Giro de Padània; ciclisme sota banderes

Dins del que cap, Itàlia és un país que ha sobreviscut prou bé a aquesta fuga d’organitzadors qu amenaça el ciclisme en els últims temps, agreujat per la situació econòmica. Cal tenir en compte que a Espanya, sense anar més lluny, bona part dels qui impulsen les curses ciclistes de l’elit no són pas professionals ni tenen formació per a exercir tal càrrec i, tota la seva bona voluntat s’exhaureix quan veuen que s’hi poden estar jugant les garrofes com passa avui en dia. Començant per la Vuelta a los Vallos Mineros, acabant per la Volta a la Comunitat Valenciana i passant per la Volta a Aragó o la Setmana Catalana, el calendari professional va disminuint i corre el perill d’ofegar-se.

Parlava, però, d’Itàlia on –a banda de la consagrada volta de tres setmanes–, el calendari professional segueix a un nivell de proves raonablement alt i regular, com el francès, l’holandès o el belga, no així l’alemany, que es troba en una situació notablement més precària que l’espanyol. Comptant només proves per etapes 100% professionals (el que és el mateix, categoria UCI 2.1 o superior), enguany s’han disputat el Giro de la Província de Reggio Calàbria, el Giro de Sardenya, la Settimana Coppi e Bartali, el Giro del Trentino, el Brixia Tour, la Setmana Llombarda… i encara s’han permès el luxe de veure’n néixer una de nova, que s’està disputant aquests dies, però que amaga uns interessos polítics molt controversos darrere. Vediamo.

[youtube -awiyKkGMAA nolink]

En primer lloc, no podem negar que l’esport amaga moltes històries que, si no us agarda anomenar-les polítiques, digueu-li reivindicatives, però hi són. Les expressions nacionalistes tradicionals en el ciclisme solen ser més per motius d’orgull –vaig presentar en aquest bloc l’exemple flamenc– que no pas de protesta, però en aquesta convulsa setmana en tenim més del segon que no pas del primer. Perquè la cursa italiana en qüestió no és una altra que el Giro de Padània, una zona del país que no existeix com a tal, com a regió, sinó que és un més aviat un terme abstracte que abarca, geogràficament, els voltants de la vall del Po, i que és utilitzat pel partit cada cop menys secessionista i més federalista Lega Norte, que denuncia l’aprofitament de la resta del país de la riquesa del nord. El nom de la cursa, tanmateix, és el que és, i amb el vistiplau de la Federació Italiana.

Padania i bascos (Alberto Celani).jpg

Manifestacions a peu de carretera a la Padània, amb un curiós record pel País Basc (c) Alberto Celani

Justament aquest partit, que ara mateix amb Umberto Bossi forma coalició de govern amb Berlusconi, ha estat un dels principals impulsors de la prova amb la figura del senador Michelino Davico en el comitè organitzador. La provocació de crear aquesta prova és clara, i més quan ens trobem en l’any del 150è aniversari de la Unificació Italiana. De fet institucions del ciclisme italià com Gianni Bugno, actual president de l’Associació de Ciclistes Professionals, ja s’han posicionat i ha declarat que aquest Giro no s’hauria d’haver deixat néixer. Perquè des del primer dia les protestes estan fent la vida impossible els corredors: manifestacions de la Rifondazione Comunista i diversos grups d’esquerra són un habitual des de la primera de les cinc etapes, arribant a les agressions físiques en alguns casos.

El que resulta més curiós és que, una de les pancartes de les manifestacions, anés acompanyada per més d’una ikurriña. El lema, encara més desconcertant tenint en compte que es tracta d’una reivindicació a la Padània: “No alla Padania, si independenza basca”. Qui sap si té alguna relació amb el fet que just avui s’ha fet el retorn de la Vuelta al País Basc 33 anys després. Tot i que, malgrat les amenaces prèvies, sembla que s’està desenvolupant de forma molt més pacífica.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús