La tercera economia de la zona euro?

Itàlia és la tercera economia de la zona euro. Amb més de 60 milions de persones dins les seves fronteres, Roma és una de les capitals més importants de l’Eurozona (després de Berlin i París) amb un PIB per càpita de 25.700€ l’any 2012, segons dades de l’Eurostat. Una de les economies més importants i, a la vegada, una de les més perjudicades per la crisi econòmica. Mentre l’Eurozona va confirmar la seva sortida de la recessió durant el segon trimestre d’aquest any, Itàlia continua lluitant contra els seus registres d’expansió.

La situació a Roma està lluny de ser la de la tercera economia de l’Eurozona. La mostra més clara la trobem en l’estat dels transports públics. Les vagues a autobusos, metro i tramvia són pràcticament constants, si bé quasi mai repercuteixen en el dia a dia dels ciutadans. Sovint les vagues són en horaris poc concorreguts, normalment a partir de les vuit del vespre. El motiu? Un comunicat penjat a tots els autobusos explicava als usuaris que ells no havien de ser els principals afectats de la situació. Ara bé, hi hagi vaga o no, els retards en els autobusos són habituals, especialment en caps de setmana.

La crisi de les escombraries del 2011 a Nàpols / www.absolutitalia.com

Si per una cosa és coneguda la ciutat de Nàpols, la tercera en importància a Itàlia, és dissortadament per les muntanyes d’escombraries que s’acumulen en cada cantonada. Arribant a provocar desordre i alarma sanitària, la situació va paralitzar la capital de la Campània l’any 2011. Roma tampoc és considerada una ciutat neta i la necessitat de treballar per conservar-ne el llegat històric i arquitectònic es fa evident. Monuments simbòlics com el Colosseo o el Vaticà es troben actualment en obres.

Així doncs, per què Itàlia és la tercera economia de la zona euro? Amb la forta crisi i les condicions del transport i la neteja sembla una paradoxa. Però es tracta d’un país exportador amb un sistema econòmic connectat amb el món. Itàlia no ha estat exposada de manera excessiva a inversions arriscades i el dèbit s’intenta solucionar mitjançant les privatitzacions. I hi ha qui veu en la tradició estalviadora de les famílies una raó més per afirmar que l’italià és un sistema sòlid. El patrimoni cultural i ambiental, a més, és considerat el més gran del món. Caldrà veure si tots aquests motius són suficientment consistents perquè Itàlia i la seva economia conservin una posició primordial dins l’Eurozona.

1 comentari

  • Rosa Maria Casajuana

    31/12/2013 21:15

    Acabo de llegir els últims articles vostres i els he trobat molt, molt interessants. Algúns em fan venir moltes ganes de tornar a Roma i també de conèixer Assisi. Endavant, esperò que no us pareu aqui i ens continueu informant sobre Roma i Italia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús