Arxiu de la categoria ‘Cultura’

#Referència33: Cultura menys religiosa

dimarts , 10/06/2014

Capitalism Stole My Virginity (via Spotify)

The (International) Noise Conspirancy (Umeå, 1998) és una banda sueca amb llarga trajectòria en contra la cultura capitalista. Volen sacsejar el món, tal i com van fer els vikings en el seu moment.

El vikings eren politeistes. Diversos Déus regnaven els pobles nòrdics. Ara bé, els Déus no situaven els mandataris per damunt de la resta. Els vikings eren tots iguals i qualsevol ciutadà podia prendre el poder al cap sense intervenció dels líders religiosos. La civilització escandinava dependia més del destí que no dels poders religiosos. És més, els Déus per ells eren quelcom personal, no pas quelcom que s’hagués d’imposar sobre tots els ciutadans per igual. El més curiós és que com podem veure a la serie del Canal Historia Vikings, en el moment en que aquests “bàrbars” es van trobar amb cristians van posar en dubte l’existència dels Déus. Com podia ser que Déu estigués de la part dels cristians si perdien en les batalles i saquejos que ells els hi feien? En fi, tots els poblats escandinaus tenien líders espirituals i creien en màgia negra -lligada al destí- però a la vegada posaven en dubte la religió. Assumien que tot es troba dins de la ment de les persones. Així que cadascú podia pensar i creure en el que volgués. Qui sap si d’aquí ve que, avui en dia, Suècia sigui un dels Estats menys religiosos del planeta.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència26: La sèrie per descobrir Suècia

dimecres, 30/04/2014

Living in America (via Spotify)

Encara que jo creia que els suecs viuen molt influenciats per la cultura nord-americana, la banda sueca The Sounds reivindica que no és així. “We’re not living in America”…

Què passaria si deixessis la teva gran feina a Nova York per anar-te’n a viure amb la teva novia a Suècia? Fàcil? Ideal? Un somni? No ben bé… Aquest és el plantejament de la serie “Welcome to Sweden” en que es repassen tots els tòpics sobre els suecs i les sueques. Una novia espectacular, uns sogres bondadosos però que a la vegada són xafarders i et critiquen a l’esquena -o fins i tot a la cara, donat que se’t fa impossible entendre’ls en suec-. Tradicions excitants i eixelebrades com banyar-se al mar glaçat i combinar-ho amb una sauna. I el més difícil: moblar el pis. És una odissea si t’has d’adaptar a la línia nòrdica, la sobrietat sueca, l’elegància Ikea. “Welcome to Sweden”, aquestes i moltes més caricatures dels escandinaus sovint són d’allò més acurades. Idònia per descobrir i procurar entendre la seva forma de vida i mentalitat tan particular. I si no aconsegueixes entendre’ls, almenys passar-t’ho bé.

welcomesweden

Dóna’m un OK si tens l’oportunitat de veure la serie i t’agrada. Dóna’m un KO si no et convenç!

#Referència24: Colar-me al Parlament

dilluns, 21/04/2014

Friska Viljor són tant joves que molts suecs ni els coneixen. Aporten festa, com la festa de la democràcia en aquest país. Tot sembla fàcil.

El Riksdag, Parlament suec, es troba al centre del barri antic d’Estocolm. Les oficines, sales de reunions i la càmera legislativa es troben en diferents edificis institucionals situats a la vora del mar. El barri antic de ‘la ciutat de les catorze illes’ és una illa. Caminant pel carrer principal -”peatonal”- d’aquest entremat administratiu trobo, sota l’arc d’accés al barri, una petita entrada on hi diu: ‘Entrance public’. Amb timidesa obro la pesada porta. Només hi ha un segurata. Li pregunto on puc trobar informació per visitar el Parlament i em respon que és allà mateix, que avui no hi ha visites guiades i que, segurament, no estaré interessat en el ple perquè és en suec.

Cordialment, em posa un gomet marró que intueixo que em classifica com a visitant turista freaky i al cap de cinc minuts ja sóc a baix passant la meva motxilla pels raigs-X i deixant-la en una taquilla. Els guardes, que no deixen de semblar goril·les, em condueixen pels passadissos com si fos el client de la suite d’un hotel de luxe, acomplexats perquè se senten menys autoritaris que un porter de discoteca. La casa del poble és del poble (encara que jo vingui d’un poble una mica llunyà). Un cop a la porta d’accés a la graderia del públic -quatre pisos amunt- l’única indicació que em donen és que no puc parlar. Al mínim xiuxiueig ja m’adverteixen. Periodistes, professors, classes d’estudiants d’institut escolten en absolut silenci com debaten els seus representats. Podem estar-nos-hi tanta estona com vulguem!

Debat sobre Malmö / Complex administratiu i accés (una foto a l’esquerra)

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!


Poesia d’aniversari

dilluns, 7/04/2014

I’m from Barcelona és un grup famós a casa nostre pel tema ‘We’re from Barcelona’. Viuen i transmeten el sentiment vital suec, la recerca de l’alegria i el somni d’un clima millor per mantenir-se en vida…

Sis de la tarda. La festa, preparada. Els típics globus penjats per tota al casa, patates i d’altres coses per picar a les tauletes. La gent comença a arribar, carregats de bosses verdes i liles del Systembolaget. Aquest matí de dissabte, tots han hagut de passar pel “supermercat nacional d’alcohol” per carregar provisions. Avui celebrarem un aniversari. A Suècia els aniversaris no són com qualsevol festa. A part d’organitzar una mena de gimcana i quatre activitats més, l’aniversari té un moment molt especial. Els discursos. Una espurna de romanticisme a l’amistat. Els amics més propers es preparen declaracions d’amistat. Avui, en Mattias s’ha preparat un discurs d’anècdotes sobre la noia que fa anys. Anècdotes de quan ella era petita que li ha explicat la seva mare en una trucada. Sorprenent a l’amfitriona, deixant-la descol·locada. I finalment, la nota tradicional: poesia. Si si, els suecs reciten poemes dedicats a la persona que fa anys. Normalment, es tracta de que siguin poemes divertits, humor, i històries relacionades amb l’afortunada que, entre tots els amics, fan (i fem) sentir especial, a la manera sueca.

 

#Referència19: Vida humil, vida Jantelagen

dilluns, 17/03/2014

El pianista i compositor Esbjörn Svensson és un dels pocs exponents del jazz contemporani -amb inspiracions que abasten des de la música barroca fins al tecno- suec amb reconeixement internacional.

El tarannà suec es resumeix amb una paraula: Jantelagen. Vindria a ser com una llei de vida molt inculcada entre els suecs i les sueques. No t’has de capficar en els conflictes quotidians, mai has de pensar que estàs a la mateixa altura que la resta, ni que ets més llest, ni millor, ni ets més important, ni més bo, etc. Es tracta d’una forma de vida modesta, humil i molt respectuosa amb els demés. El fet de que un mateix sigui feliç es basa en el fet de que tots siguem feliços, el bé comú, fonament de les societats escandinaves. No tinc clar si els suecs i les sueques ja eren així de bon començament o bé s’han anat adaptat a aquest estil de vida a partir de la conceptualització feta per l’escriptor danès -la llei també es pot aplicar pels danesos-, Aksel Sandemose, qui va posar nom a aquest tarannà escandinau. En definitiva, mirant-ho amb perspectiva aquests valors de respecte i modèstia s’entenen com a correctes a tot arreu, també a casa nostre. La diferència és que aquí tothom ho té molt present en cada una de les anècdotes del dia a dia. És així a casa nostre?

Primavera a Kalmar, vida tranquila

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència16: La gran cita anual, Melodifestivalen

divendres, 7/03/2014

Loreen (Estocolm, de descendència marroquí) va aconseguir un ressó internacional després de guanyar el Melodifestivalen 2012 i Eurovisió 2012, tal i com va fer ABBA en el seu dia…

El que més ven a la televisió sueca no és el futbol, ni molt menys. El que realment desperta passions en aquestes terres fosques és l’espectacle musical. A Espanya el programa televisiu que aconsegueix més audiències -Sálvame Deluxe a banda- és un partit de futbol, la Roja, per exemple. En canvi, al país escandinau més bonic (permeteu-me deixar-ho caure), el programa que més audiència aconsegueix cada any és el Melodifestivalen. Lidera el panorama televisiu amb quotes superiors al 30%, 3 milions d’espectadors. És el concurs per escollir l’“artista” que representarà Suècia a Eurovisió. En origen (des de l’any 1959) era un concurs d’un dia. Enguany, són sis rondes en sis ciutats diferents, amb la gran final a Estocolm. Demà dissabte és el gran dia. Val a dir que quasi és més important el programa especial de demà, que la pròpia final d’Eurovisió. Llum, color, sueques imponents, i l’explotació màxima de la industria musical sueca. Una de les més comercials i poderoses del món.

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

Fettisdagen, dia per atipar-se

dimarts , 4/03/2014

Jennie Abrahamson és una jove artista que creix de la mà de Peter Gabriel. A finals d’aquest mes se la podrà veure en solitari a Umeå… D’aquelles artistes difícils d’aconseguir, com els pastissets.

Avui no toca una referència. Avui és un dia especial. Em llevo de bon matí i surt el sol… No és banal explicar que ha sortit el sol. A Suècia no passa cada dia. Durant tot el matí aparenta ser un dia qualsevol, però amb sol. No obstant això, tot just entrar al supermercat veig unes piles de capcetes amb pastissets de nata. Resulta que no són uns pastissets qualsevol, tampoc és un dia qualsevol, avui és Fettisdagen, el dia abans de Dimecres de Cendra. Des d’avui fins la Setmana Santa toca fer dejuni i per això a Suècia tothom menja uns pastissets anomenats Semla. Són uns brioixos de canella amb crema batuda i pasta d’ametlles a l’interior. El furor i la religiositat amb la que tots els suecs compren aquests pastissets deliciosos és molt notable. En teoria s’estarien preparant per passar gana una bona temporada però dubto jo que segueixin la Quaresma. Hi ha tradicions que s’esvaeixen amb el temps i d’altres que no es poden oblidar.

#Referència12: El govern dels aborígens suecs

dijous, 20/02/2014

Una jove artista que canta el genuí joik Sápmi. Va néixer a Lapònia i es dedica a preservar la llengua i la música del seu país. Està col·laborant amb els actes de Umeå2014, Capital Europea de la Cultura.

Al nord de Suècia, al Cercle Polar Àrtic hi viuen els Sápmi. Els darrers indígenes d’Europa. Com ja hem comentat anteriorment, tenen la seva pròpia llengua, cultura, tradicions i recursos naturals de subsistència. De fet, els Sápmi, habitants de Lapònia, estan repartits entre Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia. A Suècia n’hi ha uns 20.000 (dels 70.000 totals). Viuen, entre d’altres, de la pastura dels rens, també de la fusta i del turisme. Des del 1993 tenen un parlament, el Sämitigge. L’autonomia és poca -caça i pesca, pastura de rens, llengua Sápmi i cultura- i aquest parlament depèn del Govern Suec. Són 31 representants escollits cada quatre anys. Mentre reclamen més autonomia, almenys tenen un mecanisme per preservar la seva identitat, una identitat que no té res a veure amb la dels suecs. Molts dels meus companys del sud del país m’han explicat que no coneixen res del que mengen els Sápmi. Mai ho han vist, mai ho han tastat. Els separen més de 1.000km. Demà els travesso i arribo a Kiruna, on s’estableix el Sämitigge, aquest petit parlament.

ripan.se

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

#Referència10: ‘Snus’, tabac sense fum

divendres, 14/02/2014

Típica sueca morena. Filla d’un cantant britànic, ha enganxat el públic amb aquest ‘hit’ internacional. Molts suecs no saben que és la seva compatriota, estan més preocupats per prendre ‘snus’…

Els suecs s’estalvien allò del: “Ei! Sortim a fer el piti?” Els suecs no surten a ‘fer el piti’. En primer lloc, no hi ha collons de sortir a fumar amb el temporal que et pots trobar a fóra. En segon lloc, no surten perquè poden consumir tabac a l’interior. M’explico: a Suècia els cigarrets convencionals no són populars, el que molta gent prefereix són els ‘snus’ (uns 4€ el paquet, més barat que els cigarrets). Es tracta d’una bosseta petita com una caramel que porta tabac, aigua, sal… i nicotina, igualment. No és fuma sinó que es xucla, i es manté a l’interior de la boca, entre la dentadura i el llavi superior. Durant llarga estona produeix el mateix efecte estimulant que els cigarrets però sense fum. Aquí al nord, tothom opta per aquest producte tradicional, i a més a més, se senten molt orgullosos de que sigui tan genuïnament suec. Està prohibit a tota la UE però Suècia va aconseguir una excepció l’any 95′ com a condició per incorporar-se-hi. Si més no és discret -fins i tot, depèn de qui el prengui, elegant-. No obstant això, jo no ho he fet mai perquè no fumo però què bonic és sortir acompanyats a ‘fer el piti’…

TheTelegraph.co.uk

Dóna’m un OK si ho voldries per Catalunya. Dóna’m un KO si no ho voldries!

Valors culturals a Suècia

dimarts , 11/02/2014

The World Values Survey (WVS) és una organització mundial formada per científics socials i polítics d’arreu. Estudien els valors socials, culturals i polítics de totes les societats del planeta. Amb aquest mapa, distribueixen els Estats en funció dels seus valors religiosos i els valors de benestar social. En l’eix vertical es classifiquen els Estats en funció de si donen molta importància a la religió (Traditional Values) o si no n’hi donen (Secular-Rational Values). En l’eix horitzontal es classifiquen en funció de si la seva preocupació principal és el benestar econòmic i físic (Survival Values) o si la població té prou seguretat i benestar (societats post-industrials) com per fer un pas endavant i vetllar pel medi-ambient, la igualtat, la tolerància a la diversitat, etc (Self Expression Values). Com veieu, a l’extrem superior-dret del mapa, WVS li atorga una disposició extraordinària al Regne de Suècia.

Enquesta Mundial de Valors Culturals // WVS (World Values Survey)

Per a més informació podeu llegir l’article complet a la pàgina web de l’organització (anglès). D’aquest mapa en publicaran l’actualització el Març de 2014.