Arxiu del mes: novembre 2013

El triangle eclesiàstic de Roma

dimarts , 26/11/2013

Les esglésies formen part del gran entramat arquitectònic de Roma. De fet, possiblement són els edificis més presents en els carrers d’aquesta gran i caòtica ciutat. Si mirem el mapa de Roma i busquem les basíliques de Santa Maria Maggiore, San Giovanni in Laterano e Santa Croce in Gerusalemme veurem que les tres dibuixen un triangle. Un fet poc sabut però interessant de conèixer, ja que es tracta de tres de les basíliques més importants de la capital italiana i del cristianisme en general. Cada una amb una història diferent, però les tres emmarcades dins la ruta de pelegrinatge de les set esglésies de Roma.

Santa Maria Maggiore, l’angle més al nord del triangle isòsceles que conformen les tres basíliques, ens transporta a la nit del naixement de Jesús. L’església, una amalgama d’estil paleocristià i barroc, acull avui un reliquiari amb trossos de fusta que la tradició atribueix a la menjadora on el Nen Jesús va ser disposat al néixer. L’aragonès Santos Abril és l’actual arxipreste de la basílica i el seu protocanonge segueix sent el Rei d’Espanya.

La Basílica de San Giovanni in Laterano / www.flickr.com

Segurament més coneguda per les misses que el Papa celebra el Dijous Sant i el dia de Corpus, la Basílica de San Giovanni in Laterano és de fet la mater et caput de totes les esglésies, la més antiga i important d’Occident. I això la situa, fins i tot, per sobre del Vaticà. La basílica custodia les relíquies dels apòstols Sant Pere i Sant Pau, conservades en reliquiaris de principis del segle XIX, després que els originals fossin robats. L’església també alberga, una llegenda medieval explica, un fragment de la taula de l’Últim Sopar.

Mentre la Basílica de San Giovanni in Laterano està lligada al naixement de Jesús, la de Santa Croce in Gerusalemme es troba vinculada a la seva mort. Ho demostra la gran relíquia que s’hi conserva: una part de la Santa Creu, en la qual va ser executat Jesús de Natzaret. La Basílica conté dues capelles, una de les quals dedicada a Sant’Elena i decorada amb un mosaic del segle XV força innovador per l’època: l’autor, Melozzo da Forlì, hi va dibuixar per primera vegada alguns ocells provinents d’Amèrica, com el lloro. Santa Croce in Gerusalemme també conserva les relíquies de San Cesario i Sant’Anastasio.

Berlusconi reviu Forza Italia

dimecres, 20/11/2013

Semblava el final de l’era Berlusconi però, en el fons, eren pocs els que creien que s’havia acabat amb l’exprimer ministre italià. Un condemna per frau fiscal i diversos intents per retirar-li el seu escó de senador no han estat suficients per acabar amb Il Cavaliere, que aquest dissabte anunciava el retorn de Forza Italia, el partit amb què es va introduir al món polític l’any 1994. Un renaixement tenyit d’agredolç per la no adhesió del que fins ara ha estat el gran aliat de Silvio Berlusconi, Angelino Alfano. El “dofí polític” de Berlusconi i actual ministre de l’Interior ha garantit l’estabilitat del govern d’Enrico Letta amb la creació d’un nou grup parlamentari anomenat Nuovo Centrodestra.

La separació del govern arriba poc després que Berlusconi fes dimitir en bloc els seus ministres i rectifiqués, dies després, al donar novament suport a Letta. Ara, el renaixement de Forza Italia torna a sacsejar un govern que ja de per sí és molt inestable. Malgrat ser la tercera economia de la zona euro, Itàlia continua batallant amb una situació dèbil marcada per una crisi política que afecta l’estabilitat econòmica del país. Malauradament, els moviments i les decisions de Berlusconi continuen sent elements claus per l’equilibri italià.

Berlusconi anuncia el seu retorn en el Consell Nacional del PDL / www.formiche.net

El diari Il Corriere della Sera descrivia com a “funeral del Pdl” el moment en què l’exprimer ministre feia pública la fi del Popolo della Libertà. Certament, amb paraules com “la llibertat del nostre país depèn només de nosaltres” justificava l’enterrament d’un partit a favor del renaixement d’un altre. “És molt difícil ser aliat en el Parlament i seure a la mateixa taula en el Consell de Ministres amb qui vol matar políticament el líder d’un partit”. Així s’expressava Berlusconi. Com és habitual, usant un llenguatge exhortatiu, dramàtic. Basat en el voler retenir l’atenció. Emotiu. Populista. Sense miraments.

Pot permetre’s Itàlia i els italians el nou ritorno in campo de Berlusconi? Quins efectes tindrà sobre l’Executiu Letta? El Govern sortirà reforçat o debilitat? Quin paper desenvoluparà el president Giorgio Napolitano? En qualsevol cas, la tornada a la política de Berlusconi significa el retorn d’un home condemnat per la justícia i que, uns dies enrere, va mostrar de nou que ha perdut del tot el seny al comparar la situació de la seva família amb la que vivien els jueus durant l’Alemanya nazi. Una eventual tornada com a cap de Govern, en definitiva, deixaria els italians en evidència, incapaços de desfer-se d’un polític que els taca la pròpia imatge amb masclisme, corrupció i cobdícia.

De la Curia Pompeii a la casa de gats de carrer

dimarts , 5/11/2013

Les bases de la nostra història les trobem en l’Imperi Romà, així com també en l’antiga Grècia. Aproximadament 1.200 anys que van veure evolucionar i créixer la ciutat de Roma. En tot aquest llarg període, l’actual capital italiana va viure alguns dels episodis més destacats històricament parlant. Avui en dia, els ciutadans passegen pels carrers que un dia van ser el centre del món sense saber –o sense recordar– que milers d’anys enrere, en aquell punt concret, es va produir algun gran fet històric vinculat a algun gran personatge.

Si parlem de l’Imperi Romà, segurament la figura que ens ve en ment és la de Juli Cèsar (100 – 44 aC). Considerat “l’intel·ligència” del Primer Triumvirat, va ser assassinat en una conspiració encapçalada per Cassius i Brutus. El 15 de març de l’any 44 aC, Juli Cèsar va ser apunyalat al Teatre de Pompeu, situat a l’actual i cèntrica àrea arqueològica de Torre Argentina. La localització exacta de la seva mort es coneix des de l’any passat, gràcies a les investigacions d’un equip del Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC). El punt es troba al centre del fons de la Curia Pompeii i es va poder localitzar per una estructura de formigó que August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va fer col·locar en honor al seu pare.

Plaça Largo di Torre Argentina, lloc on Juli Cèsar fou assassinat / www.ancientrome.ru

Els turistes que visiten Roma no només solen desconèixer aquest punt exacte on va morir l’emperador romà, sinó també la història i la rellevància del lloc. La plaça Largo di Torre Argentina albergava, des del segle I aC, el Teatre Pompeu, el primer edifici construït amb marbre, que comptava a més amb un espai per a trobades públiques. La reunió puntual del Senat d’aquell idus de març de l’assassinat de Juli Cèsar n’és un exemple.

Seguint amb la tradició romana de reutilitzar-ho tot, la vida del Teatre Pompeu no va acabar quan van decidir tapiar-lo. Reinventat primer com a latrina pública i després com a pedrera, és avui la residència d’una família de gats de carrer. Els felins custodien el que queda de testimoniatge de la mort del líder polític romà. Hi tindrà la seva amant Cleopatra, el seu amor als gats de tots conegut, alguna cosa a veure?