Arxiu del mes: gener 2014

Poca qualitat, massa control polític

dijous, 30/01/2014

Amb la idea de crear una transmissió radiofònica exclusiva de l’Estat, la companyia Radiofono de Guglielmo Marconi, l’inventor de la ràdio, i l’empresa torinesa SIRAC es van fusionar i va néixer l’Unione Radiofonica Italiana (URI), que temps després es convertiria en la RAI. I d’això enguany en fa noranta anys. Un aniversari que s’ha volgut celebrar amb l’exposició “1924-2014. La Rai racconta l’Italia” al Monument a Vittorio Emanuele II de Piazza Venezia a Roma i també a Milà.

Un homenatge, doncs, a noranta anys de ràdio i seixanta anys de televisió. La història de la RAI és alhora la història d’un país i els seus canvis a nivell social, polític i cultural. És un recorregut per les informacions i notícies que han contribuït a “la formació del sentiment unitari de la nació”. La RAI és essencialment l’entitat que sota els principis d’independència i objectivitat hauria de garantir el servei públic. La RAI és també, però, una empresa que busca finançament a través de la publicitat i d’un cànon que es cobra a tot italià en possessió d’un aparell televisiu.

Però no es pot parlar de la televisió italiana sense mencionar Silvio Berlusconi. Propietari del grup televisiu Mediaset, l’ex primer ministre italià ha estat condemnat recentment per frau fiscal en el què es coneix com a Cas Mediaset. El control que Berlusconi ha exercit sobre la televisió italiana durant els seus llargs anys de mandat (també sobre la RAI) ha estat titllat per alguns com “contrari als estàndards democràtics europeus”. De fet, són molts (polítics, experts, periodistes) els que contínuament han recordat que un control mediàtic tan desmesurat per part d’un primer ministre posa en dubte qualsevol fonament democràtic. El rol de Mediaset sempre ha estat un punt conflictiu. Una televisió que ha rentat la imatge de Berlusconi i li ha facilitat l’accés i la continuïtat al poder. Una televisió buida de continguts periodístics i plena de shows irrellevants. Se’n podria obrir un llarg debat sobre ètica periodística i democràcia.

El què és evident és que la societat italiana conviu amb una televisió poc rigorosa i de baixa qualitat. Sempre parlant en termes generals, és clar. A grans trets, és una televisió que s’ha quedat estancada i fortament marcada pel control exercit a nivell polític, molt influenciada també per la visió catòlica i vaticana dels fets. Una televisió massa centrada en l’entreteniment i poc dedicada a la informació i l’educació.  Un cas que, desafortunadament, recorda a la situació de la televisió a l’estat espanyol.

Els atractius dels Museus Vaticans

divendres, 24/01/2014

Els Museus Vaticans són, sense cap mena de dubte, un dels principals atractius turístics de Roma. Cada dia, centenars de persones recorren els passadissos d’aquesta galeria per acabar descobrint una de les obres d’art més populars: la Capella Sixtina. Un museu que ha vist incrementar les seves visites gràcies al que es considera “l’efecte Bergoglio”. En altres paraules, l’elecció del nou Papa ha propiciat l’increment de la mitjana de visites per any als Museus Vaticans. En concret, l’any 2013 un total de 5.459.000 persones van accedir a la col·lecció del Vaticà. I és que entre les parets d’aquest museu s’hi recullen segles d’història.

L’any 1503, coincidint amb l’inici del seu papat, Juli II començava una col·lecció privada d’escultures que es convertiria en el que és avui un dels museus més importants del món. Emperò, els Museus Vaticans no van néixer com a tal fins els pontificats de Climent XIV i Pius VI. Els Papes van ser, de fet, els primers a posar a disposició del públic galeries d’art pròpies. Al llarg dels segles XIX i XX, el museu va anar incorporant altres estàncies dedicades a l’art etrusc i egipci i, finalment, va completar-se amb obres cristianes, jueves i profanes.

La gran galeria del Vaticà s’ha creat a base de molts papats diferents. Alguns d’aquests pontífexs són ara recordats per gestos que han transcendit en la història. És el cas de Pius XI (Papa entre els anys 1922–1939), que va protagonitzar un dels esdeveniments més recordats, tancant les portes dels Museus Vaticans durant la visita de Hitler a Roma. El dictador alemany, que havia demanat visitar la galeria, es va trobar amb les portes del museu tancades. A la vegada, Pius XI va traslladar-se a Castel Gandolfo en una clara reivindicació contra la persecució nazi de l’Església Catòlica.

La Capella Sixtina / www.ansa.it

En aquella ocasió, Hitler va perdre la possibilitat d’admirar obres de l’Antiguitat Clàssica com el grup escultòric “Laocoont i els seus fills” o l’original còpia de marbre d’“August de Prima Porta”. Però també art dels genis florentins Leonardo da Vinci, Michelangelo i Raffaello. La Pinacoteca, inaugurada l’any 1932, conserva l’enigmàtic i inacabat quadre “Sant Jeroni al desert”, entre altres moltes pintures. Encara que si els Museus Vaticans s’han convertit en gairebé la meca dels amants de les belles arts, és en gran part pels frescos de les Sales de Rafael i la brillant “Escola d’Atenes”, i sobretot per l’espectacular Capella Sixtina, que condensa en una única sala el millor talent del Renaixement italià.