De la Curia Pompeii a la casa de gats de carrer

Les bases de la nostra història les trobem en l’Imperi Romà, així com també en l’antiga Grècia. Aproximadament 1.200 anys que van veure evolucionar i créixer la ciutat de Roma. En tot aquest llarg període, l’actual capital italiana va viure alguns dels episodis més destacats històricament parlant. Avui en dia, els ciutadans passegen pels carrers que un dia van ser el centre del món sense saber –o sense recordar– que milers d’anys enrere, en aquell punt concret, es va produir algun gran fet històric vinculat a algun gran personatge.

Si parlem de l’Imperi Romà, segurament la figura que ens ve en ment és la de Juli Cèsar (100 – 44 aC). Considerat “l’intel·ligència” del Primer Triumvirat, va ser assassinat en una conspiració encapçalada per Cassius i Brutus. El 15 de març de l’any 44 aC, Juli Cèsar va ser apunyalat al Teatre de Pompeu, situat a l’actual i cèntrica àrea arqueològica de Torre Argentina. La localització exacta de la seva mort es coneix des de l’any passat, gràcies a les investigacions d’un equip del Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC). El punt es troba al centre del fons de la Curia Pompeii i es va poder localitzar per una estructura de formigó que August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va fer col·locar en honor al seu pare.

Plaça Largo di Torre Argentina, lloc on Juli Cèsar fou assassinat / www.ancientrome.ru

Els turistes que visiten Roma no només solen desconèixer aquest punt exacte on va morir l’emperador romà, sinó també la història i la rellevància del lloc. La plaça Largo di Torre Argentina albergava, des del segle I aC, el Teatre Pompeu, el primer edifici construït amb marbre, que comptava a més amb un espai per a trobades públiques. La reunió puntual del Senat d’aquell idus de març de l’assassinat de Juli Cèsar n’és un exemple.

Seguint amb la tradició romana de reutilitzar-ho tot, la vida del Teatre Pompeu no va acabar quan van decidir tapiar-lo. Reinventat primer com a latrina pública i després com a pedrera, és avui la residència d’una família de gats de carrer. Els felins custodien el que queda de testimoniatge de la mort del líder polític romà. Hi tindrà la seva amant Cleopatra, el seu amor als gats de tots conegut, alguna cosa a veure?

3 comentaris

  • Maite Viñets

    06/11/2013 16:29

    Molt bo i molt curiós!

  • Jordi Nonell Remedios

    07/11/2013 23:11

    Uns amics i jo em de fer un treball de ciències socials que consisteix en entrevistar persones que hanmarxat de Catalunya per buscar feina.
    Si es pogués ens agradaria entrevistar-vos. Moltes gràcies.

  • XeniaS

    08/11/2013 0:44

    Hola Jordi! Si vols, posa’t en contacte amb nosaltres a través del mail xenia.santigosa@gmail.com i parlem sobre això de l’entrevista! Gràcies!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús