Arxiu de la categoria ‘Llibertat d’expressió (mitjans)’

Censura d’un documental suec sobre el franquisme

dimarts , 3/06/2014

Mari Carmen España – The End of Silence és un documental sobre el franquisme i la recuperació de la memòria històrica i la memòria a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola i de la dictadura de Francisco Franco. Produït per dos suecs, Martin Jönsson i Pontus Hjorthén -resident a Màlaga-, per a la Televisió Sueca (SVT) a principis de segle XXI. La principal sorpresa que desconcerta als periodistes és que avui en dia, encara es ret homenatge al dictador, al Valle de los Caídos -“Caídos por Dios y por España”-. Sembla que mai es va emetre per cap canal de televisió espanyol tot i que va rebre molts premis arreu i va ser molt ben valorat per tothom. Fa un parell d’anys es van fer dues sessions al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i van ser un éxit. A Internet es pot trobar complet en anglès.

Mari Carmen España – The End of Silence by tystnadensslut

#Referència30: Eleccions a Suècia

dilluns, 26/05/2014

Fa una setmana i mitja un company suec em comentava que faltava informació, que ningú havia rebut propaganda electoral i que el ressó de les Eleccions Europees 2014 als mitjans era molt escàs. Es van despertar tard però durant els últims dies han tingut lloc dos debats -i múltiples entrevistes- a la televisió pública SVT. Un dels debats va ser amb els líders de nivell nacional que aprofiten per fer campanya per les eleccions estatals de Setembre. La confiança i rellevància del Parlament Europeu és poca. La participació ha estat del 48’8%. El partit de govern cau en picat (13’3%), probablement és una de les devacles més greus de tota Europa. Com a primera força es manté el Partit Socialista (24’4%) i com a segona força explota el Partit Verd (15’3%), que el 2009 va treure només un 6%. Una de les eines politològiques per mesurar el nivell de democràcia dels Estats és la diversitat i el nombre de partits amb representació. En aquest sentit, és notícia el pas de set partits amb representació a nou. No obstant això, els que entren amb força són els xenòfogs Suecs Democràtics (SD) amb el 9’7%.

Acte de campanya del Partit Verd a l’Estació Central d’Estocolm

#Referència29: Futbol femení

dissabte, 24/05/2014

Veronica Maggio una dolça sueca d’Uppsala que en aquesta peça canta al costat de Håkan Hellström. S’uneixen els dos artistes sensació. Dos cantants que exciten els joves fans del soul i el pop alternatiu.

Mentre a casa nostra ens preocupem per l’ansiada arribada de Luís Enrique o per la final de Champions League entre l’Atlètic i el Reial, a Suècia els focus es centren en el futbol femení. La lliga femenina de futbol, la Damallsvenskan, és de les més potents del món. Suècia està considerada la cinquena lliga més important del planeta. Dijous passat, el vigent campió TyresöFF -d’una petita localitat dels afores d’Estocolm- va disputar la final de la Champions League a Lisboa. L’equip compta amb les millors jugadores del món, entre elles la Pilota d’Or, Marta. Aquest espectacle futbolístic el va emetre en directe SVT1, el primer canal de la televisió pública sueca. Sovint els partits de lliga regular s’ofereixen en obert. Clubs petits, com pertoca a Suècia, però una competició viva, amb sponsors i cada cop més seguiment mediàtic. Dijous passat, les sueques de Tyresö i les alemanyes del Wolfsburg van disputar un partit vibrant i el resultat final va ser favorable a les germàniques (3-4).

La lliga alemanya és la més potent del món, entre Frankfurt i Wolsfburg acumulen 5 Champions League / UEFA Website

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència26: La sèrie per descobrir Suècia

dimecres, 30/04/2014

Living in America (via Spotify)

Encara que jo creia que els suecs viuen molt influenciats per la cultura nord-americana, la banda sueca The Sounds reivindica que no és així. “We’re not living in America”…

Què passaria si deixessis la teva gran feina a Nova York per anar-te’n a viure amb la teva novia a Suècia? Fàcil? Ideal? Un somni? No ben bé… Aquest és el plantejament de la serie “Welcome to Sweden” en que es repassen tots els tòpics sobre els suecs i les sueques. Una novia espectacular, uns sogres bondadosos però que a la vegada són xafarders i et critiquen a l’esquena -o fins i tot a la cara, donat que se’t fa impossible entendre’ls en suec-. Tradicions excitants i eixelebrades com banyar-se al mar glaçat i combinar-ho amb una sauna. I el més difícil: moblar el pis. És una odissea si t’has d’adaptar a la línia nòrdica, la sobrietat sueca, l’elegància Ikea. “Welcome to Sweden”, aquestes i moltes més caricatures dels escandinaus sovint són d’allò més acurades. Idònia per descobrir i procurar entendre la seva forma de vida i mentalitat tan particular. I si no aconsegueixes entendre’ls, almenys passar-t’ho bé.

welcomesweden

Dóna’m un OK si tens l’oportunitat de veure la serie i t’agrada. Dóna’m un KO si no et convenç!

#Referència25: Plens a televisió, cada dia

divendres, 25/04/2014

La setmana passada, Nuoli s’estrenava a la Kulturhuset d’Estocolm, un centra cultural públic amb biblioteca, teatre, sales d’exposicions i concerts com el d’aquesta sueca fantàstica que apunta maneres.

Em llevo a les 9 del matí i a la segona cadena pública sueca (SVT2) emeten el ple del Parlament, en directe. Si em llevo a les 11 també l’estan fent, cada dia. Fins i tot, els dies que he esmorzat, amb ressaca, a les 13, encara transmeten el ple. És un servei públic, tant inquestionable com ordinari per l’audiència. Fins i tot, de tant normal que ho veuen, molts m’han explicat que ni s’ho miren, “ningú ho mira”. Cada dia hi ha ple però no cada dia hi han d’assistir els 349 diputats. El Riksdag està dividit en circumscripcions, els representants del poble no seuen en funció del partit sinó ordenats per la regió d’on provenen. Per això, si un dia es debat sobre Malmö només hi ha 10 diputats a la cambra més els membres del govern implicats. Una altre singularitat és l’estructura de dos tribunes. Els oradors acostumen a ser dos a la vegada, en cara cara.  Sovint, en una tribuna un ministre defensa el govern i per l’altre pupitre el van interpel·lant els portaveus de la resta de partits. Tot això ho segueixo fent-me el freaky dia a dia, esmorzant el meu entrepà de ‘Nocilla’, mentre els meus veïns es diverteixen observant-me.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència16: La gran cita anual, Melodifestivalen

divendres, 7/03/2014

Loreen (Estocolm, de descendència marroquí) va aconseguir un ressó internacional després de guanyar el Melodifestivalen 2012 i Eurovisió 2012, tal i com va fer ABBA en el seu dia…

El que més ven a la televisió sueca no és el futbol, ni molt menys. El que realment desperta passions en aquestes terres fosques és l’espectacle musical. A Espanya el programa televisiu que aconsegueix més audiències -Sálvame Deluxe a banda- és un partit de futbol, la Roja, per exemple. En canvi, al país escandinau més bonic (permeteu-me deixar-ho caure), el programa que més audiència aconsegueix cada any és el Melodifestivalen. Lidera el panorama televisiu amb quotes superiors al 30%, 3 milions d’espectadors. És el concurs per escollir l’“artista” que representarà Suècia a Eurovisió. En origen (des de l’any 1959) era un concurs d’un dia. Enguany, són sis rondes en sis ciutats diferents, amb la gran final a Estocolm. Demà dissabte és el gran dia. Val a dir que quasi és més important el programa especial de demà, que la pròpia final d’Eurovisió. Llum, color, sueques imponents, i l’explotació màxima de la industria musical sueca. Una de les més comercials i poderoses del món.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència8: La premsa precària

divendres, 7/02/2014

Veronica Maggio una dolça sueca d’Uppsala que en aquesta peça canta al costat de Håkan Hellström. S’uneixen els dos artistes sensació. Dos cantants que exciten els joves fans del soul i el pop alternatiu.

La situació de la premsa sueca és molt precària. Dagens Nyheter és un bon diari generalista, de referència internacional -un dia en parlarem- però a part d’aquesta capçalera, tota la resta és menyspreable. Aftonbladet (1’70€) és l’altre gran diari suec i no valdrà la pena que el torni a comprar. De debò que només hi trobo entreteniment i sensacionalisme, res més. El que ven són espectacles (la primera secció del paper és “Kultur”), successos, notícies del cor i ‘polèmiques quotidianes’ diverses. Estil ‘The Sun’. No hi ha secció de política, ni molt menys economia i internacional. Això si, al centre, un gruixut suplement d’esports en pàgines roses. Roses perquè més que esport trobem xafarderies sobre Zlatan Ibrahimovic, la passió delirant dels suecs. Un altre dels diaris que pots trobar a primera fila a qualsevol comerç és Expressen. “The same shit” m’explica en Christopher, un estudiant de Marketing d’Estocolm. Tothom detesta aquest tipus de ‘journal’ però es manté regnant la premsa sueca. Sembla que el fenomen ‘Sálvame’ també el trobem aquí però en format imprès.

Només veient la portada ja es pot jutjar el diari sencer

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!