“Roma no es va construir en un dia”

Roma és caos. És caos des que surt el sol fins que es pon. Ciutat frenètica que només troba una mica de calma en les hores de foscor. Ciutat de cotxes, autobusos i tramvies que circulen amunt i avall sense prestar gaire atenció. La capital italiana té milers d’anys d’història i un grapat d’atractius que la converteixen en una de les ciutats més visitades del món. És curiós veure com turistes i romans convergeixen en un mateix espai i com, en tan sols girar una cantonada, deixes enrere un dels carrers més concorreguts per endinsar-te en els espais més tranquils. Roma és una ciutat construïda a base d’anys.

El territori que ocupa la capital italiana abraça set turons, que no han sigut mai un impediment perquè les fronteres de la ciutat creixin i segueixin creixent. Qui ho havia de dir que tants anys després Roma seguiria més viva que mai. El record dels segles passats roman intacte en el desordre d’uns carrers que desemboquen en edificis convertits des de fa temps en símbols locals. Entre blocs de pisos moderns s’alcen basíliques i palaus renaixentistes de l’època de Leonardo da Vinci. Però la incoherència estilística que aquesta planificació urbanística suposa és el que fa de Roma un lloc tan especial. La bellesa viu en el caos. La bellesa és el caos.

Ciutat del Vaticà

Si parlem de particularitats que diferencien Roma de la resta de capitals del món no podem deixar de mencionar el Vaticà. Que una ciutat-estat nasqués dins dels seus confins també la defineix per se com una urbs única. I és que la proximitat amb la Santa Seu ens diu molt de la ciutat eterna. Entre altres coses, que la religió catòlica hi és sempre present, ja sigui en forma de figuretes que els turistes s’emporten a casa de record, o bé en forma de notícia en cada telediari. La gran omnipresència del cristianisme, tanmateix, no allunya als creients d’altres religions o als no creients que decideixen, per qualsevol motiu, establir la seva residència aquí. Hi ha lloc per a tothom.

Una coneguda expressió diu que “Roma no es va construir en un dia”. Tot necessita el seu temps. Les coses bones s’alcen a base d’esforç i paciència. En aquest sentit, la capital italiana ens porta molts anys d’avantatge. No es requereixen gaires dies per embafar-te de l’estil de vida romà. Unir-se a l’embolic metropolità és fàcil. És qüestió de deixar-se anar.

1 comentari

  • Albert S. Carmona

    16/09/2013 22:27

    Jo ja tinc ganes d’anar algun cop a la capital italiana! Segur que ha de ser una passada veure com pot ser una ciutat que s’ha anat construint amb tants segles d’història :D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús