L’assegurança esportiva de la FCR

dimarts , 1/05/2012

Jugar a un esport de contacte com el rugbi suposa un risc més o menys elevat de lesió. Les lesions més freqüents d’aquest esport comprenen luxacions, esquinços, trencaments diversos i cops forts. És per això que els jugadors de rugbi han de pagar una fitxa anual que inclou les despeses d’assegurança mèdica, per poder preveure lesions i facilitar-ne el seu tractament. El preu d’aquesta fitxa esportiva per a un jugador sènior és de 155 euros, 95 dels quals corresponen al pagament de la mútua que cobreix les possibles lesions dels esportistes ( i 30 euros van a para a la butxaca de la Federació Espanyola de Rugbi, en un tema que un altre dia en parlarem).

En el cas de la Federació Catalana de Rugbi, l’entitat rectora del rugbi de casa nostre senzillament es limita a recollir els diners dels jugadors del país per després passar-los a la UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya), que és l’entitat que té contractada una assegurança amb una empresa sanitària privada que cobreix als esportistes de les diverses federacions esportives que té afiliades.

Fins aquí, tot correcte. El cas és que enguany he escoltat diversos casos de jugadors de clubs diversos (des de Tercera Catalana fins a jugadors de Divisió d’Honor de la Santboiana) queixant-se de la lentitud, el passotisme, múltiples traves i la mala gestió sanitària que han estat objecte. Fins i tot, jo mateix he hagut d’anar a urgències al llarg de la temporada per un parell de lesions i he comprovat, de primera mà, com treballen aquestes mútues.

El cas és especialment sagnant quan la lesió esdevé important i requereix intervenció quirúrgica, com ara lesions de lligaments del genoll o similars. En aquests casos l’asseguradora (en aquest cas L’Aliança, entitat a punt de fer fallida) no ha actuat amb la diligència que s’esperava i els jugadors han hagut d’esperar molts mesos per ser atesos per un traumatòleg o per ser operats a quiròfan.

Investigant una mica sobre les causes d’aquest mal funcionament, m’ha sobtat descobrir que la causa del mal funcionament de l’assegurança esportiva es deu a un escàndol amb el mitjancer de les asseguradores de la UFEC. El president de la UFEC, el senyor David Moner, va contractar una corredoria d’assegurances amb bastant recorregut i prestigi a casa nostra. L’escàndol va sortir quan un senyor d’aquesta corredoria d’assegurances (ja veterà, a la vora de jubilar-se) va quedar-se amb diversos milers d’euros corresponents a les assegurances esportives de diverses federacions, entre elles, sembla estar la de rugbi, ocasionant els problemes derivats i les molèsties que això suposa.

FCR.jpg

BUC i Sant Cugat ja són equips de Divisió d’Honor “B”

dilluns, 23/04/2012

Objectiu realitzat. Missió acomplerta. Els dos equips catalans amb opció d’ascens a Divisió d’Honor “B” (Sant Cugat i BUC) ja són equips de la categoria de plata. El camí de l’ascens no ha estat gens fàcil per a cap dels dos clubs, ja que primer se les han hagut de veure en una Primera Nacional molt complicada, amb un Ponent excel·lent i pletòric que ha venut molt cara la seva pell a la fase regular.

Un cop assegurades les dues primeres places que permeten disputar els play-off d’ascens, tots dos clubs han hagut d’anar a una segona eliminatòria de repesca després de perdre contra el Universidad de Granada (cas del Sant Cugat) i el Universidade da Coruña (en el cas del BUC). Curiosament en tots dos casos els equips catalans van perdre l’eliminatòria per un sol punt en el resultat global. Però els dos equips catalans van ser capaços de sobreposar-se a aquest gerro d’aigua freda i aprofitar l’eliminatòria de repesca per assolir el tant anhelat ascens de categoria.

El Sant Cugat se les va veure amb els asturians del Belenos Rugby Club a l’eliminatòria de repesca, que aquest cop si van poder superar. El Sant Cugat afrontarà la seva primera temporada entre els millors equips de l’estat espanyol, gràcies al creixement exponencial del nivell de joc de l’equip i l’enorme progressió dels seus jugadors en els darrers anys. No debades, a Sant Cugat es treballa molt i molt bé l’escola de rugbi i en la formació de nous jugadors a nivell esportiu i humà. Sense anar més lluny, només cal veure un partit dels seus equips base (bé siguin cadets, infantils, juvenils o Sub23) per adonar-se del segell inconfusible del club del Vallés, un exemple a seguir pels clubs catalans amb creixement potencial.

L’altre equip català, el BUC, va superar als sempre complicats bascos del Zarautz en la seva eliminatòria de repesca. Els Bucaners tornen a la divisió de plata del rugbi estatal després d’una temporada “a l’infern” de Primera Nacional. El BUC, fundat al 1929, és un dels quatre clubs històrics de Catalunya (els altres històrics són la Santboiana, la secció de rugbi del FC Barcelona i el Cornellà) i un dels equips amb més història i èxits del principat. El BUC sempre s’havia caracteritzat per un estil de joc dinàmic, alegre i ofensiu, molt ràpid, àgil i agradable per a l’espectador i els rivals. Al llarg de l’any els Bucaners han anat de menys a més i retornen a Divisió d’Honor “B” per la porta gran, desprès que tot just fa un parell de temporades l’equip patís per presentar XV homes al camp i amb divisions entre jugadors, tècnics i l’antiga presidència del club. Enguany els Bucaners han demostrat la seva gran capacitat de regeneració social i esportiva, retornant al lloc que per història li correspon.

Buc vs Barça.jpg

 

Les noies d’ INEF Barcelona, campiones de Divisió d’Honor

diumenge, 22/04/2012

Les noies de l’INEF Barcelona han revalidat el seu títol de campiones de Divisió d’Honor femenina el passat cap de setmana gràcies a la victòria sobre les basques dels Bizkarians en la darrera jornada de Divisió d’Honor, i certificar el seu primer lloc a la classificació final, amb un punt d’avantatge sobre les segones classificades, les noies de la Universidade da Coruña.

rugby inef.jpg

Les osses tanquen la seva temporada amb un ple de victòries, per bé que en moltes d’elles no han pogut sumar el bonus ofensiu (que s’adjudica l’equip que fa quatre assajos o més). A aquesta victòria cal sumar-li el Campionat de Catalunya femení que les osses ja han guanyat de manera matemàtica, amb un coixí de vint punts sobre les segones classificades.

D’altra banda, l’altre equip català de Divisió d’Honor espanyola, el GEiEG, va imposar-se com a local a la darrera jornada de lliga a les cueres, l’equip madrileny del Sanse (San Sebastián de los Reyes) certificant la seva permanència a la màxima categoria del rugbi estatal.

Els “bad boys” del rugbi: Gavin Henson

dimarts , 10/04/2012

El Regne Unit en general té un seriós problema amb el comportament d’alguns dels seus esportistes més brillants. La premsa groga anglesa ha contribuït a riure-li les gràcies a esportistes d’un talent immens que s’han deixat perdre per culpa de les festes, els escàndols i massa sovint, l’alcohol. Sense anar més lluny, dos dels millors futbolistes britànics de tots els temps, George Best i Paul Gascoine, van deixar perdre bona part del seu talent malgastant els seus millors anys en festes i borratxeres.

El rugbi no és pas un excepció dins de l’esport britànic, i no són pocs els casos de jugadors o tècnics (tant de rugbi XV com de XIII o League) que han malgastat part del seu potencial esportiu per no seguir uns hàbits que es pressuposen en un esportista d’elit.

El cas del que avui volia parlar és el del jugador gal·lès Gavin Henson. En Henson és un noi de 30 anys, que juga d’utility back (pot jugar en diverses posicions a la línia de tres quarts) amb una qualitat immensa. Rapidesa, agilitat, força, potència, bon joc a la mà i un guant de seda al peu que van catapultar-lo a la titularitat i el lideratge dels Ospreys entre els anys 2003 i el 2010. Les seves bones actuacions amb el seu club li van obrir la porta de la selecció nacional, i amb els dragons va tocar la glòria al guanyar els Sis Nacions de 2005 i 2008 completant un Grand Slam. Més enllà del rugbi, Henson va tenir un fill amb la cantant Charlotte Church, una celebritat al Regne Unit (que fins i tot tenia un programa televisiu propi), a l’any 2007. Aquest fet va catapultar a la parella a la primera línia de foc mediàtica, de la que en Henson no ha volgut escapar mai.

Gavin Henson.jpg

Però el món del rugbi (i de l’esport en general) se li va quedar petit a en Gavin Henson. L’any 2009 va decidir penjar les botes de forma temporal per dedicar-se al món de la faràndula i de l’espectacle. El seu cos musculat i la seva popularitat li van obrir les portes de la televisió, com a actor de sèries televisives dels canals ITV1 o la BBC. Aquest fet li va valer fortes crítiques del món del rugbi, especialment important a Gal·les.

En una sortida cap endevant, en Henson va deicidir tornar a jugar a la primavera de 2010, en una aventura que el va portar a Londres (on va estar jugant un temps amb els Saracens) i a França, on va jugar unes setmanes amb el Toló. Cap de les dues experiències va ser satisfactòria i en Henson va tornar al seu Gal·les natal, per defensar la samarreta de l’etern rival d’Ospreys, els Cardiff Blues.

Si a nivell esportiu l’estrella de Henson s’ha anat apagant, la seva faceta mediàtica no ha fet més que créixer. En Henson va ocupar totes les portades del cor del país a la primavera de 2010 quan va anunciar el seu divorci de la cantant Charlotte Church tot just dos mesos després d’haver-se casat i amb qui havia tingut una segona filla poc temps abans. El solter Henson va convertir-se en objectiu de la premsa rosa, i ell va decidir aprofitar-ho tot buscant novia en una edició del reality televisiu The Bachelor, un programa on un grapat de noies es barallen per ser l’escollida d’un noi, preferentment guapo i/o famós, on va conèixer la seva actual parella.

Gavin-Henson-The-Bachelor-007.jpg

Henson i les seves amigues del rality "The Bachelor"

 

A més a més, en Gavin Henson havia estat detingut en diverses ocasions per la policia a causa de desordre públic (les seves monumentals festes són ben conegudes al llarg i ample del Regne Unit). La seva última malifeta, i que segurament li ha tancat la seva darrera oportunitat com a jugador, va ser emborratxar-se i muntar un bon escàndol en l’avió amb que tornava de Glasgow després d’una dura derrota del seu club al camp dels Warriors. La línea aèria (Flybe) li ha prohibit l’entrada als seus avions en els propers sis mesos, i el seu club, els Cardiff Blues, li van aplicar una multa exemplar, a més d’ensenyar-li la porta de sortida del club, que segurament traspassarà en els propers mesos.

En definitiva, els cas de Gavin Henson és un típic cas d’esportista britànic desaprofitat, que s’ha guanyat la desaprovació del món del rugbi en general i que ha deixat perdre el seu enorme talent al no tenir prou seny com per redirigir la seva carrera. Henson no tornarà a vestir la samarreta de Gal·les (de fet, ja no va ser convocat ni per la Copa del Món de Nova Zelanda ni pel passat Sis Nacions), i segurament tampoc trobarà un club de primer nivell que aposti per ell. Per desgràcia, ell ja fa molts anys que va deixar de fer-ho.

 

L’ascens haurà d’esperar

dilluns, 26/03/2012

Gerro d’aigua freda. Aquest cap de setmana ha estat nefast pels dos clubs catalans que busquen l’ascens a Divisió d’Honor “B”, que són el Sant Cugat i el BUC. Tots dos equips van guanyar els partits de tornada de les seves eliminatòries d’ascens a Divisió d’Honor B, però per un resultat que no els permetia guanyar en el global de l’eiminatòria, ja que tots dos clubs havien perdut en els partits d’anada.

D53A2FFD-D8C8-1BC6-F16F0CBABBB2B094.jpg

El STQ no ha superat l'eliminatòria contra el Granada i se les veurà amb el Belenos asturià.

El Sant Cugat i el BUC van perdre el global de l’eliminatòria contra el Granada i La Corunya, respectivament. Especialment dramàtica fou l’eliminació del Sant Cugat, que després d’avançar-se en el seu partit a la Guinardera per 19 a 9 a la primera part, va veure com el seu rival li retallava les distàncies a un 19 a 14 que els eliminava, ja que al partit d’anada havien perdut per sis punts. En els instants finals del partit l’obertura Iñaki va fallar un xut de càstig que podria haver resultat decisiu per l’esdevenir de l’eliminatòria. Una cosa força similar li va passar al club de Barcelona, que va imposar-se a la Corunya però no va poder remuntar els tres punts de desavantatge que havia encaixat a la Foixarda.

buc-rugby.jpg

El BUC tampoc va passar l'eliminatòria i jugarà la repesca contra el Zarautz

 

Ara bé, no tot està perdut, ja que tant el Sant Cugat com el BUC podràn jugar una repesca per optar a una plaça d’ascens a Divisió d’Honor “B”. El Sant Cugat haurà de jugar contra el Belenos d’Astúries mentre que el BUC se les veurà amb el bascos de Zarautz. Molta sort a tots dos clubs!

Despullant els secrets tàctics de Gal·les

dimarts , 20/03/2012

Gal·les és l’equip del moment. No hi ha cap equip a Europa que li pugui fer ombra a nivell físic ni sobretot tàctic, i heus aquí que el seu tècnic Warren Gatland n’és el màxim responsable. Gatland és un tècnic neozelandès, convençut que la millor manera per trencar les defenses rivals no és acumular homes pesants a la davantera i entrar a cops de cap (malgrat que ell era un magnífic primera línia), si no buscant la velocitat i el dinamisme del joc, al més pur estil kiwi. A continuació anem a detallar algun dels seus secrets:

Aspectes ofensius

Gal·les és un equip que ataca amb criteri, mantenint al màxim la possessió de l’oval. A l’hora d’atacar, els miners confien en la força dels seus davanters i en la qualitat dels seus tres quarts. Seguint el model de joc neozelandès, Gal·les inclou els seus terceres (dorsals 8,7 i 6) entre es tres quarts en les jugades d’atac, per reforçar la força en els agrupaments i donar opcions de continuïtat al joc, mitjançant intervals d’atac ràpids i contundents.

A més a més, els homes del drac aprofiten la qualitat i la rapidesa dels seus tres quarts com a arma definitiva per trencar els esquemes defensius dels rivals. Els davanters més forts (primeres i segones línies) fixen un punt de contacte, el mig de melé allibera ràpid la pilota i la distribueix entre els seus tres quarts.

Per il·lustrar les claus tàctiques ofensives us adjunto un vídeo que recull les millors jugades i assajos de Gal·les durant la Copa del Món de fa uns mesos. Fixeu-vos que els centres miners (dorsals 12 i 13) són els únics que s’atreveixen a fer creus, a redoblar els companys, entrar en suport, falses creus, jugades qua culminen els seus ales (dorsals 11 i 14) no necessàriament enganxats a la línia de banda i com l’arrier (dorsal 15) entra en pràcticament totes les jugades d’atac fins a la cuina de l’equip defensor, en un plantejament ofensiu i atrevit que molts considerarien pràcticament suïcida.


El joc d’associació entre George North, Leigh Halfpenny, Jonathan Davies, Jamie Roberts, Toby Faletau i Alex Cuthbert gairebé sempre culmina a la zona de marca rival, en un desplegament espectacular de joc ofensiu i dinamisme en atac. Us haureu fixat també en que Gal·les pràcticament mai utilitza els xuts llargs per sortir-se de la pressió rival, si no que busca moure la pilota per obrir escletxes en el sistema defensiu rival (cosa que cap altre equip europeu fa). Tant és així que sembla que xutar una pilotada llarga sigui un pecat en aquest equip. A més, Gal·les mai abusa de la tècnica del pick and go per avançar metres, si no que prefereix jugar en llarg, integrant els davanters als tres quarts per fer-los partícips del joc i aconseguir un recolzament total en cas de que l’atac miner es veies col·lapsat per un agrupament rival.

Aspectes defensius

Warren Gatland parteix de la premissa que la millor defensa és un bon atac, i obvia els tradicionals mecanismes defensius del rugbi. Gatland aposta per un atac continu sense pilota, això és, buscar obertament la pilota en les fases de conquesta, infligint una pressió total (i gairebé infernal) dels seus homes a la línia, que gràcies a la seva gran rapidesa es planten fàcilment a la línia rival i la forcen a entrar en punts de contacte (on gràcies a la rapidesa dels terceres miners sovint es recupera la pilota) o bé se l’obliga a haver de xutar la pilota fora del camp per alleugerir la pressió dels homes del drac. Tanmateix, homes com Ferris, Warbuton, Adam Jones o Faletau són popularment coneguts per la seva duresa en els placatges i la força amb la que trenquen els agrupaments.

Amb un domini gairebé total de les fases estàtiques (melés espontànies i serveis de toc) la davantera minera ha consolidat bona part de l’estratègia defensiva i el control dels partits fonamentats des dels homes forts per a què la gran habilitat dels tres quarts miners pogués brillar amb llum pròpia. Fixeu-vos com no van dexar gairebé cap opció al seu rival italià en un partit d’aquest Sis Nacions gràcies a la pressió intensa i la defensa en línea dels miners:


Rugbi Total

Un bon exemple d’aquest “rugbi total” (que integra defensa i atac, fases estàtiques i dinàmiques i fases d’atac i fases de conquesta en un mateix estil), que mai especula i sempre vol atacar (independentment del resultat) malgrat saber que deixa algunes zones descobertes pels contraatacs dels seus rivals el vam veure al primer partit d’aquest Sis Nacions a Dublín, en el partit que els enfrontava a Irlanda. Per a molts entrenadors, aquest ha estat el millor partit de rugbi dels darrers anys per les solucions tàctiques que troba el tècnic Warren Gatland a les necessitats del joc del seu equip. Aquell dia Gal·les va demostrar ser un equip que sabia jugar però també deixar jugar al rival, que podia lluitar sense trair el seu propi estil i per sobre de tot, que sabia patir sense perdre el control del joc i del partit en cap moment.


Un nou blog de rugbi en català

divendres, 16/03/2012

Avui volia compartir amb vosaltres un noticia que m’ha omplert d’alegria, com és la creació d’un nou blog de rugbi en català que amplia, reforça i millora substancialment l’oferta de rugbi en la nostra llengua. El blog en qüestió es diu Rugbi XV i el seu autor és en José Gómez, tota una eminència de l’oval al principat.

Aquest nou blog (que podeu seguir a Twitter sota el nom de @Rugbicat) amplia la informació que podeu trobar a altres espais web de gran qualitat com ara el blog de la Penya Avant, o en un nivell inferior, en aquest mateix blog.

François Steyn, o com xutar de sobrebot des de quaranta metres

dimarts , 13/03/2012

En el rugbi del segle XXI és poc usual veure xuts de sobrebot en els partits d’elit. La recompensa és poca (tres punts) i els riscos que es prenen són massa alts com per “malgastar” jugades d’atac que podrien acabar a la marca rival amb xuts de fiabilitat dubtosa.

Per això sempre han-destacat jugadors com el sud-africà François Steyn, que actualment milita al Racing Metro 92 de París, club del poderós TOP14. Tot just aquesta setmana hem vist com és capaç de clavar un xut de sobrebot des de més de seixanta metres a pocs minuts del final del partit i quedar-se tant ample. Sense cap dubte Steyn és un dels estranys privilegis de la natura, i el seu peu, un canó de gran precisió:


Campionat d’Espanya juvenil

dijous, 1/03/2012

Aquest cap de setmana es juga el campionat d’Espanya de rugbi de categoria juvenil amb la participació de les seleccions de Madrid, País Basc, Castella-Lleó, Astúries, Andalusia i l’amfitriona Catalunya. El format divideix el sis equips en dos grups, amb seu al camp de rugbi de Cornellà i de L’Hospitalet. En aquest cartell podeu observar els horaris i seus dels partits:

cartell campionat.jpg

El dissabte al migdia l’oferta es completa amb la possibilitat de veure en acció una selecció catalana sènior “B”, anomenada Catalunya Invitació, amb diversos jugadors de les divisions catalanes (ja que els equips de Divisió d’Honor o Primera Nacional tenen jornada de lliga), que jugarà contra el segon equip del Manuel Belgrano, un club argentí. Per rematar la jornada els juvenils de Narbona jugaran contra el primer equip del Manuel Belgrano, completant una gran jornada de rugbi que no us podeu perdre!

El Barça de rugbi, l’ocàs d’un gegant

dilluns, 27/02/2012

La secció de rugbi del Futbol Club Barcelona ha salvat la categoria de plata del rugbi estatal i l’any vinent seguirem veient els partits del Barça a la Divisió d’Honor “B” espanyola. La permanència no ha estat fàcil, però. L’any I desprès de les retallades a les seccions no professionals del FCB s’ha tancat amb una permanència angoixant, que no s’ha tancat fins a la darrera jornada de la fase regular, quan els blau-granes van garantir matemàticament la permanència malgrat la derrota en la darrera jornada de lliga al camp del Bera Bera, l’equip de Donosti, gràcies a la derrota de l’altre club català de la categoria, L’Hospitalet, que haurà de promocionar si vol salvar la pell i mantenir la categoria de cara a la temporada vinent.

El Barça ha patit en excés contra rivals que fins fa pocs anys no haurien d’haver estat un problema massa gran per a un dels grans del rugbi català (recordem que el Barça és, juntament a la Santboiana i el Cornellà, un dels tres clubs catalans que s’han proclamat campions de lliga en algun moment de la història). La clau de la davallada esportiva de la secció cal buscar-la en un abandó constant i progressiu de les directives cap a aquesta secció que, cal recordar-ho, es la secció esportiva més antiga del Barça, ja que fou fundada al 1924, i que a l’any següent ja s’havia proclamat campiona d’Espanya.

Fins i tot el 1929-30 es va jugar la final de la Copa del Rei al vell camp de Les Corts, ple fins a la bandera, per veure la final que enfrontava a les seccions de rugbi del Barça i del Real Madrid, que es va resoldre amb una insultant victòria catalana (39 a 3). Però sense cap mena de dubte, la victòria més sonada d’aquells anys fou la victòria en la final del campionat d’Espanya de la temporada 1931-32 disputat al vell estadi de Chamartín, on els culers van guanyar a la final a l’etern rival madridista amb un clar 3 a 20.

Barça anys20.jpg

El Barça de rugbi dels anys 20.

Però el pas dels anys, el pes de la dictadura franquista i el poc interès mediàtic, social i esportiu del rugbi a casa nostre durant una bona pila d’anys han portat a la secció de rugbi a un discret segon pla que ha esdevingut un llastre massa pesant pel creixement esportiu de la secció barcelonista.

Avui en dia el Barça de rugbi ja no juga finals de campionats estatals. Ni tant sols juga a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, si no que ha hagut de buscar refugi i exili al camp municipal de la Teixonera, al districte d’Horta-Guinardó. Per un seguit de causes que ningú té del tot clares (un dia explicaré les llegendes urbanes que corren pels tercers temps), la secció de rugbi del Barça té vetat l’ús de les modernes instal·Lacions de Sant Joan Despí, allunyant una mica més (si és possible) a la secció de rugbi de la resta del club.

Avui en dia, la secció de rugbi del Barça és un mamut greument ferit. Una secció amb un passat brillant, però limitada a causa de la mala gestió econòmica de les directives del club, i que pateix temporada si i temporada també les retallades en les partides pressupostàries del club, que limiten i escanyen la capacitat esportiva de la secció. El club (i la multinacional que els vesteix) ni tant sols té prou vista com per a comercialitzar el material esportiu de la secció (us ben asseguro que els polos, pantalons i mitges del Barça de rugbi es vendrien com xurros i generarien beneficis), ni tampoc s’han buscat fórmules imaginatives per a dinamitzar l’activitat de la secció.

Fins i tot l’acord esportiu-comercial signat amb la USAP en l’etapa del president Laporta i escenificat en el partit del mes d’abril de l’any passat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc corresponent als quarts de final de la Copa d’Europa de rugbi ha acabat essent poc més que paper mullat (malgrat que recordem, el Barça en va treure un bon pessic econòmic). Segons sembla, la USAP estava molt interessada en jugar un partit de la lliga francesa de rugbi (TOP14) a Barcelona (preferentment al Camp Nou), però la directiva del club blaugrana hauria declinat la proposta dels del Rosselló, o si més no, no hauria mostrat el més mínim interès en col·laborar en l’organització d’un esdeveniment com el de l’any passat.

barc3a7a-rugby.jpg

Personalment, com a culer i amant de l’oval, em fa molta llàstima veure a la secció de rugbi del Barça patint per la permanència de la institució a la categoria de plata del rugbi espanyol. Penso que l’espiral d’abandó i marginalitat en la que ha entrat la secció de rugbi (i per extensió, la resta de seccions no professionals del club) poden portar el caràcter multidisciplinari, poliesportiu i cohesionador del Futbol Club Barcelona a un abisme del que potser no en sabrà sortir. La realitat és molt preocupant, ja que un club del potencial i el palmarès del Barça hauria de tenir també secció femenina de rugbi,  idea que avui en dia sembla poc menys que una quimera.

El Barça és més que un club, per què a les vitrines del nostre club hi han 33 copes d’Europa i centenars de lligues i copes estatals i internacionals. No ho hem d’oblidar mai.