D’Israel a la guerra: Itai Anghel

IMG_4595

Malgrat que no ho sembli pel seu aspecte ordinari i la seva actitud despreocupada, Itai Anghel (Nova York, 1968) és una estrella a Israel. El seu programa de reportatges al Canal2 de la televisió israeliana causa furor, i no n’hi ha per menys. Anghel és l’únic periodista israelià que s’ha atrevit – i ha aconseguit – a entrar a països tan hostils amb els seus conciutadans com Iraq, Afganistan, Pakistan o Síria. Les seves peces (de les quals n’adjunto una mostra al final del post) són periodisme en estat pur: gràcies al seu àrab fluid pot conversar amb la població i fer colpidors reportatges sobre les revolucions àrabs o les guerres d’Orient Mitjà. Mentre les miro, no paro de pensar que està boig, que fer el que fa és massa perillós. Sol viatjar sense equip, tot sol, només amb una càmera. Sovint, explica, la deixa a algun autòcton perquè el gravi. “Això serveix perquè confïin més en mi, perquè vegin que no sóc de cap gran mitjà, sinó que només vull saber la veritat”. Aquest modus operandi revolucionari i poc usual el fan encara més especial. Però la seva carrera va començar ja fa molt, lluny dels països àrabs i sempre lluny d’Israel. A principis dels 90 va cobrir la Guerra dels Balcans, i ja no va parar: Ruanda, Congo, Txetxènia, Irlanda del Nord… Allà on hi ha un conflicte, hi és ell.  

Des que vaig veure un dels seus reportatges, la valentia i el compromís d’Anghel no han deixat de meravellar-me. No em puc imaginar què li deu passar per la ment quan es troba enmig d’una manifestació entre crits de “mort al sionista”, o quan es troba envoltat d’homes armats fins les dents al mig del desert. Ell explica amb parsimònia que cal fer teatre, interpretar un paper en el qual és clau no mostrar el més mínim temor. Perquè entengui què fa quan va als llocs on ser israelià és perillós, m’explica una anècdota. L’any 2001 havia d’entrevistar al líder de Hamàs, a Gaza, després de l’assassinat per part d’Israel d’un dels caps de l’organització armada. Enmig de la multitud, va començar a sentir-se observat i a posar-se nerviós. Pensava que l’havien descobert, que no tardaria a ser atacat pels palestins, furiosos i enmig de la Segona Intifada. De sobte, va veure un periodista letó que caminava tranquil·lament, sense patir per res. Des de llavors, va decidir imitar-lo arreu on va. “Ningú té motius per odiar a un letó!”. A més, encara que faci amistats, es guarda prou d’explicar d’on ve, “més per la seguretat del meu interlocutor, que podria ser considerat un traïdor per tenir tractes amb un israelià, que per la meva”. 

Tampoc té pèls a la llengua a l’hora de parlar el seu govern, de qui critica fervorosament l’ús sistemàtic del victimisme històric i la política dels assentaments. Per tot plegat, Itai Anghel em sembla un referent periodístic, un exemple de coherència i compromís. És per això que he volgut parlar amb ell. Vull saber una mica més d’aquest corresponsal que, avorrit de la disputa més vella de la història moderna, va decidir fer les maletes per descobrir altres conflictes més llunyans, desconeguts i infinitament més perillosos. 

 

Reportatge sobre el PKK al Kurdistan.

Kurdistan PKK ENG from omrianghel

Incursió al nord de Síria. El periodista que va entrar amb ell va ser segrestat dos dies després. A dia d’avui, encara es troba en parador desconegut . 

uvda2013 syria english from 2012video2013 on Vimeo.

Reportatge sobre la revolució de la Plaça Tahrir

Reportatge sobre Mohammed Buazizi, el seu suïcidi del qual es considera l’espurna que va encendre la Primavera Àrab.

1 comentari

  • Geni Pages Heras

    14/12/2013 16:50

    M’ha impressionat la grandesa d’Itai, com a persona i com a periodista. Un compromis vital i arriscat per intentar entendre els motius del conflicte en aquesta historia. Allo es un privilegi que hagis pogut compartir un temps i una conversa amb ell.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús