Guia pràctica per votar des de RCA

Quan a la gent del meu entorn els vaig dir que al setembre tornava a marxar cap a la República Centreafricana, a molts els hi va venir la mateixa pregunta: “I podràs votar el 27-S?” En un moment on estàs pendent de maletes, vacunes, allotjament… no hi penses excessivament. Tot i això, sempre he volgut contribuir en la “festa de la democràcia”, fos com fos. En les properes línies us comparteixo les diferents modalitats que he intentat per votar estant fora, per si a algú li pogués servir:

- Vot a través de l’Ambaixada: en els anys que volto pel continent africà, MAI he aconseguit votar des de l’estranger. A la Costa d’Ivori, on hi vaig viure tres anys, va coincidir amb tot un cicle electoral (Ajuntament, Parlament, Congreso de los Diputados). Mai em va arribar el vot a través de l’ambaixada i les queixes per escrit que posava quedaven en no res. Els rumors diuen que ara només s’utilitza la missatgeria convencional ja que a través de la coneguda com “Valija diplomática” alguns ambaixadors practicaven cert caciquisme.

Les ironies de la vida em van portar a dues situacions absurdes: una va ser rebre a Abidjan  la propaganda del PP i el PSOE….passats els comicis; l’altra, encara més absurda, trobar-me a Barcelona evacuat per situació tensa a la Costa d’Ivori no poder votar perquè estava registrat a l’Ambaixada allà i no poder tramitar la baixa. Riure per no plorar.

- Vot per correu: rebre les paperetes a la meva residència a Catalunya deu dies abans de les eleccions, un cop jo ja he marxat, no és de molta ajuda. I menys si la única manera per a que una altra persona pugui recollir les paperetes en nom teu sigui a través d’un poder notarial. Sense comentaris…

- Bescanvi de vot: donat que les modalitats anteriors no m’han donat cap fruït he optat darrerament per a que algú que no pensava votar ho fes per a mi. No estic en posició de canviar d’opinió d’un/a abstencionista, sobretot vivint fora , però almenys si aconsegueixo canviar el seu “no vull” pel meu “no puc”. Aquesta serà la tercera vegada que ho aconsegueixo per aquesta via. Visca la gent i el poder en xarxa!

En definitiva, viure a l’Àfrica no és només conèixer noves cultures, experiències i persones, sinó intentar connectar amb el teu “niu”. En properes entrades intentaré compartir altres coses no necessàriament relacionades amb casa nostra.

Singuila mingui (“Moltes gràcies” en sango, llengua centreafricana)!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús