Les notes del sis nacions 2011

Dos dies desprès de la festa de Sant Patrici (patró d’Irlanda), el XV del trèvol rebia a casa per primer cop al gran rival, el XV anglès, al remodelat estadi de Lansdowne Road.

En joc, la triple corona, el Grand Slam i el títol del sis nacions. Als anglesos se’ls hi feia la boca aigua al pensar en la possibilitat de fer el triplet a casa de l’etern rival. Però el XV del trèvol es va treure de la màniga el seu millor rugbi dels darrers anys. Comandats per uns grans Sexton (molt efectiu de cara a pals), D’Arcy i el “culé” O’Driscoll, i una tercera línea (integrada per O’Brien, Wallace i Heaslip) que ofegà els tres quarts anglesos (sense notícies d’Ashton, Banahan, Flood i companyia al front irlandés) els celtes es van fer fàcilment amb el control del partit.

Anglaterra no va poder fer prevaldre el seu joc de davantera tradicional, i el gran partit dels Healy, Ross i O’Callaghan van fer que la possessió de l’oval romangués sota control dels irlandesos.

[youtube UWLXi6qtAr8]

Finalment, un contundent 24 a 8 va espatllar la festa dels anglesos, que no les tenien totes, ja que  Gal·les podia endur-se el títol si guanyava de més de 27 punts a París. Missió impossible?

França venia amb l’orgull tocat desprès de perdre la jornada anterior contra els italians, i el XV del Gall passava una mena de revàlida a Paris. Els francesos van recuperar el seu joc a la mà habitual i els tres quarts van passar per sobre dels Gal·lesos, que es van quedar sense opció al títol.

Els cracks de Gal·les (Stephen Jones, Shane Williams i Hook) no van brillar a Paris, a on un partit molt seriós de Parra, Medard, Marty, Thrin-Duc i Harinordoquy va bastar per derrotar als Gal·lesos. Resultat final: un contundent 28 a 9 pels francesos. Bones sensacions per un equip dels que tots esperàvem molt més.

Per últim, a Murrayfield es trobaven el XV del Card escocès i els italians, que somiaven amb la seva segona victòria consecutiva en un sis nacions. Fou un d’aquells partits clàssics, amb regust als d’abans, un xoc de davanteres espectacular, un duel de titans, on els escocesos es jugaven el seu honor (i no rebre la cullera de fusta enguany). Resultat final: 21 a 8. I una bona estona pels espectadors en el que era, a priori, el partit més avorrit de la jornada.

I per acabar, avaluarem els equips del sis nacions d’acord als resultats i nivell de joc mostrat:

  • Anglaterra: Notable alt. La derrota amb Irlanda la darrera jornada, la nota negativa.
  • França: Bé. A estones ens ha mostrat del que és capaç. Si vol, pot jugar de tu a tu a qualsevol selecció de l’hemisferi sud. Si no vol, Itàlia els guanya.
  • Irlanda: Bé baix. Tanca el sis nacions amb molt bon gust de boca al passar per sobre dels anglesos, però va patir massa a Itàlia i Escòcia, i fou derrotada a domicili per França. Una mica irregular.
  • Gal·les: Notable baix. És difícil jugar contra els gegants del hemisferi nord sense una davantera consistent. Massa depenent de les individualitats.
  • Escòcia: Suficient. No ha mostrat la millora que se li suposava.
  • Itàlia: Notable. Capaç de plantar cara a Irlanda, Gal·les i Escòcia, i de vèncer a la totpoderosa França. D’excel·lent si no hagués caigut sense honor a Twickenham

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús