Tercera jornada del sis nacions

Aquest cap de setmana s’ha jugat la tercera jornada del sis nacions, tot just l’equador de la competició, i molts dels pronòstics que vam realitzar comencen a prendre forma.

En el primer partit de la jornada Itàlia va rebre a Gal·les al Stadio Flaminio de Roma. L’ Azzurra va fer un bon partit, amb un rugbi endreçat i atrevit, que va plantar cara a Gal·les durant tot el partit. Tot i que el resultat final (17 a 24 a favor dels gal·lesos) no li fou favorable al equip transalpí, la seva davantera (comandada per un imperial Bergamasco) va aconseguir que la possessió del oval romangués majoritàriament sota control del equip Italià.

Itàlia va portar el pes del partit, però les genialitats de Shane Williams, Hook i Stephen Jones van portar la victòria al XV del drac. Els transalpins van desaprofitar un munt de cops de càstig que en Mirco Bergamasco no va saber aprofitar. El dia que Itàlia transformi els cops de càstig i que els seus tres quarts penetrin la 22 rival, Itàlia serà temible.

melé Itàlia Gal·les.jpg

Melé entre Itàlia i Gal·les al Flamino

El segon partit de la jornada el van disputar les seleccions d’Anglaterra i França a un Twickenham ple fins la bandera. En el partit estrella de la jornada (i qui sap si de tot el sis nacions) el XV del Gall va trair la seva pròpia tradició rugbística, al plantejar un partit físic als reis del joc directe, els anglesos. Amb un equip molt físic (Chabal de 8? Mare de déu senyor!) França va ser incapaç de fer un assaig. Per la seva banda, Wilkinson (que entrà a la segona part) va convertir-se en el màxim anotador en partits internacionals amb un total de 1.190 punts (avançant al neozelandès Dan Carter). Wilko, una llegenda viva, és suplent en aquest gran equip. Què més es pot dir del nivell actual del rugbi anglés?

El XV de la Rosa va imposar-se als gals per un just 17 a 9, malgrat que la seva connexió Flood-Ashton no va brillar com de costum. La davantera anglesa va tirar de ronyons, sang, suor i llàgrimes per imposar la seva autoritat. Easter i Wood es van fer un fart de placar a la tercera línia, i els pilars Sheridan i Cole van impossibilitar que els francesos guanyessin i juguessin l’oval amb fluïdesa.

França-Anglaterra.jpg

Els anglesos tallen una acció ofensiva del XV del Gall.

El darrer partit de la jornada va enfrontar a Escòcia i Irlanda a Murrayfield. En un partit molt igualat, els irlandesos es van imposar per un ajustat 18 a 21. El XV del trèvol va anotar tres assaigs i els va transformar tots tres. Per la seva banda, els escocesos van assajar en una ocasió, i van apropar-se al marcador gràcies a tres xuts a pals de Paterson i Parks (quina qualitat té aquest noi, no entenc com no és titular!). La davantera irlandesa va fer un partit estrany, ja que al darrer terç del partit va cometre masses errades que van permetre que els escocesos s’apropessin perillosament al marcador mitjançant els cops de càstig. Un partit estrany del gran Sexton (que entrà de suplent) o dels llegendaris O’Driscoll i Healy.

El sis nacions es posa molt interessant. A Irlanda se li han obert les portes del cel, ja que si s’imposa a la darrera jornada a Anglaterra a  Lansdowne Road (em nego a dir-li AVIVA) pot emportar-se aquest sis nacions. Però de moment, el torneig fa olor de rosa de forma merescuda, encara que a mi personalment em costi de reconèixer-ho.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús