Arxiu del mes: març 2011

Les notes del sis nacions 2011

dilluns, 21/03/2011

Dos dies desprès de la festa de Sant Patrici (patró d’Irlanda), el XV del trèvol rebia a casa per primer cop al gran rival, el XV anglès, al remodelat estadi de Lansdowne Road.

En joc, la triple corona, el Grand Slam i el títol del sis nacions. Als anglesos se’ls hi feia la boca aigua al pensar en la possibilitat de fer el triplet a casa de l’etern rival. Però el XV del trèvol es va treure de la màniga el seu millor rugbi dels darrers anys. Comandats per uns grans Sexton (molt efectiu de cara a pals), D’Arcy i el “culé” O’Driscoll, i una tercera línea (integrada per O’Brien, Wallace i Heaslip) que ofegà els tres quarts anglesos (sense notícies d’Ashton, Banahan, Flood i companyia al front irlandés) els celtes es van fer fàcilment amb el control del partit.

Anglaterra no va poder fer prevaldre el seu joc de davantera tradicional, i el gran partit dels Healy, Ross i O’Callaghan van fer que la possessió de l’oval romangués sota control dels irlandesos.

[youtube UWLXi6qtAr8]

Finalment, un contundent 24 a 8 va espatllar la festa dels anglesos, que no les tenien totes, ja que  Gal·les podia endur-se el títol si guanyava de més de 27 punts a París. Missió impossible?

França venia amb l’orgull tocat desprès de perdre la jornada anterior contra els italians, i el XV del Gall passava una mena de revàlida a Paris. Els francesos van recuperar el seu joc a la mà habitual i els tres quarts van passar per sobre dels Gal·lesos, que es van quedar sense opció al títol.

Els cracks de Gal·les (Stephen Jones, Shane Williams i Hook) no van brillar a Paris, a on un partit molt seriós de Parra, Medard, Marty, Thrin-Duc i Harinordoquy va bastar per derrotar als Gal·lesos. Resultat final: un contundent 28 a 9 pels francesos. Bones sensacions per un equip dels que tots esperàvem molt més.

Per últim, a Murrayfield es trobaven el XV del Card escocès i els italians, que somiaven amb la seva segona victòria consecutiva en un sis nacions. Fou un d’aquells partits clàssics, amb regust als d’abans, un xoc de davanteres espectacular, un duel de titans, on els escocesos es jugaven el seu honor (i no rebre la cullera de fusta enguany). Resultat final: 21 a 8. I una bona estona pels espectadors en el que era, a priori, el partit més avorrit de la jornada.

I per acabar, avaluarem els equips del sis nacions d’acord als resultats i nivell de joc mostrat:

  • Anglaterra: Notable alt. La derrota amb Irlanda la darrera jornada, la nota negativa.
  • França: Bé. A estones ens ha mostrat del que és capaç. Si vol, pot jugar de tu a tu a qualsevol selecció de l’hemisferi sud. Si no vol, Itàlia els guanya.
  • Irlanda: Bé baix. Tanca el sis nacions amb molt bon gust de boca al passar per sobre dels anglesos, però va patir massa a Itàlia i Escòcia, i fou derrotada a domicili per França. Una mica irregular.
  • Gal·les: Notable baix. És difícil jugar contra els gegants del hemisferi nord sense una davantera consistent. Massa depenent de les individualitats.
  • Escòcia: Suficient. No ha mostrat la millora que se li suposava.
  • Itàlia: Notable. Capaç de plantar cara a Irlanda, Gal·les i Escòcia, i de vèncer a la totpoderosa França. D’excel·lent si no hagués caigut sense honor a Twickenham

Quarta jornada del sis nacions: Història al Flaminio

dilluns, 14/03/2011

El sis nacions és màgic, tota una capsa de sorpreses. La quarta jornada s’obria al Stadio Flaminio de Roma amb el partit que enfrontava les seleccions d’Itàlia i França (vigent campiona del torneig). A priori, el partit havia de ser un tràmit pel totpoderós XV del gall.

Itàlia va plantejar un partit molt seriós, i a la mitja part el marcador reflectia un ajustat 6 a 9 pels gals. Al començament de la segona part els francesos van apretar les dents i es van escapar al marcador per 6 a 18, que semblava condemnar als italians a una nova derrota (i qui sap si a una nova cullera de fusta).

Però a mitjans de la segona part quelcom màgic va succeir al Flaminio. L’esperit dels emperadors romans va planejar sobre el Stadio Flaminio i va posseir els jugadors italians. El mateix Juli César en persona va posar-se al capdavant de les legions romanes per conquerir la Gàl·lia, encarnant-se en la figura dels enormes davanters Castrogiovanni, Ghiraldini i Lo Cicero.

Gràcies a l’organització defensiva del equip italià, organitzat tal com si fos una de les antigues cohorts legionàries romanes, van frenar als guerrers gals, massa anàrquics, nerviosos i desorganitzats en les seves accions, que trobaven un cop i un altre amb un mur defensiu que hagués signat el mateix emperador Adrià.

En una brillant acció ofensiva culminada pel darrer Andrea Masi, els italians van penetrar en la zona d’assaig gala desprès de trencar el flanc esquerre de la seva formació defensiva. El marcador es posava en un ajustadíssim 18 a 21 pels gals, que malgrat anar per davant en el marcador, es va posar molt nerviosos i van seguir cometent errades defensives, que van provocar que a cinc minuts del final, cedissin un cop de càstig en una posició idònia per a que en Mirco Bergamasco (heroi del XV italià) transformés el xut a pals i situés a Itàlia per davant en el marcador (22 a 21).

Els darrers cinc minuts foren d’atac gal sobre les posicions defensives italianes. Per uns minuts, els italians van conservar la possessió de l’oval i van impossibilitar la reacció francesa, gràcies a una defensa estoica, a uns jugadors que van guanyar-se el seu apel·latiu de gladiadors, disposats a lluitar fins la darrera gota de sang a l’arena.

L’àrbitre xiulà el final del partit, i el Flaminio s’ensorrà en un mar d’emocions. Els jugadors s’abraçaven, ploraven, l’afició es rendia als seus jugadors.

Itàlia Eufòria.jpg

Eufòria al Flaminio. S'havia fet història.

Per la seva banda, a França la derrota va fer molt mal. El tècnic francès, en Marc Lievremont va carregar contra els seus homes i prometre una revolució francesa que faci rodar caps al XV del gal, començant per en Chabal, Poitrenaud, Rougerie i Marconnet.

França va perduda, no sap a què juga i bona part de la culpa la té el seu tècnic, en Lievremont. Més autocrítica i menys carregar culpes a tercers! I és que un equip tant bo, cridat a lluitar pel mundial de la propera tardor, no pot permetre’s donar imatges d’equip petit i acomplexat, renunciant al joc a la mà i la possessió, essències tradicionals del rugbi gal.

França no teé opcions per endur-se aquest sis nacions, com tampoc les té Irlanda, al caure al Millenium Stadium de Cardiff contra els gal·lesos per 19 a 13. El conservadorisme i ineficàcia ofensiva del XV del trèvol confirma el lent i progressiu declivi de la que va ser generació d’or del rugbi irlandès. I això que el XV irlandès va tindre la victòria a tocar fins l’últim moment, quan en Wallace (que havia entrat feia poc substituint al enorme Fitzgerald) va desperdiciar l’ocasió d’assajar en el darrer minut per voler centrar la seva posició pensant en la posterior transformació a pals.

El darrer partit de la jornada el van jugar Anglaterra i Escòcia a Twickenham. El XV del card va estar a punt d’assaltar la banca al santuari del rugbi anglès, en un xoc de trens entre dues de les millors davanteres dels sis nacions. Anglaterra va suar sang per doblegar l’equip escocès, que va sorprendre a propis i estranys amb el seu plantejament. Flood i Wilkinson amb les seves transformacions de cops de càstig i una marca de Croft van decantar el resultat del XV de la rosa, per un ajustadíssim 22 a 16 que no reflecteix què va passar a la gespa de Twickenham. Molt bé, Escòcia!

Lomu i TV3

divendres, 11/03/2011

En Jonah Lomu a Barcelona, i els amics de TV3 i d’ Esport 3 sense donar-li cobertura, cosa que si ha fet TVE. La història té tela. Com pot ser que la televisió pública catalana ignori de forma flagrant el rugbi de casa nostra, i en canvi ens expliqui amb tot luxe de detalls com el senyor Mourinho avui ha dirigit la sessió d’entrenaments d’un club de fora com és el Real Madrid?

Tal i com diu un bon amic Sempre he dit que funciona millor com a TV pública TVE que TV3, deixant de banda nacionalismes i politica de confrontament.” Avui li he de donar tota la raó del món.

Tornant a la visita del mite dels All Black, he rescatat un parell de documents sobre la seva visita a Barcelona:

  • En primer lloc, us deixo amb el link del vídeo de Televisió Espanyola, emés durant el telenotícies del vespre, en horari de “prime time”. Si voleu veure’l, punxeu aquí!
  • I en segon lloc, us deixo amb un vídeo rescatat de Youtube. Que el gaudiu!

[youtube DjPIADTR3Ug]

PD: Aquest cap de setmana tenim sis nacions! Visca! Dissabte veurem un interessant Itàlia-França a les 15.00, i un gran Irlanda-Gal·les a les 18.00. Per acabar la jornada, Anglaterra rebrà al XV del Card a Twickenham diumenge a les 16.00.

AFL-Nominats a la millor marca i millor gol de l’any

dimarts , 1/03/2011

Com ja vaig avisar quan vaig inaugurar el blog, cada cert temps anirem a buscar notícies del món de la pilota ovalada, que no és només rugbi XV. Avui us proposo un vídeo amb les millors marques i gols de la temporada passada a la Australian Football League (AFL), desitjant que sigui del vostre gust. Les imatges són certament impressionants.

El Futbol Australià és un dels esports més espectaculars que conec, ràpid, àgil, tècnic i molt agradable a la vista. Per més informació, els que esteu interessats, us recomano que en busqueu informació a viquipèdia.

Sense més, us deixo amb el vídeo:

[youtube 7eCpPVJZjfc]