El dia clau per De Maar i el ciclisme de… Curaçao

De Maar blog.jpg

A Marc De Maar ja no li fa falta inventar-se el seu mallot, com a la imatge esquerra (Ewoud Broeksma/Riccardo Scanferla)

Fa tot just poc més d’un any, el 10 d’octubre de 2010, les Antilles Neerlandeses es van dissoldre com a tal. Les sis illes que formaven el Regne dels Països Baixos juntament amb el país europeu que coneixem amb el mateix nom s’han separat, i mentre que Bonaire, Saba i Sint Eustanius passen a tenir un règim de municipalitat especial dins dels Països Baixos, l’altre meitat s’han convertit en nacions constituents amb més independència dins del Regne: Curaçao, Sint Maarten i Aruba, que ja havia aconseguit aquesta separació l’any 1986. Tanmateix, en els Jocs Panamericans que s’estan disputant a Guadalajara (Mèxic), han mantingut una selecció conjunta en què només Aruba hi quedava fora. En podeu veure la delegació a partir del minut 1:07 d’aquest vídeo de la cerimònia d’inauguració dels Jocs.

Entre els només 11 atletes (Aruba sola ja en té més), un és ciclista: destaca en el vídeo per ser ros entre morenets, gravant l’escena amb un mòbil. És Marc De Maar (Assen, 1984). El seu pare, Ewald, tenia una casa a Curaçao des de fa anys, però el seu fill es va criar, com a persona i com a ciclista, als Països Baixos. De fet, l’equip on De Maar ha corregut més anys a la seva vida ha estat el Rabobank, on es va consagrar amb el seu filial com un dels millors -si no el millor- rodador  del panorama europeu sub-23 la temporada 2005. La manca de continuïtat per les constants lesions van fer que, després de quatre anys de contracte, l’equip de l’entitat bancària optés per no renovar-lo.

La seva solució va ser anar a un altre calendari, el nord-americà, amb l’equip United HealthCare, on va millorar considerablement els seus resultats, destacant-hi una 13a plaça al prestigiós Tour de Califòrnia. Tanmateix, el més exòtic d’aquell 2010 va ser el seu canvi de nacionalitat. Com que es va traslladar a viure a la casa del seu pare, va pensar que també havia de treure’s la llicència ciclista antillenca, cosa que la UCI va acceptar amb la condició que l’havia de mantenir, com a mínim, vuit anys. Així doncs, setmanes després de fer oficial el seu canvi, no va tenir cap problema fer convertir-se en doble campió nacional (fons i contrarellotge) de les Antilles Holandeses.

Amb el que sí que va tenir problemes va ser amb el mallot de campió nacional, que no va poder lluir, entre altres coses, perquè uns tres  mesos després de guanyar la prova el país va desaparèixer, com s’explica al principi. Mentrestant, amb la seva etiqueta exòtica a l’esquena, ha tornat aquest 2011 a Europa amb l’equip Quick Step, oferint un bon rendiment a esdeveniments de primer nivell com la Volta a Catalunya. Hi va córrer “de paisà”, amb els colors de l’equip, i ha hagut de tornar a guanyar els campionats nacionals al juliol per, aquest cop sí, poder anar per Europa amb els colors de Curaçao, amb els que garebé guanya una etapa a la Vuelta a Espanya, on es va mostrar molt actiu.

Per l’any que ve tornarà al seu equip nord-americà de 2010, el United HealthCare, però ho farà en condició de campió panamericà. I és que De Maar s’ha proclamat aquesta nit (hora catalana) campió als campionats que presentava al principi davant el reconegut esprintador veneçolà Miguel Ubeto, que enguany ha acabat liderant el circuit Amèrica de la UCI. Era un dels objectius de l’any pel d’Assen, perquè això gairebé assegura una plaça pel seu menut país de cara als Jocs Olímpics de Londres 2012, on espera converit-se en un referent per desenvolupar el ciclisme per illes del Carib. Almenys amb el seu pare ja han muntat diversos clínics de tecnificació, i si no surt bé, sempre podran dir que hauran tingut un ciclista olímpic (això sí, ros i blanquet) que va guanyar uns Panamericans en una selecció de només 11 integrants entre tots els esports.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús