tribunes. Els oradors acostumen a ser dos a la vegada, en cara cara.  Sovint, en una tribuna un ministre defensa el govern i per l’altre pupitre el van interpel·lant els portaveus de la resta de partits. Tot això ho segueixo fent-me el freaky dia a dia, esmorzant el meu entrepà de ‘Nocilla’, mentre els meus veïns es diverteixen observant-me.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència24: Colar-me al Parlament

dilluns, 21/04/2014

Friska Viljor són tant joves que molts suecs ni els coneixen. Aporten festa, com la festa de la democràcia en aquest país. Tot sembla fàcil.

El Riksdag, Parlament suec, es troba al centre del barri antic d’Estocolm. Les oficines, sales de reunions i la càmera legislativa es troben en diferents edificis institucionals situats a la vora del mar. El barri antic de ‘la ciutat de les catorze illes’ és una illa. Caminant pel carrer principal -”peatonal”- d’aquest entremat administratiu trobo, sota l’arc d’accés al barri, una petita entrada on hi diu: ‘Entrance public’. Amb timidesa obro la pesada porta. Només hi ha un segurata. Li pregunto on puc trobar informació per visitar el Parlament i em respon que és allà mateix, que avui no hi ha visites guiades i que, segurament, no estaré interessat en el ple perquè és en suec.

Cordialment, em posa un gomet marró que intueixo que em classifica com a visitant turista freaky i al cap de cinc minuts ja sóc a baix passant la meva motxilla pels raigs-X i deixant-la en una taquilla. Els guardes, que no deixen de semblar goril·les, em condueixen pels passadissos com si fos el client de la suite d’un hotel de luxe, acomplexats perquè se senten menys autoritaris que un porter de discoteca. La casa del poble és del poble (encara que jo vingui d’un poble una mica llunyà). Un cop a la porta d’accés a la graderia del públic -quatre pisos amunt- l’única indicació que em donen és que no puc parlar. Al mínim xiuxiueig ja m’adverteixen. Periodistes, professors, classes d’estudiants d’institut escolten en absolut silenci com debaten els seus representats. Podem estar-nos-hi tanta estona com vulguem!

Debat sobre Malmö / Complex administratiu i accés (una foto a l’esquerra)

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!


#Referència15: La màquina que et retorna una corona

dilluns, 3/03/2014

En suec “panta mera” significa “recicla més”. La cançó Guantanamera s’hi enganxa fàcilment. Són els ingredients amb què Returpack i diversos rapers suecs fomenten el reciclatge d’envasos de beguda.

El 94% de les llaunes es reciclen. En general, els suecs ho reciclen tot -i de manera molt més escrupolosa que a Catalunya- però una de les coses més interioritzades és el reciclatge de les llaunes i envasos de beguda. Com s’aconsegueix aquest alt nivell de consciència social? Oferint incentius. Per cada llauna que reciclis et retornen 1 corona (10 cèntims d’euro) i 2 corones per cada ampolla gran de plàstic. Totes les cerveses al Systembolaget o d’altres begudes tenen un preu i se li suma una (o dos) corona per cada envàs. D’aquesta manera ningú t’està regalant diners, més aviat te’ls cobren i si et portes bé, l’Estat te’ls retorna. El reciclatge de tots els envasos de beguda funciona a part de la resta de materials. El Govern té privatitzada la gestió del reciclatge d’aquests envasos a l’empresa Returpack, supervisada pel Swedish Board of Agriculture. Tots aquests envasos arriben a parar al punt de recollida de llaunes que hi ha a tots els supermercats. Una màquina -foto- molt apreciada per tots els suecs… “La pela és la pela”.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

+Referències

Si us ha agradat la cançó i la salsa sueca amb el mític Guantanamera, aquí teniu l’anunci de televisió.

#Referència9: Umeå, capital de la cultura indígena

dilluns, 10/02/2014

Avui escoltem Delighters, un prometedor grup de Barcelona. No són suecs però amb ells fem una excepció. Volem dedicar la peça a Tatiana Sisquella, a Ignasi Pujol i a tots els malalts de càncer.

Perquè Umeå ha estat designada Capital Europea de la Cultura 2014? És la ciutat més important del territori Sápmi, els únics indígenes que queden a Europa. Una civilització esquimal que forma part de Suècia però que és anterior a la societat sueca. Llengua pròpia, cultura, tradicions ancestrals i, fins i tot, les seves estacions de l’any. Els Sápmi viuen vuit estacions diferents. Umeå es troba a 400km del Cercle Polar. En els últims anys, Suècia ha potenciat aquella regió poc habitada a través de la cultura i la recerca. Ara Umeå té una de les universitats més importants del país i la mitjana d’edat de la població és de 38 anys. La mitjana més baixa d’Europa, tots són estudiants. Un munt de detalls arquitectònics i diversos museus amb referents artístics de nivell mundial. Sense anar més lluny, Jaume Plensa presenta cinc obres al parc d’Umedalen, un jardí ple d’escultures. 45 milions d’euros en pressupost dels quals 1,5 els aporta la UE. Tot i que es ven com l’any de la cultura Sápmi, molts es queixen de que només s’inverteixin 5 milions del pressupost directament als sápmi. En tot cas, un any amb 300 festivals, exposicions i tota mena d’activitats culturals a Umeå. Procurant cuidar i potenciar les minories culturals.

Presentació d’Umeå 2014

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!