Històries de Malàisia sobre una bicicleta

Anava a dir que sobretot a l’inici de temporada, però més ben dit tot l’any, si et remires el calendari oficial UCI, t’hi trobes proves ben curioses. Però amb l’especial interès que hi poses a l’inici d’any per allò de la novetat i sumat als curiosos rànquing de victòries (recomano fer servir el del conegut CQ Ranking) que queden abans de que les grans cites internacionals ja siguin un no-parar, sempre et vénen ganes d’explicar alguna cosa curiosa sobre aquells calendaris, corredors o equips. Aquí en va una mostra.

Em centraré en un país com un altre… per exemple, Malàisia, un estat de les illes del sud-est asiàtic trencat a trossos, i a partir d’aquí en desenvolupo algunes curiositats. A Malàisia se li ha sumat una tercera prova ciclista des de l’any passat: la Copa del Governador de Malaca (una petita regió del país, la segona més petita per a ser concrets, que compta en prou feines amb 700.000 habitants). Va néixer com una prova per etapes de tan sols dos dies, i està programada enguany per un sol dia, convertint-se així en l’única clàssica oficial UCI del país, sempre en categoria “punt 2” (la més baixa d’entre les categories reconegudes, que ve a dir que hi participa una barreja de professionals i amateurs).

jelajah

La Jelajah Malàisia té una clara vocació d'incentivar el folklore del país.

Tanmateix, són dues curses per etapes les que sostenen el calendari del país. Al gener -seguint un ball de calendaris, que va variant pel febrer i fins i tot a març depenent de l’any i la voluntat de la UCI- es va disputar el Tour de Langkawi. Com es veu pel seu nom, nascuda l’any 1996, té una clara projecció internacional. S’organitza amb el suport del ministeri de Jovent i Esports i té la categoria HC (el pas previ a la màxima categoria). Un número molt notable de dies de competició, com són deu, i la buscada obertura a nous mercats fa que curses com aquesta o les voltes xineses a Hainan o al llac Qinghai puguin tenir una catalogació tan alta tot i el qüestionable nivell competitiu, que tot i ser clarament inferior a les proves “punt 1” i fins i tot un bon grapat de “punt 2” europees, és interessant. Cap ProTour a la sortida, però sí continentals amb ganes de mostrar-se com el francès Europar, l’holandès Skil-Shimano o els italians Adroni Giocatolli i Farnese Vini, que van deixar grans descobriments en forma de noms de prometedors ciclistes a apuntar.

Contràriament, la primera en néixer i la que es va disputar més recentment, va ser la Jelajah Malàisia, també de categoria 2.2 (el primer dos indica que la prova és per etapes, si no, hi hauria un 1). És, de llarg, la més antiga, ja que es porta disputant des de 1963, tot i que amb moltes interrupcions. A més, l’organització l’autodefineix com una eina, en primer lloc, per donar oportunitats competitives i de formació als joves ciclistes del país, i per altra banda la necessitat de televisar elements de la cultura nacionals que es volen destacar a la població, amb diversos espectacles o activitats que es duen a terme abans i després de cada etapa. Així, podem discernir clarament la diferències entre la voluntat més internacional de Langkawi i la més popular del Jelajah.

Mehdi Sohrabi

Mehdi Sohrabi lidera el rànquing de victòries UCI i no seria d'estranyar que acabés l'any a la mateixa posició.

Passant al vessant més esportiu, a la segona hi van destacar dos perfils de ciclistes. El primer, el que jo anomeno un representant del “ciclisme de supervivència”. Un com un altre és el càntabre Vidal Celis (1982), bon esprintador, que ha hagut de passar per tot: el potent ONCE, requalificar-se al món amateur, córrer a Portugal, i després d’un any força notable en un conjunt ProTour com era Footon-Servetto… haver d’acceptar una oferta des de Malàisia, de l’equip LeTua. Celis havia rendit molt bé a Langkawi l’any passat, i va rebre l’interès d’aquest conjunt amb una política de fitxatges sovint temporals, agafant corredors de perfil mitjà d’arreu del món per poder sortir del pas al calendari nacional d’inici de temporada. Per exemple, el veteraníssim colombià Libardo Niño, de 41 anys, va ser segon a Langkawi amb LeTua.

Tornant a Vidal Celis i Jelejah, doncs, el càntabre vestia de líder a l’última etapa després d’haver-se imposat a dos esprints, un més que un dels millors ciclistes del país, el ràpid Anuar Manan, militant a l’altre equip professional malaisi, Terengganu. Va ser víctima, però, de la superioritat d’un home que representa l’altre món del que parlava: l’iranià Mahdi Sohrabi. Sohrabi corre a l’equip Tabriz Petrochemical, que pel nom ja no deixa dubte de quina indústria representa. El conjunt, nascut l’any 2002, va ser registrat oficialment per la UCI el 2008, i des de llavors són, juntament amb els seus altres puntals com són els ja veterans Ghader Mizbani i Hossein Askari, el terror del calendari asiàtic, que dominen amb solvència, com venia demostrant el mateix Sohrabi després de guanyar… totes les cinc etapes i la general del Kerman Tour! El temible equip de les petroquímiques segueix el seu camí que compta amb la voluntat d’aterrar tard o d’hora al ciclisme europeu, amb fitxatges d’escaladors prometedors com l’austríac Markus Eibegger. Cal estar atents a les seves progressions.

Equip malaisi mirant Cali (Luis Barbosa).jpg

Awang, envoltant de l'equip malaisi, pulint detalls a la Copa del Món de Cali. (c) Luis Barbosa

Finalment, ja per tancar aquest viatge per ciclisme de Malàisia, presento els veritables ídols nacionals i de pas pico l’ullet als Mundials de ciclisme en pista que arriben la setmana que ve. Exactament, perquè l’equip ciclista més exitós del país asiàtic és l’equip de ciclisme en pista, el YSD Track Team, entrenat l’australià John Beasley. Els seus mèrits en velocitat estan fora de dubte, com es pot comprovar amb les trifulgues que han d’anar vivint a proves de primer nivell internacional, com ara als Jocs de la Commonwealth, on van demostrar la seva superioritat amb un polèmic doblet a la final del keirin (a grans trets, una prova d’origen japonès en la que uns sis o set homes esprinten a les darreres dues voltes i mitja a un velòdrom després d’haver anat incrementant la seva velocitat progressivament darrere d’una moto).

El mateix keirin és la prova estrella del seu puntal, el jove Azizul Awang (1988), conegut com “The Pocket Rocket Man”per la seva petita estatura en un món on hi destaquen més aviat els físics de guardaespatlles. Ha estat dos cops guanyador de la Copa del Món de l’especialitat: la temporada 2008/09 i l’actual, la 2010/11, tot i que va ser pels pèls, ja que li van atorgar el bronze a la última prova, la de Manchester, on va ser protagonista de l’esfereïdora caiguda en una final on tan sols l’històric Sir Chris Hoy i Jason Niblett van aconseguir estar dempeus. La lesió provocada per aquells estella clavada el deixa sense poder participar als Mundials d’enguany, i dubtant si la seva progressió eminentment ascendent es veurà trencada de cara al seu veritable objectiu: ser medallista a Londres 2012. Seria necessari que ho aconseguís per demostrar d’una vegada per totes al gran públic que Malàsia té un ciclisme molt més ric del que es pensa.

3 comentaris

  • Martin Donovan

    21/03/2011 2:17 pm

    Hola, moltes felicitats pel blog. Molt interessant, del millor que es pot trobar en temàtica ciclista per la xarxa (i no només en català). M’agradaria que donessis un cop d’ull a eldiablealsturons.blogspot.com, un blog d’actualitat ciclista des d’una òptica personal i sense vocació exhaustiva. Aquesta òptica contempla que sovint es filtrin temàtiques que em són afins i que entenc que mesclen bé amb el ciclisme: cinema, literatura, música, viatges…

    T’enllaço

  • arabadan

    21/03/2011 7:38 pm

    Ep, moltes gràcies!
    Quan vas enllaçar-lo a un comentari de la web ja hi vaig fotre un cop d’ull i no fa falta dir que també m’encanta trobar un bloc en català que parli de ciclisme amb passió. Molt elegant, a més!

    Ens seguim! ;)

  • El peligro malayo de Champion System « Persiguiendo la élite ciclista

    15/02/2012 8:59 pm

    […] del panorama ciclista de Malasia, de cuyo calendario y situación ciclista hablé ampliamente en esta entrada del blog en la web del diari Ara (en […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús