150 anys de la unificació: W Il Giro!

Itàlia també vol moure la seva festa al món esportiu. Després de quatre mesos d’intensa competició arriba la primera Gran Volta de l’any: el Giro d’Itàlia, que en una edició molt especial també rememorarà l’efemèride del seu país. Per a tal cosa, s’ha dissenyat un recorregut iniciat amb una contrarellotge per equips a Torí (capital del Piemont, on es va gestar la unificació) i que ha intentat passar pel màxim de regions possibles. De fet, tan sols tres de les vint regions italianes han hagut de quedar fora: Sardenya per obvis motius logístics, Vall d’Aosta i Pulla.

La presentació d’ahir va tenir exhibició aèria per fer volar la bandera tricolori, un parlament tirant a insuportable del ministre de Defensa Ignazio La Russa entre d’altres símbols d’exaltació nacional que van tenir als corredors plantats més d’una hora esperant no-res. Tot plegat, molt poca ajuda pels protagonistes: els ciclistes. El gest que més els implica a aquesta celebració és el simbòlic dorsal 150 que lluirà el campió italià Giovanni Visconti (Farnese Vini), trencant amb la norma que els equips porten números acabats de l’1 al 9.

Zomegnan parla xungo (Bettini).jpg

Angelo Zomegnan, director general de RCS, sempre ha tingut les idees molt clares. (c) Roberto Bettini

I és que la corsa rosa té unes intrahistòries molt peculiars que intentaré anar descobrint. És una prova que ha aconseguit tenir una imatge pròpia, anant de la mà de la innovació i el risc buscant l’espectacle. Des que Angelo Zomegnan és al capdavant de RCS (empresa organitzadora d’aquesta i multitud de proves italianes més) s’han descobert molts dels ports que enguany faran patir als 207 participants i s’ha apostat pel sterrato, els trams de terra presents a la memorable etapa de Montalcino de l’any passat i que es repetiran, a més, amb l’ascens del coll de Finestre.

L’extrema duresa que es podrà anar veient en el recorregut de cada dia (impossible resumir-lo amb claredat) s’ha arribat a qualificar d’irresponsable per no pensar fins i tot en la salut dels ciclistes. Però la realitat és que la UCI va arribar a concedir una plaça extra per a poder convidar un equip més i tenir el bo i millor del panorama tan internacional com italià a la sortida de Torí. Personalitzat en una lluita entre Alberto Contador o la dupla de casa Vincenzo Nibali i, la meva aposta, Michele Scarponi (si no és que s’ha equivocat en els comptes com ell bromejava, ja que ve de ser 4t al Giro de Sardenya, 3r a la Tirrena-Adriàtica, 2n a la Volta a Catalunya i guanyador del Giro del Trentino).

L’apunt català (que s’està convertint en una normalitat tenir-lo a tot arreu, i ho trobarem a faltar) estarà en Joaquim Rodríguez. Per precedents hem de ser optimistes, ja que en la darrera efemèride celebrada respecte la unificació italiana, el centenari l’any 1961, un català com Miquel Poblet va aconseguir, en la seva penúltima campanya professional amb l’Ignis italià, ser junt amb el mític Rik Van Looy el millor esprintador amb l’edició, amb tres triomfs parcials. Almenys esperem que en Purito tingui més sort que la que se li augura en una enquesta a la pàgina de Facebook de Cyclingews.com sobre el favorit per aquest Giro que ja ha començat, en què té deu vots enfront els més de setanta de… Justin Bieber. Humor, doncs, i W Il Giro!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús