Fent “les amèriques”

Tondo de líder

Tondo vesteix de lider. (c) Luis Barbosa

No és novetat, pel que hem vist en els últims anys, l’auge del ciclisme fora d’Europa. L’obertura a nous mercats en un esport tradicionalment europeu no és res dolent, tot el contrari, però genera una canvis estructurals; per exemple, en la planificació de temporades. S’ha passat de comprimides temporades de març a setembre a uns temps en els que al gener ja es fan proves de cert nivell arreu del món, allà on les condicions climàtiques són més favorables, i fins a finals d’octubre no es tanca la temporada internacional amb el Giro de Llombardia, obligant als corredors a racionalitzar més els seus esforços.

En aquest sentit, ha sigut el Tour de San Luis (Argentina, del 17 al 23 de gener) el que ha tornat a estrenar la temporada internacional -obviant la més genuïna Volta al Táchira-. Ha estat una setmana de competició estranyament dura pels equipos europeus que han viatjat (tres ProTour: Movistar, Liquigas i Ag2r; i tres continentals professionals més, com l’Andalucía i els De Rosa i Androni, tot i que aquest últim amb molts sud-americans) en un moment tan iniciàtic de la seva temporada, incloent en el recorregut tres etapes de muntanya i una contrarellotge.

Un bon amic de rodar món amb la bicicleta i conegut d’aquestes terres és en Xavier Tondo (Movistar), el representant català entre els participants i que ha demostrat que pot estar davant de l’any en el que per fi tingui responsabilitats i lideratge en un equip punter. El sisè classificat de la passada Vuelta a Espanya va agafar el liderat gràcies a la seva victòria a l’etapa contrarellotge, que al seu torn va significar la primera de la història del patrocini de Movistar en el ja mític conjunt d’Eusebio Unzué.

Amb la magnífica ajuda de l’escalador colombià Juan Mauricio Soler, el seu tan irregular com talentós company d’equip, va poder viure amb tranquil·litat les jornades de muntanya inicials, acabades als alts dels miradors de Potrero i del Sol, davant del potencial dels corredors sud-americans, més endinsats en el ritme de competició. Tanmateix, va ser víctima de la terrible calor (sempre superior als 35ºC durant tota la setmana) a l’etapa reina que acabava a La Carolina després de dos ports de primera categoria.

Els atacs des de la base del port del Cerro el Amago per part del xilè Marco Arriagada, guanyador de la general final i favorit per aconseguir el rècord de victòries a la Volta a Xile, van deixar al de Valls buit de forces, i una caiguda poc després de coronar el van fer adonar que se li escapava aquells cursa a on ja havia guanyat una etapa l’any 2009. “No som màquines, va bé recordar-ho; et fa valorar molt més quan et trobes bé. Sobretot, ho sento per l’equip, que s’ha buidat per mi”, afirmava a l’acabar la seva visita per les amèriques abans de començar la seva oportunitat definitiva a Europa.

AUSTRÀLIA I EL SEU POTENCIAL. Paral·lelament, s’ha disputat a Austràlia (del 18 al 23 de gener) el Tour Down Under, la primera prova del calendari WorldTour, a on Lance Armstrong ha fet la seva retirada -teòricament- definitiva. L’entrada al ProTour l’any 2005 va acabar de propulsar aquesta tan ben organitzada cursa per etapes, que a més compta amb una una gran acceptació per part del públic. La participació de velocistes és, cada cop més, probablement la més brillant de l’any (Cavendish, Greipel o Matthew Goss no s’ajunten precisament cada cap de setmana), però això no ha evitat que qui aprofités per reivindicar-se fos el jove britànic del Team Sky, Ben Swift, amb dues etapes, que ara es mostra desitjós d’entrar a la quarteta de persecució del seu país pels mundials d’Apeldoorn, al març.

Aquest cop, la tradicional etapa del Willunga Hill no ha sigut tan determinant com acostuma, ja que l’arribada va ser a l’esprint amb victòria d’un altre Movistar: Fran Ventoso, sinó que la general s’ha decidit per una escapada rematada per Cameron Meyer (Garmin-Cérvelo), la millor prova per explicar l’exemplar treball que està duent a terme Austràlia per dominar l’elit del ciclisme. Els seus plans de selecció de joves talents passen per una formació àmplia basada en la combinació del fons en ruta i la pista.

Sense anar més lluny, el més gran dels germans Meyer, tot i tenir només 23 anys, ja és doble campió del món de puntuació. Els equips sots23 patrocinats per Jayco s’encarreguen de dotar d’un calendari de nivell per Europa a les joves promeses, que ja estan començant a fer por pel món ciclista. Noms com el de Jack Bobridge s’estan consagrant, igual que Meyer, i la nova bèstia negra es diu Michael Matthews (1990). El vigent campió del món sots23 ha tingut prou força i convicció per estrenar-se amb els colors del Rabobank a la difícil arribada d’Strling. Atents a ell, i a tants d’altres que no pararan d’arribar.

1 comentari

  • La joventut domina a Langkawi | Bicicletes de quatre barres

    05/02/2011 3:28 pm

    […] Volta a Langkawi (Malàisia) és una de les tradicionals proves exòtiques d’obertura de temporada. El seu gran número d’etapes i, perquè no, l’interès per part de la UCI per a donar […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús