Arxiu del dimarts , 13/09/2011

Anàlisi tàctica dels primers partits de Copa del Món

dimarts , 13/09/2011

Aquesta edició del Mundial ha començat ben forta. Estem veient un gran espectacle esportiu, amb un festival d’assajos i accions ofensives gràcies a l’aposta dels tècnics (excepte Martin Johnson, tècnic d’Anglaterra) per un rugbi dinàmic, obert, amb predomini de les fases dinàmiques sobre les agrupacions i la voluntat d’imprimir velocitat a l’oval.

Un altre aspecte rellevant d’aquest inici de Copa del Món ha estat la bona impressió que ens han causat les seleccions més fluixes, que han plantat cara amb molta dignitat contra les grans seleccions. Tonga va aguantar l’huracà All Black, els EEUU van aguantar als totpoderosos tres quarts irlandesos, Itàlia va empatar la primera part contra Austràlia, Japó va sorprendre contra França, Fiji i Namíbia van oferir un espectacle sublim, Gal·les va jugar millor que Sud-àfrica i Romania li va posar les coses molt difícils a Geòrgia.

Aquesta “rebel·lió” dels equips mitjans i petits té una explicació lògica, i dues causes (o millor dit, models) tàctiques. La causa lògica és evident, i no és cap altre que la millora de joc col·lectiu de les nacions “petites”, capaces de fer mal als gegants d’aquest esport. Com ho han fet? Emprant dos models genèrics de joc, que podem catalogar en dos subgrups:

Un primer grup, encapçalat per Argentina, que utilitza la seva pesada davantera per pressionar a camp contrari, allunyant el perill de la seva zona de 22, i forcant les faltes i cops de càstig rivals per anotar el màxim de punts possible. En aquest primer grup podem encabir-hi a Itàlia, Romania o Tonga, a més dels argentins.

Un segon grup, encapçalat pel Japó, que busca imprimir molta velocitat al joc i la possessió de l’oval com a patró de joc, impossibilitant la reacció del gran, seguint la màxima futbolera de Johan Cruyff que afirma que si tu tens la pilota, el rival no pot fer-te mal. En aquest segon grup hi encabim els miners de Gal·les (per bé que Gal·les no és una potència menor, si no de gamma mitja-alta), Fiji o Namíbia, a més dels Japonesos.

melé Itàlia Gal·les.jpg

Melé entre Itàlia i Gal·les, dos models tàctics de joc molt diferents.

La utilització d’aquestes tàctiques suposen assumir grans riscos. El primer patró de joc (anomenem-lo Italo-argentí) suposa un desgast enorme a la pròpia davantera, i si l’equip gran et guanya l’esquena, estàs perdut. El segon patró de joc (anomenem-lo polinesi) suposa grans riscs defensius, al avançar les pròpies línies sense suport d’una segona cortina defensiva, i qualsevol passada dolenta o xut defectuós es converteixen en un drama que sovint acaba suposant punts pels rivals.

Sigui com sigui, cal celebrar que en aquesta edició de la Copa del Món veiem aquest festival de joc. Malauradament, molt em penso que tot canviarà quan comencin els quarts de final i els partits a vida o mort. Ja ho veurem. Mentrestant, aprofitem aquest espectacle meravellós!