Arxiu del mes: setembre 2013

Història, religió i cultura a Assisi

diumenge, 29/09/2013

Més enllà de Roma i la Ciutat del Vaticà, Itàlia alberga nombroses poblacions amb un passat històric i religiós molt valuós. Una d’aquestes és Assisi (Assís), situada a vint-i-sis quilòmetres de Perugia, a la regió d’Umbria. Emplaçat en un panorama paisatgístic immillorable, aquest petit municipi acull la coneguda Basilica di San Francesco, on descansen les restes mortals d’aquest sant. San Francesco d’Assisi és el fundador de l’Ordre Franciscana i les Germanes Clarisses, conegut com l’home de la pau que va portar una vida austera i simple dedicada als més pobres.

El 13 de març d’enguany, el Vaticà escollia nou Papa. Quan el cardenal Jean-Louise Tauran va anunciar des del balcó el tradicional Habemus Papam, va indicar que el nou Pontífex havia escollit el nom de Francesc. Més tard, Jorge Mario Bergoglio va explicar que la seva elecció volia homenatjar a San Francesco d’Assisi. “Porto el nom de Francesc perquè voldria una Església pobre i pels pobres”, va assegurar. Coincidint amb la festivitat de Sant Francesc, el Papa visitarà Assisi aquest divendres en una nova reivindicació a favor dels pobres i la pau.

Basilica di San Francesco in Assisi

El patrimoni arquitectònic i cultural d’Assisi, però, va més enllà de l’emblemàtica basílica dedicada al patró d’Itàlia. Pels carrers d’aquesta ciutat seràfica trobem llocs d’interès que ens transporten a l’època dels romans, com el Temple de Minerva, a l’Edat Medieval o als anys del Renaixement i el Barroc. Els turistes s’apropen a Assisi per passejar per calçades amb pendent cobertes de llambordes fosques. Entre cases de pedra que saben lluir el seu atractiu. No hi ha dubte, amb tot, que el que destaca més de la població és la seva història eminentment religiosa. La Basilica di Santa Chiara, per exemple, un dels punts més visitats, va començar a construir-se poc després de la mort i la canonització de la beata que li dóna el nom, a mitjan segle XIII. L’església conté el Crucifix de Sant Damià a qui, explica la llegenda, Francesc d’Assís estava pregant quan va rebre la paraula de Déu.

Seguint amb la vocació franciscana d’ajudar als més desfavorits, la població d’Assisi va convertir-se en el refugi de centenars de jueus que fugien de la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial. L’esportista italià Gino Bartali, conegut per ser el ciclista del règim de Mussolini, és recentment també conegut per haver contribuït en salvar els refugiats: durant anys va transportar documents d’identitat falsos amagats en la seva bicicleta que després donava als jueus. En els 186 km2 que ocupa Assisi s’hi amagaven històries que amb els anys s’han anat destapant. En quedaran més per descobrir?

Piazza del Comune a Assisi

L’ombra del feixisme a Roma

dimarts , 24/09/2013

Per tothom és coneguda la Roma clàssica. La ciutat del Colisseu, el Panteó i el Fòrum romà. I tampoc passa desapercebut per ningú el rastre d’artistes de la talla de Miquel Àngel o Bernini. En canvi, sovint no ens adonem que la configuració de com coneixem avui la capital la devem, en part, a Mussolini. El llegat arquitectònic feixista és immens. Entre edificis clàssics i places barroques, Roma conserva molts espais que mantenen l’empremta feixista de Benito Mussolini. Carrers i avingudes per on centenars de turistes passegen cada dia sense saber-ne el seu origen.  El dictador italià va dissenyar una Roma a la seva mida.

Sota el pretext de connectar el Vaticà amb el centre de la capital d’Itàlia, il Duce va fer construir la Via della Conciliazione, la gran avinguda que porta de Castel Sant’Angelo fins a la Piazza San Pietro, i que va donar-li molta més visibilitat a la basílica. Al mateix temps es va enderrocar l’illa Spina di Borgo i amb ella també va desaparèixer l’efecte sorpresa dissenyat pels arquitectes del segle XVII.

L’avinguda dels Fòrums Imperials, un altre caprici del dictador. El seu desig: poder veure des del seu despatx de Piazza Venezia la monumentalitat del Colisseu. I en són molts més els llocs que encara ens recorden l’època feixista, com les cases populars de la Garbatella, l’Estadi Olímpic o bé tot el barri EUR, a la perifèria de la ciutat. Aquesta zona és, potser, el gran projecte arquitectònic de la dictadura. Un barri únic ideat els anys trenta per a una Exposició Universal. Inspirat en l’urbanisme clàssic amb elements del Racionalisme italià, EUR està format per imponents edificis de marbre blanc. El projecte s’emmarcava dins del què Mussolini considerava la Tercera Roma, després de la Roma antiga i la Roma cristiana.

El barri EUR: edificis de marbre imponents

Com a contrapartida, Roma també conserva Il Ghetto, un dels barris jueus més antics del món. És una de les joies de la capital italiana, no només a nivell arquitectònic i gastronòmic, sinó també a nivell històric. Un dels fets més destacats es remunta al 16 d’octubre de 1943, quan més de mil jueus van ser deportats cap als camps de concentració.  Un barri que recorda la violència i la por de la injustícia d’aquells anys, però que alhora no perd mai una vitalitat que el fa únic.

L’arquitectura feixista, doncs, forma part de la identitat de la capital italiana. És difícil valorar si la seva conservació és ètica o si mantenir-la és necessari o perjudicial. La Roma que tots coneixem manté encara l’ombra de la seva etapa feixista, si bé és un tema que sempre estarà a debat.

“Roma no es va construir en un dia”

dilluns, 16/09/2013

Roma és caos. És caos des que surt el sol fins que es pon. Ciutat frenètica que només troba una mica de calma en les hores de foscor. Ciutat de cotxes, autobusos i tramvies que circulen amunt i avall sense prestar gaire atenció. La capital italiana té milers d’anys d’història i un grapat d’atractius que la converteixen en una de les ciutats més visitades del món. És curiós veure com turistes i romans convergeixen en un mateix espai i com, en tan sols girar una cantonada, deixes enrere un dels carrers més concorreguts per endinsar-te en els espais més tranquils. Roma és una ciutat construïda a base d’anys.

El territori que ocupa la capital italiana abraça set turons, que no han sigut mai un impediment perquè les fronteres de la ciutat creixin i segueixin creixent. Qui ho havia de dir que tants anys després Roma seguiria més viva que mai. El record dels segles passats roman intacte en el desordre d’uns carrers que desemboquen en edificis convertits des de fa temps en símbols locals. Entre blocs de pisos moderns s’alcen basíliques i palaus renaixentistes de l’època de Leonardo da Vinci. Però la incoherència estilística que aquesta planificació urbanística suposa és el que fa de Roma un lloc tan especial. La bellesa viu en el caos. La bellesa és el caos.

Ciutat del Vaticà

Si parlem de particularitats que diferencien Roma de la resta de capitals del món no podem deixar de mencionar el Vaticà. Que una ciutat-estat nasqués dins dels seus confins també la defineix per se com una urbs única. I és que la proximitat amb la Santa Seu ens diu molt de la ciutat eterna. Entre altres coses, que la religió catòlica hi és sempre present, ja sigui en forma de figuretes que els turistes s’emporten a casa de record, o bé en forma de notícia en cada telediari. La gran omnipresència del cristianisme, tanmateix, no allunya als creients d’altres religions o als no creients que decideixen, per qualsevol motiu, establir la seva residència aquí. Hi ha lloc per a tothom.

Una coneguda expressió diu que “Roma no es va construir en un dia”. Tot necessita el seu temps. Les coses bones s’alcen a base d’esforç i paciència. En aquest sentit, la capital italiana ens porta molts anys d’avantatge. No es requereixen gaires dies per embafar-te de l’estil de vida romà. Unir-se a l’embolic metropolità és fàcil. És qüestió de deixar-se anar.