Viure la crisi…a Bangui

No, no es tracta d’un lament per no estar treballant a la meva ciutat natal ni una reflexió sobre els emigrants econòmics en general. Aquest és un simple exercici on voldria compartir-vos algunes sensacions quan un país estructuralment en crisi com la república Centreafricana pateix un nou episodi de major violència. Finalment, reiterant-me en l’inici, tampoc es tracta de lamentar-me per la situació viscuda, segueixo sent un privilegiat, però no puc fer més que compartir el que visc i veig en primera persona.

Quan vius en un context regularment fràgil la logística es converteix en un aspecte primordial, molts cops amb certs obstacles. Sempre es recomana tenir un rebost ben important, amb reserves per si toqués quedar-se a casa alguns dies. L’aigua, les conserves i els pots de pasta no solen faltar. Tampoc llumins, galledes d’aigua i les bateries a carregar, que mai se sap. Per logística també s’entén la transmissió d’informació. En una situació volàtil, el rumor es converteix en l’esport nacional i costa distingir la veracitat de la pura intoxicació interessada. En aquest punt, em sembla important distingir dues coses: en primer lloc tenir present que la informació és seguretat i no poder, es tracta de saber canalitzar el que es sap que pot passar per a prevenir tot el que pugui passar i no pas fer de tertulià advertint que ja sabia el que passaria; en segon lloc, tenir present que els rumors són rumors, i que si no es té un petit coneixement de l’entorn no es sabrà calibrar la seva magnitud.

D’altra banda trobem els dies que la situació s’inflama. Més enllà del balanç de morts i ferits que hi pugui haver, hi ha molts fets que semblen intangibles però que marquen una certa degradació de la situació. Destacaria per sobre de tot la por i frustració de la població local, on la falta de precedents encoratjadors no ajuda a aixecar la moral, més enllà de patir la pèrdua o desplaçament d’algú proper, apart de les dificultats quotidianes. Els problemes de transport (amb penúria d’abastiment de benzina) o l’alça desmesurada dels preus al mercat per falta d’aprovisionament són aspectes que fatiguen molt el dia a dia. Per part meva, el saber com està la gent propera, saber les consignes a seguir o mantenir l’aprovisionament (també de diner en efectiu, que sempre escasseja en moments així) són algunes de les limitacions a gestionar. Però si, queda clar que hi ha crisis i crisis.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús