Arxiu del mes: setembre 2011

SBW, un boxejador musulmà amb els All Blacks

dimecres, 28/09/2011

En Sonny Bill Williams s’està convertint, per mèrits propis, en la sensació dels All Blacks durant aquesta Copa del Món que es celebra al seu país. En SBW (nom amb el que l’anomenen els mitjans anglosaxons) destaca per la seva corpulència (191 centímetres d’alçada i 108 quilos de pes), la seva velocitat i el seu joc de mà, a més de la seva imatge física i el seu caràcter extrovertit, que el converteixen en una gran celebritat entre el públic femení.

SBW.jpg

En SBW s'ha convertit en tota una celebritat mediàtica.

En Superman (un dels altres renoms amb el que l’han batejat els mitjans locals) té només 26 anys i juga de primer centre i té en la capacitat de donar continuïtat al joc un cop placat la seva millor virtut. Fixeu-vos en aquest vídeo, on s’aprecien les característiques del joc de Sonny Bill Williams:

[youtube 1IM5hVcNJXQ]

En SBW és poc conegut entre els cercles del XV ja que no és un esportista gens convencional, ni políticament correcte. El crack neozelandès, nascut a Auckland, va iniciar la seva carrera esportiva jugant a rugbi XIII tot seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare Jon Williams, una antiga llegenda samoana del rugby league. En SBW destacava tant en aquest esport que els Sydney Bulldogs (club australià professional de rugbi XIII) van fitxar-lo amb només setze anys, l’any 2002, per ingressar a les categories inferiors del club. Dos anys desprès, amb només divuit anys, va debutar amb el primer equip i es va convertir en un jugador fixe en les alineacions del club del sud de Sydney i ben aviat va ser convocat per la selecció nacional de Nova Zelanda de rugbi XIII. Durant aquell 2004 en SBW va tocar la glòria al ser nomenat millor jugador de rugbi XIII del món, despertant l’interès dels principals clubs del món i ampliant el seu salari a mesura que pujava la seva popularitat.

El nostre crack va jugar durant quatre anys més a rugbi XIII amb els Bulldogs i amb la selecció de Nova Zelanda, però la fama, l’èxit i els diners no li van fer cap bé a un noi a qui la riquesa li havia arribat quan el cap encara no estava del tot assentat. A més a més, el fet d’estar allunyat de la seva família des de tant jove, va passar factura a la vida personal de’n SBW. Dins dels camps, en SBW era sancionat freqüentment per les baralles i els placatges perillosos que practicava a cada partit, però era fora del camp on els problemes de Sonny Bill Williams eren més grans.  Al 2007 va ser detingut per conduir begut amb una taxa d’alcohol a la sang de 0.75, cosa que li va valer una estada a la presó d’un parell de setmanes. Però un cop va recuperar la llibertat, en Sonny Bill Williams va tornar a ser detingut per orinar en públic i buscar brega a la porta d’un pub cèntric de Sydney. A més a més, la premsa australiana va destapar alguns escàndols sexuals d’en SBW amb diverses models i actrius com l’australiana Candice Falzon (fins i tot van arribar a sortir suposades fotos de les relacions que mantenien), quan l’atleta tenia una relació sentimental amb Genna Shaw. Arribats a aquest punt, el jove jugador va haver de reconèixer públicament el seu alcoholisme i les seves infidelitats i va iniciar un tractament de desintoxicació de la beguda i de les sortides nocturnes mitjançant diverses teràpies d’autocontrol i ajuda. A més a més, en SBW s’havia convertit en un dels jugadors de rugbi XIII més odiats d’Austràlia a causa del seu comportament dins i fora del camp.

En SBW va decidir que calia fer un canvi en la seva vida si volia redreçar la seva carrera. L’any 2008 en SBW va rebre una oferta per jugar a rugbi XV a França, al Toulon (l’equip més ric del sud del país). L’oferta li oferia canviar determinats hàbits i costums de la seva vida a Austràlia, a més d’una interessant aposta econòmica i suposar un nou repte esportiu. Sense necessitat de pensar-ho massa, en SBW va fer les maletes i va marxar a provar fortuna a Europa. Un cop a França en SBW va canviar d’hàbits, i va trobar en la motivació religiosa el camí per allunyar-se del alcohol i la vida nocturna. El mateix 2008 en Sonny Bill Williams es va convertir a l’Islam, i l’espiritualitat religiosa va ser un pilar per ajudar a superar els seus problemes d’alcoholisme i d’agressivitat dins i fora del camp.

A més de la motivació religiosa, en SBW l’any 2009 va començar a practicar de forma seriosa un altre esport de contacte, la boxa. La boxa suposa una vàlvula d’escapament de l’energia i l’agressivitat de’n SBW, i les seves qualitats físiques extraordinàries van permetre que s’hi dediqués (amb permís del seu club) de forma professional. El 29 de maig de 2009 en SBW va debutar com a boxejador de pesos pesants a un combat a Brisbane (Austràlia) contra en Garry Gurr. L’oponent li va durar dos assalts, fins que el crack neozelandès va deixar KO al seu rival. Tres dies després va fer el seu segon combat, contra l’australià Ryan Hogan, al que va deixar KO en només dos minuts i mig:

[youtube _oJak7Su5iY]

Al Toulon en SBW va completar dues temporades, amb molt bons partits i demostrant unes qualitats físiques i tècniques excepcionals, que van cridar l’atenció dels tècnics de la NZRU(Federació de rugbi de Nova Zelanda), que va proposar a en SBW la possibilitat de jugar amb els All Blacks si tornava a Nova Zelanda (recordem que per ser seleccionat amb els All Blacks, has de jugar a un club del país). En SBW va acceptar la proposta de la Federació amb la condició que el deixessin boxejar de tant en tant.

Amb una nova il·lusió sota el braç, en SBW va tornar a Nova Zelanda l’any 2010, vuit anys desprès de que marxés, amb hàbits i costums totalment diferents, amb el cap més assentat i practicant l’altre codi de rugbi, el XV. En SBW va fitxar pels Canterbury Crusaders, el club de rugbi més potent del món. El 3 de setembre de 2010 va debutar amb els Crusaders, deixant bocabadat l’exigent públic neozelandès. En només un mes en SBW va guanyar-se la confiança del seleccionador nacional de Nova Zelanda i va debutar amb els All Blacks el 6 de novembre de 2010, ni més ni menys que a Twickenham contra la poderosa selecció d’Anglaterra, i convertint-se en el primer musulmà que defensa la samarreta dels All Blacks. En el seu segon partit amb els All Blacks (uns dies després, contra Escòcia a Murrayfield) en SBW ja va ser l’home del partit.

Però tot l’èxit del món és poc per la gana del geni neozelandès. En SBW va tornar a pujar al ring durant la pretemporada del seu club, al gener del present any, per lluitar contra un boxejador molt més experimentat, en Scott Lewis (combat que va guanyar als punts, però on es va fer una fissura a la tíbia de la cama dreta). A més a més, en SBW va marxar a esquiar (un altre de les seves passions) durant un període de recuperació d’una lesió lleu durant la pretemporada, cosa que li va valer una multa del seu club. Lluny d’empenedir-se, el nostre crack va tornar a marxar a esquiar unes setmanes més tard, durant una concentració del seu club abans d’un partit vital del Super15, i el mateix president del club va haver de recordar-li llurs obligacions. EN SBW també ha estat objectiu de la premsa del cor del seu país durant tot aquest temps, ja que aparentment ha tingut diverses parelles durant els darrers anys. Però els escàndols esportius i extraesportius no feien més que fer créixer la popularitat d’en SBW, tal com podeu comprovar en aquest anunci de la Federació de rugbi de Nova Zelanda, on apareix en SBW acompanyat de Brad Thorn (llegenda All Black i del rugbi XIII) i de Ma’a Nonu, amb qui forma el centre de més pes (i més curiós) de tota la història dels All Blacks:

[youtube da8D1ZEYBqQ&feature=related]

Però en SBW també és capaç d’organitzar actes benèfics, com el combat de boxa que va organitzar al juny d’aquest any contra el boxejador de Tonga Alipate Liava’a a Auckland per recollir fons per les víctimes del terratrèmol de Christchurch. EN SBW va donar als damnificats els més de 100.000 € que va recaptar en el combat (que per cert, va tornar a guanyar).

Ara mateix tenim el nostre crack disputant la Copa del Món de rugbi amb els All Blacks, però el seu contracte amb els Canterbury Crusaders i la NZRU finalitza a final d’any. De moment, en SBW té ofertes molt importants dels millors clubs de rugbi XIII i rugbi XV de tot el món, i dels promotors de combat de boxa de mig món. Qui sap on estarà jugant (i a quin esport) el nostre crack d’aquí a uns mesos? Personalment, crec que ni ell mateix ho sap. Rugbi XIII, rugbi XV, boxa, esquí…

SBW, un esportista poc habitual.

Jonah Lomu, hospitalitzat

dilluns, 26/09/2011

El genial ex jugador dels All Blacks Jonah Lomu va ser hospitalitzat ahir a un hospital d’Auckland (Nova Zelanda) per problemes renals. Fonts del mateix hospital confirmaven l’ingrés de la llegenda viva dels All Blacks, però no van facilitar detalls sobre el seu estat de salut. Recordem que el geni neozelandès va patir un còlic nefrític que va provocar la seva retirada prematura del rugbi i va fer que rebés un ronyó trasplantat l’any 2004.

jonahl omu.jpg

EL gegant kiwi ha estat hospitalitzat per un problema renal.

Al crack neozelandès el vam veure fa poc en un acte públic, durant la cerimònia d’obertura del a Copa del Món de Nova Zelanda, on va tenir un paper protagonista iva lluir un bon aspecte. Només podem desitjar la més ràpida recuperació possible per una de les llegendes més grans d’aquest esport, capaç de superar qualsevol defensa gràcies a la seva potència i velocitat. Encara avui en dia en Jonah Lomu manté el rècord d’assajos en una Copa del Món (un total de quinze a l’edició de 1995) ins números impressionats amb els All Blacks, amb un total de 215 punts en 63 “caps” amb Nova Zelanda. Tant de bo en Jonah Lomu superi aquesta dificultat tal i com feia amb la defensa de Gal·les durant la Copa del Món de 1995:

[youtube cGz3R6byk7g&feature=player_embedded#!]

El primer partit de rugbi del Ripollès

divendres, 23/09/2011

Aquest diumenge es celebrarà un partit històric a les terres catalanes: el primer partit de rugbi de la història del Ripollès, entre l’equip dels Enginyers del Poble Nou i els Teixons de la Garrotxa Rugbi Club. El partit tindrà lloc aquest diumenge a les onze del matí al camp municipal de Ribes de Freser. El partit s’inscriu en l’estada de pretemporada que l’equip barceloní efectuarà a les terres del Ripollès.

Us deixo amb l’informació que m’ha facilitat l’amic Carles Martínez, rugger del Ripollès i jugador de la Garrotxa:

El proper diumenge 25 de setembre, a les 11h, al Camp Municipal de Ribes de Freser es disputarà un partit de rugby a 15, el primer que es disputa en categoria sènior a la comarca del Ripollès.

El partit amistós, enfrontarà als equips dels Enginyers (de Barcelona) i el Garrotxa (d’Olot).

Aquest partit s’emmarca dins l’stage de pretemporada que realitzen el cap de setmana 24 i 25 de setembre l’equip dels Enginyers a Ribes i Queralbs.

Aquest partit comptarà amb la presència dels 3 jugadors de rugby del Ripollès, pel costat dels Enginyers el ribetà Eudald Carbonell i per part del Garrotxa el ribetà Josep Olmos i el santjoaní Carles Martínez.

L’equip dels Enginyers, és l’equip de rugby del Club Natació Poble Nou, i estarà de cap de setmana de preparació per l’inici de les seves lligues a Ribes i aprofitarà per rodar els seus jugadors. Els Enginyers compten amb 3 equips sèniors, el primer equip que juga a Anglaterra, a la Super Premiere Greene King del comtat de Hertfordshire, el segon a la primera divisió de l’estat i el tercer que enguany disputarà la tercera Catalana. A més tenen un equip universitari i rugby base.

En el primer equip dels Enginyers hi juga el ribetà de naixement Eudald Carbonell, que actualment viu a Barcelona i que juga de mig de melé.

El Garrotxa Rugby Club, és l’equip d’Olot, amb integrants de la Garrotxa, la Selva i del Ripollès. Juga actualment a la segona divisió catalana.

En el Garrotxa hi juguen en Josep Olmos, fill de Campdevànol i que actualment viu a Ribes i que juga de centre. L’altre integrant ripollès del Garrotxa és Carles Martínez, de Sant Joan i que juga d’ala.

En un altre ordre de coses, recordem que molts equips culminen aquesta setmana la seva preparació per la present temporada, mentre que els millors equips catalans ja han començat les seves competicions. La Santboiana rebrà al Baldiri al potent Ampo Ordizia en la segona jornada de la Divisió d’Honor “A”, mentre que a Divisió d’Honor “B” viurem un interessant derbi català a la Feixa Llarga (L’H) entre els dos equips de la categoria, el Barça i l’Hospitalet.

Despullant tàcticament els All Blacks

dimecres, 21/09/2011

Els All Blacks són el millor equip de rugbi del món (independentment del seu paper als mundials), i un dels equips esportius de qualsevol disciplina més treballats tàcticament. Per això, voler extreure les claus del seu joc és molt presumptuós per algú com jo, amb coneixements tàctics força limitats (diguem-ne a nivell usuari). Però intentarem explicar un parell d’aspectes tàctics i tècnics que fan dels All Blacks un equip gairebé perfecte a nivell ofensiu i defensiu.

ASPECTES OFENSIUS

Els All Blacks tenen un munt de recursos ofensius, d’acord a la seva gran qualitat tècnica individual (que els permet sortir-se’n gairebé totes les accions del joc gràcies a un toc de qualitat o una genialitat). Fins i tot el seu pilar Woodcock és reconegut internacionalment com el primera línia de més qualitat tècnica al món. D’un equip on els seus pilars són capaços de fer-te una creu o passar-la d’esquenes sense mirar, pots esperar-te que qualsevol home et trenqui en una genialitat. Però més enllà de la tècnica individual, els All Blacks tenen molt ben treballades un parell de situacions del joc que vull destacar per sobre de tot:

La primera clau tàctica diferencial amb la resta d’equips al món és la disposició tàctica dels seus terceres (flankers i número vuit). A diferència de qualsevol altre equip del món, per norma general a Nova Zelanda els terceres no són considerats part del paquet davanter en les jugades d’atac, si no que s’intercalen entre els tres quarts a la línia per donar superioritat física i numèrica a les seves accions ofensives. Així, en comptes de tenir set homes desplegats en formació d’atac, en tenen deu, i tres d’ells són de gran envergadura, força i velocitat. Mireu si no els millors assajos d’aquest 2011 en els partits pre-mundialistes, i fixeu-vos que sempre hi ha el número sis, set o vuit ben a la vora de la pilota:

[youtube EcgmHe4G-fs]

Per a que aquesta primera tàctica surti bé, no et serveixen uns terceres qualsevol. Necessites homes molt forts, ràpids i grans placadors, capaços d’assegurar la possessió a tota costa (si convé, amb accions antireglamentàries), amb unes qualitats tècniques de més enllà d’aquest món. Aquestes condicions les compleixen sobradament els terceres neozelandesos, ja que gent com Richie McCaw (que personalment no m’agrada, però reconec el seu paper i el seu valor dins d’aquest equip), Victor Vito, Kieran Read, Jérome Kaino o fins i tot Whitelock poden desenvolupar a la perfecció el paper dels terceres neozelandesos.

La segona clau tàctica ofensiva és la velocitat i la continuïtat en les accions ofensives que els All Blacks proposen al llarg dels seus partits, gràcies a una resistència anaeròbica fora del que podem considerar humà. La base és molt senzilla: si el jugador que porta la pilota és placat, cal que l’oval surti ben aviat del punt de reunió a la màxima velocitat i distància possible, per estirar les línies defensives del rival i generar espais per on penetrar amb facilitat. Per aconseguir aquest efecte convé que el portador de la pilota sempre vagi acompanyat d’un o dos homes forts i ràpids (preferentment un tercera o fins i tot un segona o primera). Aquest plantejament és utilitzat per molts clubs i seleccions, però ningú té tanta capacitat física i disciplina tàctica com els All Blacks per aguantar els vuitanta minuts a la mateixa intensitat. Fixeu-vos en aquesta velocitat en el resum del partit amistós que els All Blacks van jugar contra Escòcia i com van trencar la defensa escocesa per velocitat i per acompanyar l’home que porta la pilota per garantir la continuïtat en el joc:

[youtube PBosJGyNJb0]

ASPECTES DEFENSIUS

Els All Blacks són un equip gran a qui li agrada manar sobre el camp. Com a equip gran que és, Nova Zelanda pateix si el rival li disputa la possessió de l’oval amb fases lentes i joc de davanters que adormin el partit i baixin la intensitat en la circulació de la pilota. Per tant, el gran punt feble dels All Blacks és el joc sense pilota. Tanmateix, aquesta aparent debilitat defensiva ha estat durant molt temps treballada gràcies a la defensa en línia, l’orde rigorós i la pressió defensiva de tots els homes sobre el camp, del primer fins l’últim home de negre.

De fet, per coordinar una defensa capaç i sòlida convé treballar de forma molt seriosa la pressió i la línia defensiva. M’explico: quan l’equip rival té la pilota, convé que el nostre equip formi una línia compacte i ordenada, on l’equip treballi com un sol home. Si la línia defensiva és compacte i capaç de bascular en funció dels moviments ofensius del rival, obligarem als atacants a buscar punts de reunió (rucks o mauls) per trencar el nostre sistema defensiu.

La defensa activa en línia és un invent relativament nou, que beu molt del sistema i mecanismes defensius del rugbi XIII, que al meu entendre té més treballats els automatismes defensius que no pas el XV, i la defensa neozelandesa té molt a deure a les aportacions tàctiques del XIII (sovint menyspreades per tècnics de l’hemisferi nord). Les noves tendències semblen indicar que cada cop més les principals seleccions del planeta ( amb França i Nova Zelanda com a abanderats) tendeixen a posar menys jugadors en les agrupacions i els punts de contacte (un altre aportació del XIII) per tal de no quedar-se en inferioritat numèrica en la zona ample del camp. Fixeu-vos que els francesos i especialment els All Blacks només posen a tres o quatre davanters als rucks, buscant una sortida fluïda de la pilota i una major continuïtat al joc. Per donar un exemple il·lustratiu, us deixo amb la genial defensa dels All Blacks, o com defensar a la teva 22 i fer de la defensa, un gran atac:

[youtube GTvdqO1AZ3s&feature]

Ara bé, el sistema defensiu de defensa activa en línia té alguns perills, i és que si algun jugador falla al placatge o avança la seva posició a la resta dels seus companys, podem trencar la línia tot deixant un forat en la formació defensiva que pot esdevenir fatal, tal com li va passar als All Blacks durant la final del Tres Nacions contra Austràlia, quan la poderosa tres quarts australiana va ser capaç de trencar els mecanismes defensius dels All Blacks.

Tercera Catalana, temporada 2011-2012

dilluns, 19/09/2011

Un temps després de la publicació dels calendaris de Primera i Segona divisió catalanes, aquests dies s’ha anat definint i organitzant la Tercera Catalana de la propera temporada.

FCR.jpg

La FCR ja ha encetat el sistema de competició de la Tercera Catalana d'enguany.

A priori, tal com vam anunciar en aquest blog, es va parlar de l’opció de fer dos grups d’acord als criteris geogràfics o fins i tot la creació d’una quarta divisió catalana amb l’excedent de clubs existents per aquesta nova temporada. Finalment s’ha arribat a l’acord de com quedarà organitzada aquesta categoria.

Enguany la Tercera catalana tindrà ni més ni menys que disset equips en competició, que s’enfrontarà entre si en una lligueta d’una sola volta (format Round Robin, en diuen). El primer classificat obtindrà l’ascens directe a Segona Catalana, mentre que la classificació final d’aquesta temporada servirà per determinar, l’any vinent, quins clubs jugaran a Tercera Catalana (la meitat alta de la classificació) i quins ho faran a la futura Quarta Catalana (de la meitat de la taula cap baix).

Entre aquests disset clubs destaca la presència d’equips que debuten per primer cop en competició oficial (benvinguts!) com ara el CE Arenys de Munt, el Rugby Sales Viladecans, el Santa Coloma de Gramenet (que jugarà combinat amb el Badalona) i sobretot, l’especial aparició de Los Taus d’Amposta-Terres del Ebre (quina il·lusió veure rodar l’oval pel sud!). Un parell de clubs celebren enguany la seva segona temporada oficial, com ara el RC Mataró, el SEL Vilanova o els amics dels Carboners de Terrassa.

Conjuntament als nouvinguts i als “rookies de segon any” destaquem la presència d’equips amb llarga tradició a aquesta categoria, que podem considerar com “clàssics”, com ara el Banyoles, el  Martorell o el Manresa, que de ben segur buscaran una plaça per la propera edició de la Tercera Catalana (i per què no?) somniar amb l’ascens a Segona.

Per últim, trobem un seguit de segons equips, els anomenats “B”, la funció dels quals és preparar a jugadors pels primers equips, formar i divertir a nous jugadors o esdevenir un retir daurat de velles glòries esportives. Tots els “B” són de la ciutat comtal i els seus voltants, entre els que destaca el retors d’un dels històrics, el Cornellà “B”, i l’aparició d’un segon equip del jove club de l‘ARPN. Per tancar els filials, trobem els “B” del Poble Nou-Enginyers, dels Gòtics, del Sitges, dels Químics i del CEU (aquests últims desprès de baixar de la segona catalana l’any passat).

Fa’asavalu, l’home que va jugar amb tres seleccions.

dimecres, 14/09/2011

La història de la Copa del Món de rugbi és plena de sorpreses i anècdotes que la fan molt més gran. Els amics de la Penya Avant van fer un post deliciós i molt recomanable sobre la història dels (sis) germans Tuilagi, una mena de dinastia samoana destinada a governar l’oval del Pacífic durant molts anys.

Avui us vull explicar una història curiosa, la de’n Maurie Fa’asavalu. L’amic Fa’asavalu és un jugador de rugbi samoà (com els germans Tuliagi) que té l’honor d’haver estat a tres Copes del Món de rugbi, defensant els colors de dos seleccions diferents.

En Fa’asavalu jugava com a tercera línia (o flanker) al seu equip de rugbi de tota la vida a la ciutat d’Apia, a Samoa. De seguida va destacar per la seva velocitat i potència (no en va, fa 1’91 cm d’alt i pesa 112 quilos) i va anar seleccionat al Mundial de rugbi d’Austràlia de l’any 2003, amb 23 anys d’edat.

Fa'asavalu.jpg

Fa'asavalu, un cas únic en la història del rugbi.

Durant la Copa del Món de 2003 (on el nostre amic va jugar quatre partits i va fer dos assajos) en Fa’asavalu va cridar l’atenció del tècnic del St. Helens (equip de rugbi XIII), el senyor Ian Millward, que és australià i estava passant les seves vacances al seu país natal. Allà, el senyor Ian Millward va quedar sorprès per la qualitat d’aquell noi samoà i li va oferir d’anar a fer una prova a Anglaterra, amb el seu club, el St. Helens, el club més potent de rugbi XIII a nivell europeu. Arribats a aquest punt, convé recordar que els clubs de rugbi XIII (o Rugby League, an anglès) són econòmicament més poderosos i generalment paguen sous més alts als seus jugadors que no pas els clubs de rugbi XV (o Rugby Union).

Així doncs, en Fa’asavalu va marxar a Anglaterra per provar fortuna al XIII, i certament la va trobar, reconvertit en primera línia. Al primer equip des de l’any 2004, va convertir-se en una peça clau pels campions europeus a partir de l’any 2006. La seva capacitat per trencar les defenses rivals va esdevenir en llegendària al Regne Unit, fins al punt d’obrir-li les portes a la selecció anglesa de rugbi XIII, amb la que va debutar a l’any 2007 en un amistós contra Nova Zelanda i va anotar un assaig desprès d’emportar-se per davant a tres jugadors rivals gràcies a la seva potència.

Les seves actuacions amb el St Helens de rugbi XIII i amb el combinat anglès de rugbi XIII li van obrir les portes als Great Britain Lions (no confondre amb els Lions de rugbi XV, ja que a XIII els irlandesos no formen part dels Lions) per fer una gira per l’hemisferi sud que els van dur a enfrontar-se contra els equips de rugbi XIII de Nova Zelanda, Austràlia i Papua-Nova Guinea.

Maurie_Fa'asavalu St helen's.jpg

Fa'asavalu, en un partit de rugbi XIII contra els Catalans Dragons de Perpinyà.

A més a més, l’any 2008 es va celebrar la Copa del Món de rugbi XIII a Austràlia, a la que Fa’asavalu va anar com a membre de l’equip anglès. Era el segon mundial pel gegant polinesi, en aquest cas, en una modalitat diferent. A la Copa del Món de 2008 amb Anglaterra en Fa’asavalu va tenir la mala sort de lesionar-se en una mà al tercer partit de competició, contra Austràlia.

En Fa’asavalu encara va jugar dues temporades més a rugbi XIII amb el St Helens, però les lesions el van estigmatitzar tota la temporada 2009/10. Al quedar-se sense contracte com a jugador de rugbi XIII (no va arribar a un acord per renovar amb el St. Helens) va entrenar-se uns mesos per lliure fins que finalment va signar, al mes d’octubre de 2010, amb els Harlequins de rugbi XV.

Durant aquesta temporada, en Fa’asavalu ha jugat a rugbi XV recuperant la seva posició de tercera línia (Flanker) i jugant dinou partits i anotant dos assajos. Durant aquests mesos en Fa’asavalu ha demostrat ser un dels millors flankers de la lliga anglesa, i el seleccionador samoà, Michael Jones, li va oferir tornar a la selecció samoana per disputar la Copa del Món de 2011.

Aquesta és la tercera Copa del Món de Fa’asavalu (la segona de rugbi XV) i, com si del curs natural d’un riu es tractés, es tanca el cercle de Fa’asavalu, desprès d’haver vestit tres de les samarretes amb més prestigi del rugbi a nivell de nacions (tant a XIII com a XV).

 

 

Anàlisi tàctica dels primers partits de Copa del Món

dimarts , 13/09/2011

Aquesta edició del Mundial ha començat ben forta. Estem veient un gran espectacle esportiu, amb un festival d’assajos i accions ofensives gràcies a l’aposta dels tècnics (excepte Martin Johnson, tècnic d’Anglaterra) per un rugbi dinàmic, obert, amb predomini de les fases dinàmiques sobre les agrupacions i la voluntat d’imprimir velocitat a l’oval.

Un altre aspecte rellevant d’aquest inici de Copa del Món ha estat la bona impressió que ens han causat les seleccions més fluixes, que han plantat cara amb molta dignitat contra les grans seleccions. Tonga va aguantar l’huracà All Black, els EEUU van aguantar als totpoderosos tres quarts irlandesos, Itàlia va empatar la primera part contra Austràlia, Japó va sorprendre contra França, Fiji i Namíbia van oferir un espectacle sublim, Gal·les va jugar millor que Sud-àfrica i Romania li va posar les coses molt difícils a Geòrgia.

Aquesta “rebel·lió” dels equips mitjans i petits té una explicació lògica, i dues causes (o millor dit, models) tàctiques. La causa lògica és evident, i no és cap altre que la millora de joc col·lectiu de les nacions “petites”, capaces de fer mal als gegants d’aquest esport. Com ho han fet? Emprant dos models genèrics de joc, que podem catalogar en dos subgrups:

Un primer grup, encapçalat per Argentina, que utilitza la seva pesada davantera per pressionar a camp contrari, allunyant el perill de la seva zona de 22, i forcant les faltes i cops de càstig rivals per anotar el màxim de punts possible. En aquest primer grup podem encabir-hi a Itàlia, Romania o Tonga, a més dels argentins.

Un segon grup, encapçalat pel Japó, que busca imprimir molta velocitat al joc i la possessió de l’oval com a patró de joc, impossibilitant la reacció del gran, seguint la màxima futbolera de Johan Cruyff que afirma que si tu tens la pilota, el rival no pot fer-te mal. En aquest segon grup hi encabim els miners de Gal·les (per bé que Gal·les no és una potència menor, si no de gamma mitja-alta), Fiji o Namíbia, a més dels Japonesos.

melé Itàlia Gal·les.jpg

Melé entre Itàlia i Gal·les, dos models tàctics de joc molt diferents.

La utilització d’aquestes tàctiques suposen assumir grans riscos. El primer patró de joc (anomenem-lo Italo-argentí) suposa un desgast enorme a la pròpia davantera, i si l’equip gran et guanya l’esquena, estàs perdut. El segon patró de joc (anomenem-lo polinesi) suposa grans riscs defensius, al avançar les pròpies línies sense suport d’una segona cortina defensiva, i qualsevol passada dolenta o xut defectuós es converteixen en un drama que sovint acaba suposant punts pels rivals.

Sigui com sigui, cal celebrar que en aquesta edició de la Copa del Món veiem aquest festival de joc. Malauradament, molt em penso que tot canviarà quan comencin els quarts de final i els partits a vida o mort. Ja ho veurem. Mentrestant, aprofitem aquest espectacle meravellós!

 

Guia per veure (beure) el rugbi

dissabte, 10/09/2011

A instàncies d’alguns seguidors, encapçalats per en Quim Monzó, farem un llistat dels llocs on veure (beure) la Copa del Món.

Enguany la Copa del Món de rugbi es juga a Nova Zelanda, com ja sabeu. La diferència horària provoca que els partits es juguin a hores intempestives, més pròpies d’un “after”  o d’anar a comprar l’esmorçar a una xurreria. Hi ha partits que oscil·len de les tres de la matinada fins a quarts d’onze del matí, i seguir les evolucions dels nostres equips preferits no és gens fàcil.

A Catalunya no hi ha una gran afició al rugbi, però és indubtable que l’afició a aquest esport està creixent força els darrers anys. Per això, i gràcies a una idea que em va donar en Quim Monzó mitjançant Twitter i ala col·laboració de molts rugbymen i rugbywomen que utilitzen aquesta xarxa social, he pogut elaborar un petit llistat de locals on seguir les evolucions de la Copa del Món de rugbi.

Anem a pams. Tradicionalment, els amants de la pilota oval hem anat als típics Pubs irlandesos, ja que l’ambient que s’hi respira és el més proper a un partit de debò. Però si realment voleu gaudir del rugbi amb gent experta i enamorada d’aquest esport, deixeu-me recomanar-vos que acudiu al Clubhouse de l’equip de rugbi més proper a casa vostre. Per exemple, als Clubhouse de la Santboiana, Enginyers de Poble Nou o Cornellà s’ofereixen els partits. Pel que fa a la resta d’equips catalans, us recomano que us hi poseu en contacte i aneu a gaudir amb ells/es dels partits de la Copa del Món. Us asseguro que us acolliran amb els braços oberts i estaran encantats d’explicar-vos qualsevol incidència o acció que no enteneu.

Però si preferiu anar a un Pub o taverna per fer el seguiment de la Copa del Món, us deixo un seguit de llocs que conec (tots de Barcelona, la meva ciutat), i molts altres que els amics m’han suggerit via Twitter, on podreu seguir les evolucions de la vostra selecció preferida:

  • Michael Collins: el preferit de la Penya Avant. Plaça Sagrada Família, 4, Barcelona – 934 594 626.
  • George Payne: el pub més gran del sud d’Europa. Plaça Urquinaona, 5, Barcelona – 934 815 294.
  • Kitty’s: un dels preferits de la colònia irlandesa. C/ NAU SANTA MARIA, 5, Barcelona – 932 803 675.
  • Flaherty’s: al capdavall de la Rambla, trobareu molts britànics. Plaça de Joaquim Xirau, Barcelona – 934 126 263.
  • Cheer’s: Al bell mig de la Rambla. C/ Boqueria, 11, Barcelona – 934 126 806.
  • Ryan’s: A prop de Plaça Sant Jaume.  Barcelona, Gòtic, Paradís, 4.
  • Glasgow: Un pub escocès. Imprescindible si animeu el XV del Card. Avinguda Icària 164 (Centre de la Vila) – 932 241 317.

De qualsevol manera, no conec tots els pubs de Barcelona i rodalia. Podeu trobar-ne més si feu un cerca senzilla a Google o el vostre cercador preferit.

Passem a les indicacions dels amics i amigues ruggers:

  • Café de Nit. Figueres. Plaça Del Sol, 2. Tel: 972671827 (recomanat per en  Jaume Mesas).
  • Tasca Esconxuro. Girona. Anselm Clavé, 24. (recomanat per la Maite Nogué).
  • La Taverna dels Predicadors. Manresa. Predicadors, 5.Tel:  93 875 19 09. (recomanat per en Marc Oliveras).
  • O’Driscoll’s Rugby Tavern. Cambrils. Avinguda Diputació de Vilafortuny, 35.  (recomanat per en Miquel Bonet).

Si voleu afegir més locals a aquest llistat (absolutament incomplert) els vostres comentaris seran més que benvinguts! Moltes gràcies!

Per últim, us animo a que seguiu enganxats a la febre del rugbi un cop passat el mundial. Si realment us agrada aquest esport, aprofiteu els partits de l’equip o club més proper a casa vostre (o que us agradi més) i aneu a veure un partit. Us asseguro que us passareu una bona estona. Si voleu el llistat de clubs de rugbi catalans, podeu punxar aquí! I per rematar la feina, no deixeu passar l’ocasió de fer un tercer temps amb els/les jugadors/es. En pocs esports podreu prendre una cervesa o un refresc i mantenir una conversa amable amb les jugadors d’un i altre equip . És un espectacle que val la pena!

L’esperit de la Copa del Món i la Haka de Barcelona

divendres, 9/09/2011

Aquest matí ha començat la Copa del Món de rugbi de Nova Zelanda, on després d’una emotiva i preciosa cerimònia de benvinguda, s’ha disputat el partit inaugural entre les seleccions de Tonga i els All Blacks, la selecció local. Els locals s’han cruspit a Tonga per un contundent 10 a 41, tot i que el partit ha estat una mica més disputat del que reflexa el marcador final. Si voleu, podeu llegir la crònica d’aquest partit a l’espai web del diari Ara dedicat a la Copa del Món de Nova Zelanda.

L’aspecte que fa més maco a aquesta competició és, de llarg, la implicació popular. Al color dels aficionats arribats d’arreu del món (avui he vist una ikurriña i una senyera les grades durant la cerimònia de televisió) cal sumar-hiels llaços d’amistat i companyerisme que genera el rugbi dins i fora del camp. A diferència d’altres events esportius (futbol, bàsquet, handbol…) al rugbi les dues aficions seuen juntes i barrejades dins del camp, gaudint de l’espectacle, animant als seus i sense generar cap tipus de disputa o baralla. Us imagineu un Anglaterra – Argentina de futbol amb hooligans i Barras Bravas compartint el mateix espai? Doncs bé, demà aquestes dues nacions s’enfronten a Dunedin, i ja us puc garantir que no hi haurà cap incident que lamentar.

Aficionades de Gal·les ahir a Wellington.

Per augmentar el color i la temperatura de l’ambient (el Mundial és una festa, no ho ho oblidem pas) aquests dies és bastant normal trobar-se grups de gent fent danses maoris (Haka) pels carrers de les principals ciutats del país, com Wellington, Auckland o la castigada ciutat de Christchurch.

De fet, és quelcom força habitual que els joves neozelandesos interpretin la Haka com a símbol identitari del seu país, fins i tot quan viatgen a l’estranger. Fins i tot aquest estiu el Portal de l’Àngel barceloní fou l’escenari d’una improvisada Haka d’un grup de joves estudiants i esportistes neozelandesos.

[youtube O3KflyPwgpE&feature=related]

90 anys de Santboiana

dijous, 8/09/2011

Enguany la Unió Esportiva Santboiana fa 90 anys. Per celebrar-ho, el club degà del rugbi català ha programat un interessant programa per aquest dissabte 10 de setembre que inclou un partit dels seus sèniors contra el Barça (que actualment milita a Divisió d’Honor “B”) i contra els Juvenils del Munster, un club capdavanter a nivell europeu.

Us deixo amb el comunicat oficial de la UES:

 

Com ja sabeu, el 4 de juliol d’enguany va fer 90 anys de la fundació de la Unió Esportiva Santboiana, el nostre estimat club.

Volem celebrar aquest esdeveniment amb la presència de molts dels que ens heu acompanyat en aquesta travessia. Sense vosaltres no haguérem arribat tant lluny. Sense el suport de la massa social als partits, sense la voluntat de continuar essent un club competitiu tal com que heu manifestat al llarg de tots aquests anys a través de la vostra implicació, ja no tindríem l’ocasió de celebrar-ho.

Amb el vostre suport, amb la implicació dels que després de la seva etapa de jugadors han continuat donant suport al club, amb els entrenadors i simpatitzants que partit rera partit han estat amb nosaltres, s’ha escrit la història. Ens preparem pel centenari, però al llarg de la temporada celebrarem els 90 anys del club que començarem amb una sèrie d’actes pel dia 10 de setembre de 2011 tal com us detallem.

16:30 h. – Partit F.C.Barcelona vs Acadèmia U.E. Santboiana SEAT

18:00 h. – Parlament del President Toni Gabarró

- Desfilada dels equips de l’escola

- Lliurament de samarretes a l’equip Sub-18 campió d’Espanya de la temporada anterior

- Presentació de la nova versió de l’himne del club

18,30 h. – Partit Munster Junior vs U.E. Santboiana SEAT

20,30 h. – Tercer temps, sopar i festa popular.

 

santboiana.gif

La Santboiana enguany fa 90 anys, i ho celebrarà aquest cap de setmana amb algunes activitats.

En un altre ordre de coses, ja que no només del Mundial viu el rugbi,  la selecció catalana també té previst un partit amistós i de preparació aquest dissabte a la tarda contra la selecció d’Andorra (coneguda popularment com els Isards) a domicili.