Copa del Món de rugbi NZ 2011

El teló  és a punt d’aixecar-se, la Copa del Món de rugbi és a punt de començar. Agafeu un bon lloc per seguir el tercer  esdeveniment esportiu més seguit del món (just darrera els Mundials de Futbol i els Jocs Olímpics) que enguany, en la seva setena edició, promet ser el més emocionant i competitiu de la història. Fins el proper 23 d’octubre les vint seleccions més potents del món ovalat lluitaran per aixecar la Copa Webb Ellis a l’estadi Eden Park d’Auckland.

Segurament als aficionats als esports en general els sobtarà que un esport centenari com el rugbi tot just celebri enguany la setena edició del màxim campionat per seleccions. La causa d’aquesta realitat és ben senzilla, i no és cap altre que el rugbi va ser fins fa poc més de vint anys, un esport amateur, on els jugadors defensaven les samarretes dels seus clubs i de les seves seleccions sense més premi que l’honor de representar el seu barri , ciutat o país en les diferents competicions.

L’amateurisme del rugbi va desaparèixer a instàncies de les grans potències de l’hemisferi sud (en especial Austràlia i Nova Zelanda) a finals dels anys 80 del segle passat, i precisament fou en aquests països on es va celebrar la primera edició de la Copa del Món de rugbi amb la victòria final de Nova Zelanda.

Des de aquell primer mundial de 1987 els All Blacks (sobrenom amb que es coneix la selecció de Nova Zelanda, considerada la millor del món) no han estat capaços de reconquerir la Copa Webb Ellis. El 1991 Austràlia es va endur el torneig celebrat a la Gran Bretanya i Irlanda desprès d’imposar-se a la local Anglaterra al santuari anglès de Twickenham.

Especial fou l’edició de 1995, celebrada a la Sud-àfrica post-apartheid i on la selecció local (coneguda com els Springboks) van segellar la reconciliació nacional al rebre la Copa Webb Ellis de la mà del president Mandela desprès de vèncer una final èpica contra Nova Zelanda.

Mandela.jpg

Mandela li entrega la Copa Webb Ellis al capità Springbok Piennaar, segellant la reconciliació de Sudafrica.

El 1999 la Copa del Món es va celebrar a Gal·les (segurament la nació amb més tradició oval de l’hemisferi nord) on els Australians van proclamar-se campions del món per segona vegada. El 2003 la Copa del Món es va hostatjar precisament a Austràlia, i a la final la selecció anglesa (coneguda popularment com el XV de la rosa en referència al seu escut) es va revenjar dels Wallabies (sobrenom del conjunt australià de rugbi) quan el gran Wilkinson va fer callar tot un país amb el seu xut a pals a les acaballes de la pròrroga. Per primer cop (i únic fins avui dia) un equip de l’hemisferi nord es proclamava campió del món.

En l’edició de fa quatre anys, celebrada a França, els Springboks sud-africans van tornar a conquerir, per segona vegada, el títol de campió del món al doblegar als anglesos a Saint-Denis.

Enguany la competició s’hostatjarà a Nova Zelanda, el país on el rugbi és quelcom més que un esport, i els on All Blacks representen més que un equip de rugbi. Els locals són els grans favorits per endur-se el títol (i de fet, qualsevol cosa que no sigui aixecar la Copa Webb Ellis a Auckland seria una gran catàstrofe nacional). El país kiwi s’ha esforçat al màxim per aquest esdeveniment, fins al punt que la ciutat de Christchurch, que fa pocs mesos va patir un terrible terratrèmol, s’ha engalanat per acollir a la selecció local i acompanyar-la fins la victòria final.

Més enllà de les pressions locals i internacionals, els All Blacks surten com a grans favorits per endur-se el seu mundial, al seu país, al seu esport. El pitjor enemic dels neozelandesos és precisament l’enorme pressió amb que jugaran els locals. Entre el grup de favorits convé incloure els actuals campions, Sud-àfrica, els sempre perillosos equips europeus (anglesos i francesos, especialment) i un dels equips revelació dels darrers temps, Austràlia, que es presenta amb una generació de jugadors molt jove i d’una qualitat excepcional.

El gran inconvenient pels seguidors del nostre país serà l’horari dels partits. A causa de la diferència horària, molts es disputaran de bon matí o directament a la matinada, així que molts dels seguidors haurem de bescanviar la pinta de cervesa per un cafè i l’esmorzar. De qualsevol manera, coneixeu o no el rugbi, us convido que feu seguiment d’aquesta competició i aprofiteu a conèixer aquest esport amb cultura pròpia. Els càlculs estimen que més de 4.000 milions de persones arreu del món en faran un seguiment directe. Durant un mes, el món serà una mica més oval.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús