Arxiu de la categoria ‘Política’

Censura d’un documental suec sobre el franquisme

dimarts , 3/06/2014

Mari Carmen España – The End of Silence és un documental sobre el franquisme i la recuperació de la memòria històrica i la memòria a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola i de la dictadura de Francisco Franco. Produït per dos suecs, Martin Jönsson i Pontus Hjorthén -resident a Màlaga-, per a la Televisió Sueca (SVT) a principis de segle XXI. La principal sorpresa que desconcerta als periodistes és que avui en dia, encara es ret homenatge al dictador, al Valle de los Caídos -“Caídos por Dios y por España”-. Sembla que mai es va emetre per cap canal de televisió espanyol tot i que va rebre molts premis arreu i va ser molt ben valorat per tothom. Fa un parell d’anys es van fer dues sessions al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i van ser un éxit. A Internet es pot trobar complet en anglès.

Mari Carmen España – The End of Silence by tystnadensslut

#Referència32: Racisme creixent enmig d’un referent democràtic

divendres, 30/05/2014

El partit Demòcrates Suecs (SD) amb un 5’7% dels vots en les passades eleccions legislatives sueques té 20 diputats al Parlament. El cap de setmana passat, a les Europees van assolir el 9’8%, que suposa 2 diputats al Parlament Europeu. Aquest partit diu defensar l’Estat del Benestar pels suecs a base de mesures anti-estrangers. Les seves formes portarien a fer fóra el prop d’un milió i mig d’immigrants que viuen a Suècia. En un país amb nou milions i mig d’habitants i el mateix territori que Espanya. Fent una reflexió lògica i simple, sembla mentida que la seva economia s’estigui saturant des de l’inici de la crisi. Amb el potencial de recursos naturals i un sistema polític amb educació i investigació desenvolupades podrien seguir progressant si, en comptes de fer fóra els estrangers, es potenciés l’arribada d’aquests. Només cal incentivar que la gent vulgui habitar aquestes terres fredes.

Refugiats polítics reclamen més protecció a l’entrada del Parlament suec

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

#Referència30: Eleccions a Suècia

dilluns, 26/05/2014

Fa una setmana i mitja un company suec em comentava que faltava informació, que ningú havia rebut propaganda electoral i que el ressó de les Eleccions Europees 2014 als mitjans era molt escàs. Es van despertar tard però durant els últims dies han tingut lloc dos debats -i múltiples entrevistes- a la televisió pública SVT. Un dels debats va ser amb els líders de nivell nacional que aprofiten per fer campanya per les eleccions estatals de Setembre. La confiança i rellevància del Parlament Europeu és poca. La participació ha estat del 48’8%. El partit de govern cau en picat (13’3%), probablement és una de les devacles més greus de tota Europa. Com a primera força es manté el Partit Socialista (24’4%) i com a segona força explota el Partit Verd (15’3%), que el 2009 va treure només un 6%. Una de les eines politològiques per mesurar el nivell de democràcia dels Estats és la diversitat i el nombre de partits amb representació. En aquest sentit, és notícia el pas de set partits amb representació a nou. No obstant això, els que entren amb força són els xenòfogs Suecs Democràtics (SD) amb el 9’7%.

Acte de campanya del Partit Verd a l’Estació Central d’Estocolm

#Referència25: Plens a televisió, cada dia

divendres, 25/04/2014

La setmana passada, Nuoli s’estrenava a la Kulturhuset d’Estocolm, un centra cultural públic amb biblioteca, teatre, sales d’exposicions i concerts com el d’aquesta sueca fantàstica que apunta maneres.

Em llevo a les 9 del matí i a la segona cadena pública sueca (SVT2) emeten el ple del Parlament, en directe. Si em llevo a les 11 també l’estan fent, cada dia. Fins i tot, els dies que he esmorzat, amb ressaca, a les 13, encara transmeten el ple. És un servei públic, tant inquestionable com ordinari per l’audiència. Fins i tot, de tant normal que ho veuen, molts m’han explicat que ni s’ho miren, “ningú ho mira”. Cada dia hi ha ple però no cada dia hi han d’assistir els 349 diputats. El Riksdag està dividit en circumscripcions, els representants del poble no seuen en funció del partit sinó ordenats per la regió d’on provenen. Per això, si un dia es debat sobre Malmö només hi ha 10 diputats a la cambra més els membres del govern implicats. Una altre singularitat és l’estructura de dos tribunes. Els oradors acostumen a ser dos a la vegada, en cara cara.  Sovint, en una tribuna un ministre defensa el govern i per l’altre pupitre el van interpel·lant els portaveus de la resta de partits. Tot això ho segueixo fent-me el freaky dia a dia, esmorzant el meu entrepà de ‘Nocilla’, mentre els meus veïns es diverteixen observant-me.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència24: Colar-me al Parlament

dilluns, 21/04/2014

Friska Viljor són tant joves que molts suecs ni els coneixen. Aporten festa, com la festa de la democràcia en aquest país. Tot sembla fàcil.

El Riksdag, Parlament suec, es troba al centre del barri antic d’Estocolm. Les oficines, sales de reunions i la càmera legislativa es troben en diferents edificis institucionals situats a la vora del mar. El barri antic de ‘la ciutat de les catorze illes’ és una illa. Caminant pel carrer principal -”peatonal”- d’aquest entremat administratiu trobo, sota l’arc d’accés al barri, una petita entrada on hi diu: ‘Entrance public’. Amb timidesa obro la pesada porta. Només hi ha un segurata. Li pregunto on puc trobar informació per visitar el Parlament i em respon que és allà mateix, que avui no hi ha visites guiades i que, segurament, no estaré interessat en el ple perquè és en suec.

Cordialment, em posa un gomet marró que intueixo que em classifica com a visitant turista freaky i al cap de cinc minuts ja sóc a baix passant la meva motxilla pels raigs-X i deixant-la en una taquilla. Els guardes, que no deixen de semblar goril·les, em condueixen pels passadissos com si fos el client de la suite d’un hotel de luxe, acomplexats perquè se senten menys autoritaris que un porter de discoteca. La casa del poble és del poble (encara que jo vingui d’un poble una mica llunyà). Un cop a la porta d’accés a la graderia del públic -quatre pisos amunt- l’única indicació que em donen és que no puc parlar. Al mínim xiuxiueig ja m’adverteixen. Periodistes, professors, classes d’estudiants d’institut escolten en absolut silenci com debaten els seus representats. Podem estar-nos-hi tanta estona com vulguem!

Debat sobre Malmö / Complex administratiu i accés (una foto a l’esquerra)

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!


#Referència22: Lliure acampada

divendres, 28/03/2014

What does the fox say?! És un dels hits més estrambòtics dels últims temps. S’ha posat de moda -de la moda més barata i cutre, parlant clar- a tot el món. Tot per esbrinar què diu la guineu… FREAK. Aneu al bosc i comproveu-ho!

Caminant pel Pirineus et trobes molt sovint àrees d’accés restringit. A Catalunya, està prohibit entrar i per suposat acampar en propietats privades. A Suècia i a la resta dels països escandinaus -més Escòcia- tots els ciutadans tenen el dret fonamental d’acampar arreu. Lliurement, sense lloguers, permisos ni restriccions. El país i la seva riquesa natural és de tots. En base a aquest principi, i al principi del respecte per la naturalesa i els propietaris -en els casos de propietats privades-, Suècia ostenta la llei d’Allemansrätten. Una llei arrelada a la tradició. Es tracta d’un dels països més rics del món en zones forestals, el recurs principal del qual és la fusta (d’aquí Ikea). El clima no acompanya per fer acampades durant la major part de l’any però a l’estiu, tothom té ganes de compartir els espais naturals. Rèmores del socialisme. Els hi sobra espai i el comparteixen. Tot és de tots. En canvi, quan nosaltres volem organitzar uns Campaments d’Estiu al Pirineu hem de demanar múltiples permisos i pagar taxes a tort i a dret per utilitzar cada pam de camp. Mentrestant, a la Vall D’Aran, el Síndic d’Aran es planteja estendre les prohibicions i privar als forasters de caçar bolets a les seves terres.

“Si tens collons d’acampar, t’ho fem gratis”

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència15: La màquina que et retorna una corona

dilluns, 3/03/2014

En suec “panta mera” significa “recicla més”. La cançó Guantanamera s’hi enganxa fàcilment. Són els ingredients amb què Returpack i diversos rapers suecs fomenten el reciclatge d’envasos de beguda.

El 94% de les llaunes es reciclen. En general, els suecs ho reciclen tot -i de manera molt més escrupolosa que a Catalunya- però una de les coses més interioritzades és el reciclatge de les llaunes i envasos de beguda. Com s’aconsegueix aquest alt nivell de consciència social? Oferint incentius. Per cada llauna que reciclis et retornen 1 corona (10 cèntims d’euro) i 2 corones per cada ampolla gran de plàstic. Totes les cerveses al Systembolaget o d’altres begudes tenen un preu i se li suma una (o dos) corona per cada envàs. D’aquesta manera ningú t’està regalant diners, més aviat te’ls cobren i si et portes bé, l’Estat te’ls retorna. El reciclatge de tots els envasos de beguda funciona a part de la resta de materials. El Govern té privatitzada la gestió del reciclatge d’aquests envasos a l’empresa Returpack, supervisada pel Swedish Board of Agriculture. Tots aquests envasos arriben a parar al punt de recollida de llaunes que hi ha a tots els supermercats. Una màquina -foto- molt apreciada per tots els suecs… “La pela és la pela”.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

 

+Referències

Si us ha agradat la cançó i la salsa sueca amb el mític Guantanamera, aquí teniu l’anunci de televisió.

#Referència12: El govern dels aborígens suecs

dijous, 20/02/2014

Una jove artista que canta el genuí joik Sápmi. Va néixer a Lapònia i es dedica a preservar la llengua i la música del seu país. Està col·laborant amb els actes de Umeå2014, Capital Europea de la Cultura.

Al nord de Suècia, al Cercle Polar Àrtic hi viuen els Sápmi. Els darrers indígenes d’Europa. Com ja hem comentat anteriorment, tenen la seva pròpia llengua, cultura, tradicions i recursos naturals de subsistència. De fet, els Sápmi, habitants de Lapònia, estan repartits entre Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia. A Suècia n’hi ha uns 20.000 (dels 70.000 totals). Viuen, entre d’altres, de la pastura dels rens, també de la fusta i del turisme. Des del 1993 tenen un parlament, el Sämitigge. L’autonomia és poca -caça i pesca, pastura de rens, llengua Sápmi i cultura- i aquest parlament depèn del Govern Suec. Són 31 representants escollits cada quatre anys. Mentre reclamen més autonomia, almenys tenen un mecanisme per preservar la seva identitat, una identitat que no té res a veure amb la dels suecs. Molts dels meus companys del sud del país m’han explicat que no coneixen res del que mengen els Sápmi. Mai ho han vist, mai ho han tastat. Els separen més de 1.000km. Demà els travesso i arribo a Kiruna, on s’estableix el Sämitigge, aquest petit parlament.

ripan.se

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència9: Umeå, capital de la cultura indígena

dilluns, 10/02/2014

Avui escoltem Delighters, un prometedor grup de Barcelona. No són suecs però amb ells fem una excepció. Volem dedicar la peça a Tatiana Sisquella, a Ignasi Pujol i a tots els malalts de càncer.

Perquè Umeå ha estat designada Capital Europea de la Cultura 2014? És la ciutat més important del territori Sápmi, els únics indígenes que queden a Europa. Una civilització esquimal que forma part de Suècia però que és anterior a la societat sueca. Llengua pròpia, cultura, tradicions ancestrals i, fins i tot, les seves estacions de l’any. Els Sápmi viuen vuit estacions diferents. Umeå es troba a 400km del Cercle Polar. En els últims anys, Suècia ha potenciat aquella regió poc habitada a través de la cultura i la recerca. Ara Umeå té una de les universitats més importants del país i la mitjana d’edat de la població és de 38 anys. La mitjana més baixa d’Europa, tots són estudiants. Un munt de detalls arquitectònics i diversos museus amb referents artístics de nivell mundial. Sense anar més lluny, Jaume Plensa presenta cinc obres al parc d’Umedalen, un jardí ple d’escultures. 45 milions d’euros en pressupost dels quals 1,5 els aporta la UE. Tot i que es ven com l’any de la cultura Sápmi, molts es queixen de que només s’inverteixin 5 milions del pressupost directament als sápmi. En tot cas, un any amb 300 festivals, exposicions i tota mena d’activitats culturals a Umeå. Procurant cuidar i potenciar les minories culturals.

Presentació d’Umeå 2014

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!