L’ombra del feixisme a Roma

Per tothom és coneguda la Roma clàssica. La ciutat del Colisseu, el Panteó i el Fòrum romà. I tampoc passa desapercebut per ningú el rastre d’artistes de la talla de Miquel Àngel o Bernini. En canvi, sovint no ens adonem que la configuració de com coneixem avui la capital la devem, en part, a Mussolini. El llegat arquitectònic feixista és immens. Entre edificis clàssics i places barroques, Roma conserva molts espais que mantenen l’empremta feixista de Benito Mussolini. Carrers i avingudes per on centenars de turistes passegen cada dia sense saber-ne el seu origen.  El dictador italià va dissenyar una Roma a la seva mida.

Sota el pretext de connectar el Vaticà amb el centre de la capital d’Itàlia, il Duce va fer construir la Via della Conciliazione, la gran avinguda que porta de Castel Sant’Angelo fins a la Piazza San Pietro, i que va donar-li molta més visibilitat a la basílica. Al mateix temps es va enderrocar l’illa Spina di Borgo i amb ella també va desaparèixer l’efecte sorpresa dissenyat pels arquitectes del segle XVII.

L’avinguda dels Fòrums Imperials, un altre caprici del dictador. El seu desig: poder veure des del seu despatx de Piazza Venezia la monumentalitat del Colisseu. I en són molts més els llocs que encara ens recorden l’època feixista, com les cases populars de la Garbatella, l’Estadi Olímpic o bé tot el barri EUR, a la perifèria de la ciutat. Aquesta zona és, potser, el gran projecte arquitectònic de la dictadura. Un barri únic ideat els anys trenta per a una Exposició Universal. Inspirat en l’urbanisme clàssic amb elements del Racionalisme italià, EUR està format per imponents edificis de marbre blanc. El projecte s’emmarcava dins del què Mussolini considerava la Tercera Roma, després de la Roma antiga i la Roma cristiana.

El barri EUR: edificis de marbre imponents

Com a contrapartida, Roma també conserva Il Ghetto, un dels barris jueus més antics del món. És una de les joies de la capital italiana, no només a nivell arquitectònic i gastronòmic, sinó també a nivell històric. Un dels fets més destacats es remunta al 16 d’octubre de 1943, quan més de mil jueus van ser deportats cap als camps de concentració.  Un barri que recorda la violència i la por de la injustícia d’aquells anys, però que alhora no perd mai una vitalitat que el fa únic.

L’arquitectura feixista, doncs, forma part de la identitat de la capital italiana. És difícil valorar si la seva conservació és ètica o si mantenir-la és necessari o perjudicial. La Roma que tots coneixem manté encara l’ombra de la seva etapa feixista, si bé és un tema que sempre estarà a debat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús