Ai, el Papa

diumenge, 8/11/2015

El Papa Francesc I ha anunciat una viatge de 5 dies a 3 països africans i que acabarà a casa meva, Bangui, el 29 i 30 de novembre. Durant la visita,el Pontífex preten inaugurar la porta santa, avançant-se 10 dies de la inauguració de l’any del jubileu. Aquesta obertura pretén tenir un gran fonament simbòlic, així com intentar sentar les bases dúna de moment llunyana reconciliació entre comunitats. Cal mencionar que si bé no en els seu orígens, les derives violentes dels darrers anys han provocat un fort ressentiment entre les diferents confessions existents al país.

No és el primer cop que un Papa visita el país: Joan Pau II va ser a Bangui el 14 d’agost de 1985. En certa manera, va “compensar” la negativa de Pau VI a venir a la coronació de l’Emperador Bokassa  al 1977, en unes celebracions de dos dies de durada (amb coronació, missa, banquet o desfilada, entre molts altres esdeveniments) i que van tenir un cost aproximat dúns 15 milion d’euros (amb el que significava aquesta xifra quasi 40 anys enrere), fet que explicaria la negativa del Pontífex.

Més enllà de significats i esdeveniments històrics, la preparació d’aquesta visita deixa alguns punts interessants, començant pel seu recorregut. Francesc I té previst trobar-se amb representants de les 3 confessions religioses. La trobada amb l’Imam és una de les més esperades, ja que la necessitat d’acostament entre cristians i musulmans es percep cabdal per a rebaixar la tensió existent. Aquí queda el dubte de si el Papa arribarà a visitar la Gran Mesquita en una de les zones més calentes de Bangui, PK5 (referit a Punt Quilometric 5, comptant des del centre de la ciutat).  La culminació d’aquesta visita serà una missa multitudinària a l’estadi nacional (conegut com “l’estadi de les 20.000 plances”, endevineu el motiu) on la població hi podrà assistir per invitació personal, donant prioritat a autoritats i congregacions a nivell nacional.

Amb tot això, són molts els dubtes i rumors que van sorgint: es donaran les condicions per a que vinguin? Més enllà de la volatilitat de la situació, les previsions de persones que es congreguin a la ciutat són incalculables, tant de l’interior del país com des de fora (cal tenir en compte que el Congo està a distància dún sol riu de Bangui). I, un cn cop aquí, es desplaçarà en Papamòvil? Aquesta darrera questió significa que s´ha de donar sortida a la possibilitat que se li estigui fabricant un, apart que s´haurien d’asfaltar molts carrers. El que si es segur és que les teles amb els motius de la seva visita, per a fer-se vestits per les dones i camises pels homes, ja comencen a circular. El desenllaç, en tres setmanes.

RCA: una pel·lícula, un llibre, un còmic

dimecres, 21/10/2015

Confirmat: Marty McFly no ha arribat a Bangui desde 1985. Aquesta referència cinematogràfica ha estat una de les coses més comentades durant el dia d’avui (prou!). En relació on visc ara, i quan descobreixo un país, ho intento fer minimament des de la vessant cultural. Per això, més enllà d’anàlisis pesades sobre d’on som i on anem, us comento breument algunes recomanacions culturals (que no abunden) relacionades amb la República Centreafricana:

Pel·lícula: The Ambassador. Documental danès de l’any 2011 on Mads Brügger obté de forma il·lícita les credencials diplomàtiques per a ser cònsul de Libèria a la república Centreafricana. De nacionalitat danesa, Brügger voldrà oficialment iniciar un negoci de llumins en el país. Gravat en molts moments en càmera oculta, el documental denuncia el mercadeig il·legal de títols diplomàtics, però també el tràfic amb els anomenats “diamants de sang”. Apart de Bangui, el documental recorre la situació de la població pigmea, marginada històricament, com també algunes zones diamantíferes.

Llibre. L’Odysee du Mangou. Pierre Samy Macfoy, ex dirigent centrafricà, narra en aquesta novel·la els inicis del colonialisme a RCA des dels ulls de Mangou, el cap dún poblat remot del país. Mangou serà testimoni dels canvis estructurals del país (administració, llengua, educació,…) que el portaran a veure com perd el seu status. Aquest procés intentarà dur-lo de forma resignada: « El destí és com láire que resporem. No sabem d’on ve ni on va. Però hem d’acceptar-lo tal i com es presenta » La crítica al colonialisme es farà de forma simplificada, anant del concret al global, però repassant molts aspectes.

Còmic. Didier Kassaï L’il·lustrador centreafricà intenta reflectir la realitat contemporània de la capital, tant durant el cop d’estat de març de 2013 (“Tempête sur Bangui”) com dels episodis violents al desembre del mateix any (“Bangui”). El fet desafortunadament singular d’aquests còmics és que, més enllà de contextualitzar en dibuixos el fets, narra la seva pròpia vivència i el situa en subjecte actiu on, per cops, es troba en situacions no gaire esperançadores. Els trets dels personatges, les escenes de barri o la configuració de Bangui són alguns trets molt reconeixibles pels qui coneixem la ciutat.

 

 

Viure la crisi…a Bangui

diumenge, 11/10/2015

No, no es tracta d’un lament per no estar treballant a la meva ciutat natal ni una reflexió sobre els emigrants econòmics en general. Aquest és un simple exercici on voldria compartir-vos algunes sensacions quan un país estructuralment en crisi com la república Centreafricana pateix un nou episodi de major violència. Finalment, reiterant-me en l’inici, tampoc es tracta de lamentar-me per la situació viscuda, segueixo sent un privilegiat, però no puc fer més que compartir el que visc i veig en primera persona.

Quan vius en un context regularment fràgil la logística es converteix en un aspecte primordial, molts cops amb certs obstacles. Sempre es recomana tenir un rebost ben important, amb reserves per si toqués quedar-se a casa alguns dies. L’aigua, les conserves i els pots de pasta no solen faltar. Tampoc llumins, galledes d’aigua i les bateries a carregar, que mai se sap. Per logística també s’entén la transmissió d’informació. En una situació volàtil, el rumor es converteix en l’esport nacional i costa distingir la veracitat de la pura intoxicació interessada. En aquest punt, em sembla important distingir dues coses: en primer lloc tenir present que la informació és seguretat i no poder, es tracta de saber canalitzar el que es sap que pot passar per a prevenir tot el que pugui passar i no pas fer de tertulià advertint que ja sabia el que passaria; en segon lloc, tenir present que els rumors són rumors, i que si no es té un petit coneixement de l’entorn no es sabrà calibrar la seva magnitud.

D’altra banda trobem els dies que la situació s’inflama. Més enllà del balanç de morts i ferits que hi pugui haver, hi ha molts fets que semblen intangibles però que marquen una certa degradació de la situació. Destacaria per sobre de tot la por i frustració de la població local, on la falta de precedents encoratjadors no ajuda a aixecar la moral, més enllà de patir la pèrdua o desplaçament d’algú proper, apart de les dificultats quotidianes. Els problemes de transport (amb penúria d’abastiment de benzina) o l’alça desmesurada dels preus al mercat per falta d’aprovisionament són aspectes que fatiguen molt el dia a dia. Per part meva, el saber com està la gent propera, saber les consignes a seguir o mantenir l’aprovisionament (també de diner en efectiu, que sempre escasseja en moments així) són algunes de les limitacions a gestionar. Però si, queda clar que hi ha crisis i crisis.

Aid Moubarek Said

dijous, 24/09/2015

Avui és el dia que per ser festiu (només) a Barcelona sembla que ho hagi de ser a tot Catalunya. Ironies a banda, aquest festiu local coincideix amb una festa a la República Centreafricana: l’Eid ai-Adhad o Tabaski. Aquesta festa commemora la submissió d’Ibrahim (Abraham dins la tradició jueva cap al seu Déu acceptant decapitar el seu únic fill, Ismael (Isaac segons el judaisme). No obstant, després de l’acceptació de l’ordre divina, Déu envia a l’arcàngel Gabriel que, al darrer moment substitueix l’infant per un xai.

Aquest dia, com en el meu cas, us trobeu propers a gent de confessió musulmana, un àpat al voltant d’un xai serà el pretext per trobar-se. La singularitat del cas radica en el fet que la República Centreafricana ha estat mediàticament marcada per tensions religioses els darrers temps. Sense voler entrar en molts detalls, després d’un cop d’estat per una coalició de grups armats al març de 2013, procedents del nord-est del país i més propers a la confessió musulmana, el so de fons de les mesquites es feia molt evident a la capital, Bangui. A partir de desembre del mateix any, la incursió de milícies del centre de l’estat va provocar nombrosos enfrontaments un enormes moviments de desplaçament forçat que van inclús acabar amb la migració forçada de la població musulmana situada al sud del país.

Per a clarificar, les diferències entre la capital i la resta del país, el control pels recursos naturals o la governabilitat són causes de tensions encara existents, les quals han tingut, entre altres conseqüències, la polarització confessional. Esperem que celebrar la Tabaski a Bangui sigui un signe del retorn a una encara llunyana normalitat.

Aid Moubarek Said! Bona festa de la Mercé (ui, perdó)!

Guia pràctica per votar des de RCA

dilluns, 21/09/2015

Quan a la gent del meu entorn els vaig dir que al setembre tornava a marxar cap a la República Centreafricana, a molts els hi va venir la mateixa pregunta: “I podràs votar el 27-S?” En un moment on estàs pendent de maletes, vacunes, allotjament… no hi penses excessivament. Tot i això, sempre he volgut contribuir en la “festa de la democràcia”, fos com fos. En les properes línies us comparteixo les diferents modalitats que he intentat per votar estant fora, per si a algú li pogués servir:

- Vot a través de l’Ambaixada: en els anys que volto pel continent africà, MAI he aconseguit votar des de l’estranger. A la Costa d’Ivori, on hi vaig viure tres anys, va coincidir amb tot un cicle electoral (Ajuntament, Parlament, Congreso de los Diputados). Mai em va arribar el vot a través de l’ambaixada i les queixes per escrit que posava quedaven en no res. Els rumors diuen que ara només s’utilitza la missatgeria convencional ja que a través de la coneguda com “Valija diplomática” alguns ambaixadors practicaven cert caciquisme.

Les ironies de la vida em van portar a dues situacions absurdes: una va ser rebre a Abidjan  la propaganda del PP i el PSOE….passats els comicis; l’altra, encara més absurda, trobar-me a Barcelona evacuat per situació tensa a la Costa d’Ivori no poder votar perquè estava registrat a l’Ambaixada allà i no poder tramitar la baixa. Riure per no plorar.

- Vot per correu: rebre les paperetes a la meva residència a Catalunya deu dies abans de les eleccions, un cop jo ja he marxat, no és de molta ajuda. I menys si la única manera per a que una altra persona pugui recollir les paperetes en nom teu sigui a través d’un poder notarial. Sense comentaris…

- Bescanvi de vot: donat que les modalitats anteriors no m’han donat cap fruït he optat darrerament per a que algú que no pensava votar ho fes per a mi. No estic en posició de canviar d’opinió d’un/a abstencionista, sobretot vivint fora , però almenys si aconsegueixo canviar el seu “no vull” pel meu “no puc”. Aquesta serà la tercera vegada que ho aconsegueixo per aquesta via. Visca la gent i el poder en xarxa!

En definitiva, viure a l’Àfrica no és només conèixer noves cultures, experiències i persones, sinó intentar connectar amb el teu “niu”. En properes entrades intentaré compartir altres coses no necessàriament relacionades amb casa nostra.

Singuila mingui (“Moltes gràcies” en sango, llengua centreafricana)!