El millor [llançador] del món

Com a bon fracassat, mai he competit sobre una bicicleta. Això provoca que ignori molts petits detalls de la competició que serien bàsics com a aficionat i fins i tot com a pseudoperiodista. Alguns d’ells els he anat entenent a còpia d’observació, molts espero anar-los descobrint, i d’altres desapareixeré sense haver-me’n assabentat, segurament. Un dels més bàsics és la figura del llançador. Més que saber l’existència, el problema és que en moltes ocasions no sabem valorar prou la seva vital tasca.

Per als que us agafi una mica més fora de joc, em refereixo a l’home ràpid que s’aparta just amb el temps necessari perquè l’esprintador estrella de torn aconsegueixi la victòria. N’hi ha hagut molts, i el seu paper ha anat prenent una importància cada cop més cabdal en els darrers anys. Sense anar més lluny, malgrat els cops de cap que el van acabar desqualificant de l’últim Tour de França, es considera, de forma unànime, que Mark Renshaw -un home capaç d’aconseguir victòries com a la seva època de Crédit Agricole- és imprescindible per a l’engranatge de que porta a l’èxit a Mark Cavendish.

Hushovd i Farrar

Thor Hushovd i Tyler Farrar comparetixen uns moments de distensió durant la pretemporada. (c) Lucas Gilman

Però, què passaria si aquest llançador no fos tan sols un home ràpid, un bon esprintador, sinó que fos el campió del món? Tot i semblar que està destrossant la jerarquia dels equips, ho estem veient aquests dies a les etapes de la Tirrena-Adriàtica, com no podria ser d’una altra manera, amb gran èxit. Les “exigències del guió” -o més aviat d’equip-, en són el motiu.

I és que a vegades, les dificultats econòmiques generen oportunitats. Com el fet que dos dels grans equips del pilot internacional, Garmin i Cérvelo, s’ajuntessin en una mateixa estructura per aquesta temporada per a afrontar el nou any amb garanties tant econòmiques com esportives. Això ha permès ajuntar corredors de gran nivell que serien interminables enumerar, però els protagonistes de l’escena són els dos homes de la foto.

Ni més ni menys que el campió del món, el noruec Thor Hushovd (corria a Cérvelo) i el que probablement sigui l’esprintador de moda, el nord-americà Tyler Farrar (corria a Garmin). Ara, els dos, dirigits per Jonathan Vaughters, estan donant un recital per les carreteres italianes que comporta, a més, una gran càrrega de valors esportius, veient com el campió del món es sacrifica en favor dels interessos de l’equip.

Es veu d’una hora lluny que el noruec no està acostumat a l’ofici, però la seva força descomunal ja ha portat a Farrar a la seva tercera victòria de la temporada després de les dues que va aconseguir a la Challenge de Mallorca. Va ser a la segona etapa, quan va lluitar amb el representant del britànic Sky a la recta d’arribada i, sense necessitat d’aixecar-se del selló, va deixar al nord-americà a la distància exacta perquè s’imposés de forma ajustada davant la remuntada de l’incansable Alessandro Petacchi.

Posteriorment, a la tercera etapa, la història va acabar diferent. No se sap exactament si per un error de càlcul de distàncies -altres equips estan molt més acostumats a treballar aquests moments de la cursa i els corredors tenen els tempos més mecanitzats- Hushovd fa una exhibició de força molt més extensa a l’últim quilòmetre. Fent el treball que a HTC potser farien un parell o tres d’homes, encapçala el grup, el deixa fent una fila i s’aparta perquè arrenqui Farrar. Al final, però, el sempre sorprenent argentí, Juan José Haedo (Saxo Bank) aconsegueix la victòria. Però ningú ens traurà les valuoses imatges de gaudir de l’arc de Sant Martí fent de llançador. El millor del món.

2 comentaris

  • Xavier Lozano Carreras

    12/03/2011 2:21 pm

    Em sembla a mi que a la tercera etapa apreta una mica massa i per enganxar-se a la roda de Hushovd Farrar perd unes forces que després hauria necessitat.

    Dóna gust llegir sobre ciclisme en un diari d’informació general, segueix així!

  • arabadan

    12/03/2011 8:26 pm

    Merci, patillades!
    Certament, veient les imatges, es veu com Hushovd arriba a treure una bicicleta de distància a Farrar. Llançador de massa nivell.
    La seva força és al·lucinant, surt de bastant endarrere i en deu segons els posa a tots en fila… però la remuntada posterior d’Haedo tampoc es queda curta!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús