Despullant tàcticament els All Blacks

Els All Blacks són el millor equip de rugbi del món (independentment del seu paper als mundials), i un dels equips esportius de qualsevol disciplina més treballats tàcticament. Per això, voler extreure les claus del seu joc és molt presumptuós per algú com jo, amb coneixements tàctics força limitats (diguem-ne a nivell usuari). Però intentarem explicar un parell d’aspectes tàctics i tècnics que fan dels All Blacks un equip gairebé perfecte a nivell ofensiu i defensiu.

ASPECTES OFENSIUS

Els All Blacks tenen un munt de recursos ofensius, d’acord a la seva gran qualitat tècnica individual (que els permet sortir-se’n gairebé totes les accions del joc gràcies a un toc de qualitat o una genialitat). Fins i tot el seu pilar Woodcock és reconegut internacionalment com el primera línia de més qualitat tècnica al món. D’un equip on els seus pilars són capaços de fer-te una creu o passar-la d’esquenes sense mirar, pots esperar-te que qualsevol home et trenqui en una genialitat. Però més enllà de la tècnica individual, els All Blacks tenen molt ben treballades un parell de situacions del joc que vull destacar per sobre de tot:

La primera clau tàctica diferencial amb la resta d’equips al món és la disposició tàctica dels seus terceres (flankers i número vuit). A diferència de qualsevol altre equip del món, per norma general a Nova Zelanda els terceres no són considerats part del paquet davanter en les jugades d’atac, si no que s’intercalen entre els tres quarts a la línia per donar superioritat física i numèrica a les seves accions ofensives. Així, en comptes de tenir set homes desplegats en formació d’atac, en tenen deu, i tres d’ells són de gran envergadura, força i velocitat. Mireu si no els millors assajos d’aquest 2011 en els partits pre-mundialistes, i fixeu-vos que sempre hi ha el número sis, set o vuit ben a la vora de la pilota:

[youtube EcgmHe4G-fs]

Per a que aquesta primera tàctica surti bé, no et serveixen uns terceres qualsevol. Necessites homes molt forts, ràpids i grans placadors, capaços d’assegurar la possessió a tota costa (si convé, amb accions antireglamentàries), amb unes qualitats tècniques de més enllà d’aquest món. Aquestes condicions les compleixen sobradament els terceres neozelandesos, ja que gent com Richie McCaw (que personalment no m’agrada, però reconec el seu paper i el seu valor dins d’aquest equip), Victor Vito, Kieran Read, Jérome Kaino o fins i tot Whitelock poden desenvolupar a la perfecció el paper dels terceres neozelandesos.

La segona clau tàctica ofensiva és la velocitat i la continuïtat en les accions ofensives que els All Blacks proposen al llarg dels seus partits, gràcies a una resistència anaeròbica fora del que podem considerar humà. La base és molt senzilla: si el jugador que porta la pilota és placat, cal que l’oval surti ben aviat del punt de reunió a la màxima velocitat i distància possible, per estirar les línies defensives del rival i generar espais per on penetrar amb facilitat. Per aconseguir aquest efecte convé que el portador de la pilota sempre vagi acompanyat d’un o dos homes forts i ràpids (preferentment un tercera o fins i tot un segona o primera). Aquest plantejament és utilitzat per molts clubs i seleccions, però ningú té tanta capacitat física i disciplina tàctica com els All Blacks per aguantar els vuitanta minuts a la mateixa intensitat. Fixeu-vos en aquesta velocitat en el resum del partit amistós que els All Blacks van jugar contra Escòcia i com van trencar la defensa escocesa per velocitat i per acompanyar l’home que porta la pilota per garantir la continuïtat en el joc:

[youtube PBosJGyNJb0]

ASPECTES DEFENSIUS

Els All Blacks són un equip gran a qui li agrada manar sobre el camp. Com a equip gran que és, Nova Zelanda pateix si el rival li disputa la possessió de l’oval amb fases lentes i joc de davanters que adormin el partit i baixin la intensitat en la circulació de la pilota. Per tant, el gran punt feble dels All Blacks és el joc sense pilota. Tanmateix, aquesta aparent debilitat defensiva ha estat durant molt temps treballada gràcies a la defensa en línia, l’orde rigorós i la pressió defensiva de tots els homes sobre el camp, del primer fins l’últim home de negre.

De fet, per coordinar una defensa capaç i sòlida convé treballar de forma molt seriosa la pressió i la línia defensiva. M’explico: quan l’equip rival té la pilota, convé que el nostre equip formi una línia compacte i ordenada, on l’equip treballi com un sol home. Si la línia defensiva és compacte i capaç de bascular en funció dels moviments ofensius del rival, obligarem als atacants a buscar punts de reunió (rucks o mauls) per trencar el nostre sistema defensiu.

La defensa activa en línia és un invent relativament nou, que beu molt del sistema i mecanismes defensius del rugbi XIII, que al meu entendre té més treballats els automatismes defensius que no pas el XV, i la defensa neozelandesa té molt a deure a les aportacions tàctiques del XIII (sovint menyspreades per tècnics de l’hemisferi nord). Les noves tendències semblen indicar que cada cop més les principals seleccions del planeta ( amb França i Nova Zelanda com a abanderats) tendeixen a posar menys jugadors en les agrupacions i els punts de contacte (un altre aportació del XIII) per tal de no quedar-se en inferioritat numèrica en la zona ample del camp. Fixeu-vos que els francesos i especialment els All Blacks només posen a tres o quatre davanters als rucks, buscant una sortida fluïda de la pilota i una major continuïtat al joc. Per donar un exemple il·lustratiu, us deixo amb la genial defensa dels All Blacks, o com defensar a la teva 22 i fer de la defensa, un gran atac:

[youtube GTvdqO1AZ3s&feature]

Ara bé, el sistema defensiu de defensa activa en línia té alguns perills, i és que si algun jugador falla al placatge o avança la seva posició a la resta dels seus companys, podem trencar la línia tot deixant un forat en la formació defensiva que pot esdevenir fatal, tal com li va passar als All Blacks durant la final del Tres Nacions contra Austràlia, quan la poderosa tres quarts australiana va ser capaç de trencar els mecanismes defensius dels All Blacks.

3 comentaris

  • Anàlisi tàctica dels All Blacks | AVANT

    21/09/2011 21:36

    […] company Ferran Vital ha fet aquesta anàlisi dels AB que podem llegir al seu bloc. Compartiu :FacebookTwitterEmailRedditLike this:LikeBe the first to like this post. This entry […]

  • jose gamez

    02/10/2011 21:17

    molt d’acord amb tu. és veritat que sona molt facil dir-ho així però bona part del secret dels all blacks és que el seus centres son veritables “tractors” que s’emportan tot allò que tenen al davant fan que guanyin un munt de terreny en cada posessió, la meva definició es que és una mena de “rugby total”, mentre uns ataquen els altres defensen. la jugada classica dels all blacks en aquest mundial és veure al Ma’a Nonu “envestint” la defensa rival pel mig des del segon centre caient una mica a la esquerra (per si de cas la falta Carter és esquerrà) i amb el Cowan recollint-li la pilota al darrere. això fa que d’entrada la defensa rival junti els seus pilars i llavors et cauen per les bandes els Guilfords, Dagg, Sonny Williams (que juga de fals 12) i companya que són més rapids corrent. de fet no m’estranya que en Graham Henry li agradi en Sonny Willians per la selecció ja que la seva versabilitat s’adapta a la seva filosofia. en certa manera en Sonny Willians ha anat buscant la seva posició en el rugby XV; al 2008 quan va començar amb toulon en la segona categoria va venir a jugar de tercera lina dreta i va ser Tana Umaga que feia d’entrenador-jugador que li va anant a enderrererint la posició i el va preparar per a jugar amb l’absoluta. precisament, si MacCaw juga ara “una mica estrany” és perquè endarrererint la seva posició pot donar més fluidessa a l’ala dreta i així forman una nova tercera linea amb Read que s’hi incorpora com si fos un pilar més mentre Hore va queda lliure per robar la pilota.

    un altre cosa en què també estic d’acord és que els equips que li amaguen la pilota li poden fer mal a NZ amb fases molt llargues; de fet així els van eliminar frança al 2007 a gal.les, però no crec que aquesta vegada cauràn tan facil en aquesta trampa. per aquest mundial NZ ja té la lliçó ben apresa i porta tios de recanvi com Boric o Franks que són molt bons lluitant la pilota endavant. aquest any, quan NZ lluita la pilota baixa una mica el ritme, hi afegeix més gent al ruck, etc. si us fixeu bé amb el partit jugats amb frança i japó es pot veure clarament que aquest mundial jugan una mica amb dues velocitats. sincerament, que no sigui un equip molt fisic com sud-àfrica que ara li toca “matar-se” amb austràlia i per altra banda frança amb anglaterra que sortiran cadascú amb moltes baixes no veig com els all blacks no puguin guanyar aquest mundial. però bé, això caldrà veure’l. de moment el cap de setmana li toca argentina que no sé fins a quin punt li puguin aguantar la marxa amb uns Leguizamón, Albacete i Ledesma que estan més aviat per la jubilació. segur que argentina sortirà amb un plantejament molt valent però no hi ha dubte que això a la segona meitat es traduirà amb moltes “pantuflades” i perdues de temps,etc. tampoc crec que NZ entri en el cos a cos. als primers minuts hi estarà una mica “lenta” per veure amb què li surt argentina però l’unic que cal saber és quan li caurà el primer, després els all blacks amb molta millor condició fisica i molta més empenta li obrirà un “forat” a la segona línea (el comtepomi segurament anirà per lliure buscant la gloria) i això acabarà com una regadera.
    bé, no sé quin és la vostra porra però jo dono a NZ, frança, austràlia i gal.les com a semifianlistes. ja parlarem el proper cap de setmana.

  • Ferran Vital

    04/10/2011 22:44

    Molt d’acord amb el que apuntes, Jose! Aquesta setmana faré la prèvia dels quarts de final, aviam com ho veus, serà un plaer contrastar diferents visions!

    Salut i rugbi!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús