Volta a Flandes: més enllà d’una cursa, el símbol d’una nació

En el món de l’esport hi ha esdeveniments que superen el que és -i permeteu-me ser tan evident- estrictament esportiu. Segurament en un que mou tantes passions com el futbol n’estem farts de sentir-ho, però en el ciclisme sol ser més difícil adonar-se’n. Tanmateix, hi ha una “colla d’irreductibles”, com deien a Astèrix i Obèlix, que segueixen veient l’esport de la bicicleta amb la mateixa passió de sempre. Allà, cada abril, el ciclisme es converteix en una qüestió d’estat. Una expressió que es pot considerar que va amb mala baba si veiem que m’estic referint a un país que està batent rècords de desacord governamental. Bart de Wever parlava a l’estiu, just després de les eleccions, que facilitaria un govern amb valons per evitar l’enfonsament del país en temps complicats, però el creixent suport envers el seu partit, l’independentista Nova Aliança Flamenca, manté estancada la formació d’un nou govern.

Boonen al Kapelmuur.jpg

Les banderes del lleó de Flandes donaran color més que mai a la prova nacional, especialment al Kapelmuur. (c) Tim de Waele

Aquesta situació porta a pensar que la Volta a Flandes d’enguany tindrà un component reivindicatiu més fort que mai. De Ronde van Vlaanderen -eviteu agafar l’adaptació valona i anomenar la cursa el Tour de Flandes, i més en els temps que corren- és el segon Monument de l’any després de la Milà-Sanremo. Us podria explicar una història confusa sobre si es disputa el tercer diumenge de primavera, però per a simplificar-ho dic que acostuma a caure el primer diumenge d’abril, en aquest cas el dia 3, i té un encant especial pels que ens encanten tots els àmbits del ciclisme.

No és tan sols pels característics muurs que marquen el recorregut i fan les delícies dels aficionats, sinó per la increïble passió popular que aixeca i que tan bé il·lustra aquest vídeo promocional del diari Het Nieuwsblad. Es calcula que al voltant de 800.000 persones estaran aquest diumenge tenyint els 256 quilòmetres de recorregut, preferiblement amb la bandera nacional del conegut Vlaamse Leeuw (‘el Lleó de Flandes’, que a més anomena als grans dominadors de la prova i titula l’himne nacional) , i no és d’estranyar si parlem d’una cursa que dóna arguments per a fer una sèrie de televisió.

LA DESFETA DELS DE CASA. Tal i com ja donava a entendre en una altra entrada, a Bèlgica no estan per tirar coets si ens referim a l’estrictament esportiu. El simbolisme del mallot nacional va passant d’esquena en esquena, i de nou sembla que el seu portador no arriba en les seves millors condicions. Al 2010 Tom Boonen va ser superat una vegada rere una altra per Cancellara fins a rebre la derrota definitiva al punt sagrat del recorregut, el Kapelmuur. El de Mol, tanmateix, té un caràcter irrefrenable i aquest any tornarà a lluitar tot i repeteix que no es troba massa fi. Almenys ho fa amb una victòria recent, a l’esprint a la Gant-Wevelgem, i amb la mateixa motivació de sempre a jutjar per la força que desprenia en el reconeixement del recorregut.

Devolder derrotat a Omloop (Bettini).jpg

Stijn Devolder ha transmès molt males sensacions a l'inici d'aquesta temporada. (c) Roberto Bettini

Stijn Devolder sembla que porta fins i tot pitjors precedents. El nou fitxatge de Vacansoleil ha anat a remolc a totes les clàssiques, però no perd l’optimisme. De fet, mai s’ha caracteritzat per donar bons resultats fins que arriba la prova del voltant de casa, ell que és de Courtrait, al cor de la zona per on passa. Recorda que en els seus dos triomfs a De Ronde no sortia com a favorit i que ell no té el talent de Boonen o de Gilbert, sinó que es defineix com “un home que ha hagut de treballar dur per fer-se un petit palmarès, anant contra els elements”. Pura filosofia flamenca.

Al contrari que el portador del número 1 i màxim favorit: Fabian Cancellara. Pur talent. La seva darrera exhibició a l’E3 d’Harelbeke va ser perfectament definida per Marc Sergeant, el director d’OmegaPharma-Lotto: “Tothom sabia que atacaria, però ningú el va poder seguir”. Ell dirigeix a un dels aspirants a intentar-ho, el való Philippe Gilbert, que porta dos tercers llocs consecutius en aquesta prova. Declaracions semblants a la de Jonathan Vaughters, que reconeix que “només hi ha opcions si aguantem la seva roda [de Cancellara], perquè a l’esprint no és el més ràpid. Però el difícil és aguantar-la”. I més quan ell dirigeix el que sigui, potser, l’equip més potent, el Garmin-Cérvelo, però que amb homes com Thor Hushovd, Heinrich Haussler i Tyler Farrar el que necessiten és un esprint reduït. Però lluitaran. Perquè, com diu Bernhard Eisel, corredor d’HTC-Highroad, “si no fos possible batre’l, no sortiríem el diumenge”.

Cancellara a l'acabar Sanremo (Bettini).jpg

Cancellara surt, un cop més, amb la pressió a les seves espatlles, però ironitza dient que ell les té "molt amples". (c) Roberto Bettini

La llista d’aspirants podria ser interminable, però és obligat parlar del nostre Juan Antonio Flecha. L’Arquer explicava en declaracions a Het Nieuwsblad -de nou, el diari que dóna nom a al cursa que ell mateix va guanyar l’any passat- la seva mentalitat i que ens ajuda a entendre que ja és com un més per aquelles terres. “Corro per gaudir i fer-ho bé, no per guanyar”. L’únic precedent de podi en aquesta prova el té amb el tercer lloc el 2008, però admet que si fa el pas endavant definitiu, “seguiré sent el mateix Flecha, encara que guanyi un Monument”. “No penso en guanyar, sinó en donar el meu 110%”. Si no ho aconsegueix, tindrà una setmana més tard la revenja en el seu veritable somni.

EL RECORREGUT, PLE DE SIMBOLISMES. Aquí som més aviat poc mitòmans. A De Ronde, de llocs sagrats n’hi ha molts. La característica principal del seu recorregut són els diferents muurs, que enguany n’hi ha 18. Aquests són antics camins de pagès, de llamborda, i amb desnivells de veritable por. Per a conprovar-los, feu-li una ullada a aquest recopilatori dels amics de Cobbles&Hills, uns bons apassionats (no deixeu de descarregar-se el seu magnífic PDF previ). Per a resumir, quedeu-vos amb tres noms: el vell Kwaremont, que és quan s’inicia el plat fort, el Koppenberg, on es sol començar a seleccionar la cursa, i el màgic Kapelmuur (Mur de la Capella, a Geraardsbergen), on es decideix. Les fotos que cada any surten amb el públic entregat són magnífiques, i el seu mite s’exemplifica molt bé amb la cançó que li ha dedicat el cantautor Alex Roeka. Disculpeu haver fet aquesta entrada tan tardana i caòtica, però espero haver pogut fer entendre una mica més que la Volta Flandes té un encant especial. De Vlaanderens Mooiste. Que en gaudiu.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús