Aquest any més que mai

Purito Tourmalet

Joaquim Rodríguez va rebre suport de catalans al Tourmalet. (c) Roberto Bettini

Després de començar amb competicions d’actualitat, m’agradaria començar aquesta aventura amb una crida. D’entrada, no vull convèncer a ningú sobre si el ciclisme mereix o no tot el que està vivint avui dia. Tampoc relatar les peripècies de tots els catalans que gairebé es juguen les peles per poder viure dels pedals, cosa que considero que fan amb molta dignitat. És una tasca que em proposo a dur a terme en la mesura que pugui en aquest blog, però millor que sigui fet amb calma.

De fet, potser que des d’un bon principi deixi que siguin els mateixos protagonistes els que s’expliquin. Val la pena recordar un fet gairebé pioner que van realitzar els ciclistes catalans fa poc més d’un any: la firma d’un manifest reclamant un equip professional català. Com pot arribar a ser previsible tal i com van les coses, al final no va ser possible tot i els esforços de Melcior Mauri, a qui al final sembla que li van mancar 200.000 euros per poder donar continuïtat al seu anterior projecte -l’Andorra Grand Valira-, també desaparegut.

Passada una temporada, ja podem afirmar que les seves aspiracions fins i tot es quedaven curtes. El ciclisme català ha viscut l’any més prolífic en alegries de la seva història. En Purito Rodríguez ni més ni menys que ha acabat l’any com a líder de la classificació mundial de la UCI. Un fet insòlit que mai cap català havia estat a prop d’aconseguir. Ha estat gràcies a un any genial de regularitat que va començar al març i va culminar al setembre, en el si d’un equip… rus!

Un altre que ha acabat l’any al cim de la seva especialitat ha estat José Antonio Hermida. El sempre simpàtic biker de Puigcerdà ha aconseguit, amb 32 anys i després de tota una carrera perseguint-lo, el preuat títol de campió mundial que es suma als que ja havia aconseguit en les categories júnior i sots23. Sense oblidar-nos de Xavier Tondo i Juan Antonio Flecha, que cadascú en els seus terrenys de la carretera s’han consolidat en l’elit internacional.

Per fer justícia, la llista s’hauria d’allargar força i amb noms d’especialitats ben diferents. Tanmateix, com he dit al principi, per a ser justos -però a la vegada fer-ho amb cara i ulls- millor que en parlem amb calma més endavant a mesura que es vagin succeïnt esdeveniments. A on volia anar a parar és que ara no hi ha excusa que valgui, perquè ens trobem davant la temporada determinant que hauria de consolidar a Catalunya com una potència puntera en el ciclisme.

Enguany, la nostra Volta es convertirà en la quarta volta a ser centenària (i no tercera, com es va repetir el dia 6 de gener -dia en que es va donar la sortida primera edició-, tan sols rere el Tour de França de 1903, la Volta a Bèlgica de 1908 i el Giro d’Itàlia de 1909). És trist pensar que la quarta volta per etapes més antiga del món d’entre les supervivents bogeries que s’iniciaren a l’inici de segle XX, just quan està propera a arribar a la màgica xifra dels 100 anys, estigui passant més problemes que mai per sortir endavant.

En contraposició a les més de dues-centes poblacions que estan a la llista d’espera per ser sortida o final d’etapa a la Grande Boucle -entre elles Barcelona, que aspira a que un Tour comenci a la ciutat comtal- l’organització de la Volta va haver de posar-se en contacte l’any passat amb més de cinquanta ajuntaments per a demanar-los-hi suport. Per què no donem una empenta tots plegats -aficionats, periodistes, institucions, patrocinadors…- per ajudar a sortir endavant amb la major brillantor possible una màgica edició després d’un any històric?

L’any passat va guanyar-hi un català vint-i-set anys després, a més de ser el mateix guanyador Joaquim Rodríguez i Xavier Tondo -vencedor de l’etapa reina- els principals protagonistes i animadors, dos corredors de casa. Tot ens fa indicar que el nivell esportiu seguirà present. Posem-nos tots a la seva altura i donem el suport que l’excepcional situació ens demana. Al cap i a la fi, potser servirà pèr evitar que m’allargui més del que havia assegurat al principi, oi?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús