Arxiu del mes: octubre 2011

Les notes de la Copa del Món

dimarts , 25/10/2011

Ja ha acabat la Copa del Món. Nova Zelanda ha repetit la història de 1987 i ha estat campiona a casa seva, tot i que ho ha fet per la porta petita, al doblegar amb massa patiment a una França que va plantejar correctament el seu partit. Aquesta Copa del Món ha batut rècords d’audiència i d’espectacularitat. Mai cap equip havia fet tretze (tretze!!) assajos en un partit de Copa del Món (cas del Nova Zelanda-Japó). Mai un quadre final de la Copa del Món havia enfrontat a Europa contra l’hemisferi sud (amb la tradicional derrota europea). Mai el nivell físic i tàctic dels equips havia estat tant alt, amb una colla de jugadors que semblen super-homes, amb unes prestacions físiques fora del que podem considerar humà.

RWC_2011.jpg

Però més enllà de tot això, aquesta Copa del Món ha estat la del suport popular, amb un país on el rugbi és una religió i el seu equip, l’orgull nacional. Estadis plens, bon ambient, un poble acollidor i respectuós, colors, gresca i zero incidents són els ingredients essencials per la fórmula secreta del bon rugbi. I Nova Zelanda ha complert amb escreix tots els requisits.

A nivell esportiu, hem tingut sorpreses i decepcions (com sempre). A continuació passo a avaluar cadascuna de les principals seleccions participants en aquesta Copa del Món (de forma totalment subjectiva, és clar):

  • Nova Zelanda: Notable alt (8’5). La selecció amb millor nivell del torneig, la seva final (on no va trobar-se a si mateixa) la priva de l’excel·lent. Les lesions han castigat un equip que ha perdut els seus tres homes al mig del camp.
  • França: Bé (6’5). Els gals van fer una primera fase per oblidar, però el seu bon partit a quarts de final contra el XV de la Rosa i la seva bona final el fan millorar una mica la nota final.
  • Austràlia: Insuficient (4’5). Els wallabies no van trobar el seu joc en cap moment del torneig. Genia i Quade-Cooper no va carburar com s’esperava, i l’equip se’n va ressentir. La tercera posició final, un fracàs.
  • Gal·les: Excel·lent (9’5). La gran sorpresa d’aquesta Copa del Món. Rugbi a la mà, fresc, agradable amb una clara aposta ofensiva. Una sola pega: poca consistència defensiva en les agrupacions.
  • Argentina: Notable alt (8’5). Típic joc de davanters, dur i molt ben endreçat, amb poques fissures. Defensivament molt ben plantats, els pumes van tenir contra les cordes als All Blacks durant seixanta minuts.
  • Sud-àfrica: Bé alt (6’75). Esperàvem més dels defensors del títol mundial. Una tres quarts fluixeta i una davantera lenta, que patia massa amb els xuts a les seves esquenes.
  • Anglaterra: Suficient (5). Va fer una gris fase de grups (tot i guanyar tots els seus partits) i va caure estrepitosament davant el gran rival gal. Poruc plantejament del seu tècnic Marthin Johnson.
  • Irlanda: Notable (8). Ha estat la gran animadora del mundial, juntament amb els seus cosins de Gal·les. La generació d’or del rugbi irlandès marxa sense cap títol mundial, sempre cauen a quarts de final. Llàstima.
  • Tonga: Notable (7). Eliminada a la primera fase, va mostrar nivell contra França, a la que va derrotar.
  • Escòcia: Notable (7’5). M’agrada molt el nou plantejament de rugbi escocès, valent, ofensiu.
  • Itàlia: Bé (6). Va complir quedant com tercera de grup. Els transalpins evolucionen al seu ritme.
  • Samoa: Excel·lent (9). No es mereixien quedar fora de la Copa del Món a la primera fase. Han enamorat.
  • Canadà: Notable (8). Els cannucks han millorat força. Davantera dura, tres quarts valents i directes. M’ha agradat.
  • Geòrgia: Bé (6). Una davantera dura de pelar, va posar contra les cordes al XV del Card. Ineficaç contra Anglaterra o Argentina, els georgians basen el seu joc en un “pick and go” continuat.
  • Estats Units: Bé (6). Les àguiles continuen millorant el seu nivell.
  • Fiji: Insuficient (4). Esperàvem una mica més dels polinesis. Va caure estrepitosament contra els miners i contra els Manu Samoa. Molt tova defensivament, inoperant en atac.
  • Japó: Excel·lent (9). Emocionant derrota davant els All Blacks. Van caure de molts punts, amb l’espasa a la mà, plantant cara i atacant. Mai havia vist un equip amb el seu cor.
  • Romania: Suficient (5). Va complir l’objectiu d’anotar un assaig en la fase final de la Copa del Món. Manca qualitat tècnica, sobra duresa a la davantera.
  • Rússia: Bé (6). Debut mundialista correcte pels óssos. Fases estàtiques ben treballades.
  • Namíbia: Bé (6’5). Els africans han millorat molt el seu nivell respecte fa quatre anys.

Per últim, volia lloar la feina dels àrbitres i assistents, sovint massa criticats de forma injusta. Sense ells, no hi hauria rugbi. Gràcies a ells podem jugar. Lloable també l’actuació d’ofici dels membres de l’IRB, aplicant de forma veloç les sancions a aquells jugadors que han infringit en faltes greus, com ara en Ghiraldini o en Warburton. Cal garantir, per sobre de tot, la seguretat  dels jugadors i l’essència del joc.

Rugby o rugbi?

dimecres, 19/10/2011

Fa anys que dura un interessant i apassionant debat entre els amants del rugbi sobre quina de les dues formes (rugbi o rugby) cal emprar per referir-se al nostre esport.

Un sector majoritari (que podríem titllar de conservador o tradicionalista), encapçalat per la Federació i els principals clubs del país resisteix ara i sempre a la normalització lingüística del nostre esport i continua utilitzant la forma rugby. Les seves raons són clares: defensen que el mot rugby és el més adient ja que es refereix a la localitat on es va originar aquest codi esportiu i per mantenir una tradició ortogràfica establerta abans de l’aparició del Diccionari general de la llengua catalana (diccionari normatiu dut a terme per en Pompeu Fabra) l’any 1932.

D’altre banda, hi ha un sector més petit, que podríem titllar de normatiu (entre els que jo m’incloc) que defensa l’ús del mot normatiu rugbi, com a element esportiu, cultural i d’ús social plenament integrat i normalitzat en la nostra llengua. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (màxima autoritat lingüística del català, per sobre de qualsevol club o federació esportiva) diu que la forma correcte en la nostra llengua ha de ser rugbi (de manera que tots aquells que emprin la forma rugby estan cometent una falta ortogràfica). A més a més, hi ha un argument que em sembla extraordinàriament poderós, i és que sovint hem defensat la legitimitat de la independència de la nostra Federació respecte a la Espanyola. Doncs bé, sembla coherent que fem servir també la forma rugbi, que diferència l’arrelament del nostre esport al nostre país, a diferència de les formes franceses i castellanes, que utilitzen la forma rugby.

Aquest debat va tornar a sorgir fa uns pocs mesos, amb motiu de la “festa del Rugby català” i la recent visita de la USAP a Barcelona. Per tal de dinamitzar l’ús i la difusió del rugbi a les xarxes socials, la Federació Catalana de Rugby i el Futbol Club Barcelona (organitzador de l’event) van promoure la creació d’un hastag a Twitter que aglutinés la família oval catalana. En aquell moment es va obrir un debat entre els defensors del hastag #rugbycat i els defensors del hastag #rugbiCat (de fet, vaig quedar-me tot sol defensant la forma normativa). Finalment, i per ordre de la Federació i del FC Barcelona (poders fàctics i esportius del país) es va promoure l’ús del hastag #rugbycat.

Sincerament crec que cal obrir el nostre esport al país i fer-lo visible socialment, però per fer-ho, també hem de ser capaços de modernitzar i normalitzar el nostre esport a les lleis ortogràfiques del país. De fet, el mot rugbi és un indicatiu d’arrelament social i cultural del nostre esport al país, i la nostra llengua (sovint prohibida i arraconada durant llargs períodes de temps)forma part del patrimoni comú que entre tots hem de potenciar i promocionar.

És per això que us convido a que utilitzeu el mot rugbi quan escriviu el nom del nostre esport, utilitzeu el hastag #rugbiCat si voleu escriure un tuit sobre rugbi i que començem a utilitzar (jo el primer) moltes de les formes normalitzades que el nostre esport té en la nostra llengua, i que podreu trobar al diccionari de rugbi en català (una gran joia on podreu aprendre que una touche en català rep el nom de “servei de toc”, o un ruck es diu “melé espontània”, entre altres troballes). Fantàstic.

FCR.jpg

La FCR defensa l'ús de la grafia rugby.

Nota 1: El diccionari de rugbi en català trobareu el nostre esport escrit de forma normativa, però també hi trobareu una nota al peu que diu  “Entre les institucions i els practicants d’aquest esport hi ha la tradició de mantenir la grafia rugby, corresponent al topònim de la localitat d’on és originari“. Tradicional o no, el que està clar és que la grafia rugby no està normalitzada i si volem escriure el nom del nostre esport amb un mínim respecte a la llengua del país, cal que utilitzem el mot normalitzat rugbi.

Nota 2: Evidentment utilitzar la grafia rugbi és la meva opció i la meva opinió és que caldria preservar-la i tenir-ne cura, però no deixa de ser una opinió i com a tal, pot ser absolutament rebatuda. Només demano que si generem debat, estigui a l’alçada de l’esperit i respecte propis del nostre esport.

Reflexions de la fase final de la Copa del Món

diumenge, 16/10/2011

Ja tenim finalistes. Els All Blacks se les veuran amb una selecció francesa que ha anat de menys a més al llarg d’aquesta Copa del Món, en la reedició de la final de 1987. I és que ningú apostava un euro pels gals, sobretot desprès de perdre contra Tonga a la darrera jornada de la fase de grups. Quan en Lievrèmont (que deixarà el seu lloc al capdavant de la selecció nacional desprès d’aquesta Copa del Món) semblava més discutit que mai, els seus homes s’han encarregat de donar un cop de taula sobre la taula i plantar-se a la final d’una Copa del Món per tercera vegada a la seva història.

frança campiona del sis nacions 2010.jpg

Podrà França reeditar l'èxit del Sis Nacions 2010 en aquesta Copa del Món?

El camí dels francesos no ha estat fàcil, ja que ha hagut de guanyar a una Anglaterra en plena forma (que partia com a favorita desprès de proclamar-se campiona del seu grup i haver-se adjudicat la darrera edició del Sis Nacions) als quarts de final per 19 a 12, i fer el propi a les semifinals contra un Gal·les que ens havia enamorat a tots per la poesia dels seus tres quarts i el seu bon joc a la mà, més propi de l’hemisferi sud que d’una esquadra britànica. Precisament a la semifinal entre França i Gal·les es va produir la jugada polèmica d’aquesta Copa del Món, l’expulsió per vermella directa de Sam Warburton per un placatge de tres temps sobre en Vincent Clerc i que va influir decisivament al llarg del partit. Per al meu entendre, justa expulsió del tercera gal·lès:

[youtube cps2a0i1Klw&feature=share]

Per la seva banda, els All Blacks arriben a la final del “seu” mundial desprès d’haver signat una fantàstica fase de grups, de doblegar una dura Argentina als quarts de final (33-10) i de consumar la revenja dels Tres Nacions contra la poderosa selecció Australiana (20-6). Fa unes setmanes ja vam analitzar les claus del sistema tàctic dels All Blacks, una formació compacte i gairebé perfecte, molt difícil d’aturar malgrat el canvi de peçes clau tals com la substitució per lesió de Dan Carter per Colin Slade i definitivament per Aaron Cruden a l’obertura, o la d’Israel Dagg a l’arrier substituint en Mulianina o el “gordo” Piri Weepu al mig de melé substituint en Jimmy Cowan. La davantera neozelandesa és la més poderosa que mai he vist en un camp de rugbi, un autèntic tractor capaç de trencar qualsevol rival en les fases estàtiques. Si a aquest poder li sumem la capacitat ofensiva i defensiva dels seus tres quarts, el resultat és el del millor equip de rugbi de l’actualitat (i un dels millors que jo mai he vist al llarg de la meva vida).

all-blacks-iveco-poster.jpg

Els All Blacks són una de les esquadres més equilibrades que mai he vist en un camp de rugbi.

El partit pel tercer i quart lloc entre Gal·les i Austràlia es presenta d’allò més emocionant, dos equips que estimen l’oval i volen ocupar l’ample del camp en les seves fases dinàmiques. Veurem quin dels dos imposa el seu joc. Els Wallabies van guanyar als Springboks als quarts de final en un partit força polèmic amb una èpica final apassionant que va acabar en un ajustat 11 a 9, mentre que els miners van enviar a casa a Irlanda, en la darrera oportunitat mundialista de la generació d’or del rugbi irlandès. Trobarem molt a faltar veure en Ronan O’Gara vestint el verd!!

Dels equips eliminats a quarts de final, vull destacar el paper dels argentins. Argentina ha plantat cara als millors equips del món amb un equip semi-professional, amb alguns jugadors amateurs. Els Pumas van mostrar les seves millors armes contra els All Blacks, desprès d’haver-se classificat com a subcampiona del grup de la mort, havent estat millor que els anglesos i sabent fer el necessari per derrotar a Escòcia i les sempre difícils Escòcia i Romania. Les claus tàctiques dels Pumas han estat senzilles: pressió extrema (prop de dos-cents placatges per partit), empenta, sacrifici i valor per suplir les carències tècniques pròpies. Els Pumas sempre han intentat jugar amb la davantera a camp rival per tal de minimitzar els riscos defensius i mantenir la pilota lluny de la zona d’assaig pròpia. D’aquesta manera, van noquejar als totpoderosos All Blacks durant més de cinquanta minuts. Serà molt interessant veure el Quarte Nacions de l’any vinent ( l’antic Tres Nacions amb l’entrada dels argentins) per avaluar el nivell real dels Pumas de cara als propers anys.

Argentina All Blacks.jpg

Els Pumas van fer més de dos-cents placatges en el seu partit contra els All Blacks.

I vosaltres? Quines són les vostres reflexions sobre la fase final d’aquesta Copa del Món?

Llocs on veure (i beure) el rugbi (segona part)

divendres, 14/10/2011

Ja arriba el final d’aquesta Copa del Món (trobo que s’ha fet curta!) i molta gent m’ha preguntat on i com veure els partits de la fase final de la Copa del Món de rugbi. Tal com ja vaig esmentar al post titulat “Guia per veure (beure) el rugbi” publicat fa poca cosa més d’un mes Barcelona (i Catalunya en general) disposen d’una àmplia oferta per gaudir dels millors partits d’aquest fantàstic esport.

Una opció és la de veure els partits a casa, sobretot si ets abonat de Canal+ Deportes, plataforma televisiva de pagament que s’ha fet amb els drets d’aquesta Copa del Món. Si no esteu abonats a aquesta plataforma televisiva, sempre podeu fer una petita recerca per aquest mateix blog (fixeu-vos en els enllaços de la dreta de la vostra pantalla) i trobareu alguns llocs web amb enllaços directes als partits de la Copa del Món i la resta de competicions (a nivell de club i selecció) del planeta oval.

Una segona opció és veure els partits en un pub. En l’anterior post teniu una llarga llista amb alguns dels indrets on podeu gaudir dels partits.

Per últim, existeix una tercera opció per tots aquells que voleu fugir d’ambients carregats i voleu veure els partits en indrets més especialitzats i amb menor aglomeració, rodejats d’autèntics ruggers que us explicaran qualsevol dubte amb el reglament o incidència durant el partit. Parlo de veure el partit en les seus socials dels clubs. Us recomano específicament dos llocs on veure els partits i fer un mos rodejats del millor ambient possible: el clubhouse de la Santboiana (c/Baldiri Aleu s/n) i el local del Cornellà (c/Rubio i Ors, 149), obert tots els dies que hi ha partit al llarg d’aquesta Copa del Món.

 

El company Pere Minguet ens ha deixat

dimecres, 12/10/2011

Tal com informa el Rugby Club Cornellà al seu lloc web, aquests dies ens ha deixat el company Pere Minguet i Camps. En Pere Minguet, fill d’un dels fundadors del Cornellà fa vuitanta anys, ha estat tota la vida vinculat al rugbi català com a jugador, aficionat i àrbitre (entre 1989 i 2009).

Als 66 anys ens deixa una persona molt estimada per la família del rugbi català desprès d’una malaltia que ens ha pres un dels homes forts d’aquest esport al nostre país. Tot el suport i el condol per a familiars i amics de’n Pere Minguet. Descansi en pau.

Valors del rugbi: un All Black a Vigo i l’homenatge a en Txusep

dilluns, 10/10/2011

El programa Informe Robinson que emet regularment la cadena televisiva Canal+ és un dels millors programes esportius que mai s’han realitzat a nivell estatal, ja que s’analitza el món de l’esport des d’un altre punt de vista, primant l’aspecte humà i emocional del món de l’esport.

Si hi ha un esport on la vessant humana i emocional és tant o més important que la esportiva, i a on la preparació mental és igual d’important que la preparació física, aquest esport és el rugbi. Personalment, m’he arribat a emocionar a un camp quan he vist (com a jugador o entrenador) companys trencats que seguien sacrificant-se pel seu col·lectiu, que feien la seva feina i cuidaven als seus companys d’equip deixant tota l’ànima dins del camp, que honraven al rival jugant fort i donant el millor de si mateixos. He vist plorar a homes molt forts per haver fallat en un moment puntual als seus companys perdent una pilota, fent falta o fallant un placatge. He vist dues aficions barrejar-se i compartir la graderia d’un estadi i la barra d’un bar en un clima d’afecte i respecte mutu sense causar cap problema.

El documental del mestre Michael Robinson (un futbolista enamorat del rugbi, fins al punt que els seus fills juguen a aquest esport) ens explica la història de Norm Maxwell, un segona línia llegendari que va defensar la samarreta dels Canterbury Crusaders (considerat el millor club de rugbi del món) i trenta-sis vegades internacional pels All Blacks. Més enllà dels aspectes esportius, físics i tàctics, és molt emocionant escoltar com parla dels valors i els principis humans, mentals i socials d’aquest esport, que el fan absolutament diferent a la resta d’esports.

Fins i tot al llarg del vídeo podem entreveure una crítica subtil a la professionalització extrema a la que està arribant el món de l’oval, que està arraconant els valors tradicionals més purs del rugbi per una trepa de comercials que pretenen extreure els màxims beneficis econòmics, en detriment de l’esperit que ha fet que aquest esport sigui diferent a tota la resta. Segurament els beneficis més importants d’aquest esport per a jugadors, tècnics i aficionats no es puguin quantificar econòmicament, ja que hi ha coses que els diners no poden comprar. I aquestes coses que no es poden comprar amb diners precisament són les més importants.

[youtube 1kIS9YkJ4ks]

A casa nostre, aquest cap de setmana hem viscut un exemple més dels valors del rugbi. Els amics i companys del Químic Rugbi Club de Barcelona van celebrar un emotiu homenatge al seu company Txusep Majoral, que ens va deixar a finals d’aquest estiu per culpa d’un tràgic accident de trànsit. Amb la presència dels familiars del jugador, els dos equips sènior del seu club el van voler recordar de la millor manera possible: jugant a rugbi a la Teixonera i celebrant un tercer temps en la seva memòria. Aquest dissabte a la tarda a la Teixonera els jugadors i aficionats del rugbi català han mostrat, un cop més, que al rugbi hi ha germans que porten un altre samarreta, no pas rivals. Va per tu, Txusep!

Txusep.jpg

Anàlisi de la primera fase de la Copa del Món. Grups C i D.

dimecres, 5/10/2011

Continuem analitzant la primera fase d’aquesta Copa del Món de rugbi de Nova Zelanda 2011 amb l’anàlisi dels dos grups restants, el C i el D. Tal com dèiem ahir, en aquesta primera fase hem vist equips que ens han sorprès positivament pel seu nivell de joc (casos de Samoa o Irlanda), d’altres que han complert amb una nota ben justeta i generant alguns dubtes (cas d’Austràlia, Itàlia o Sud-àfrica) i d’altres que han superat les expectatives generades malgrat la seva eliminació (cas dels Estats Units o Namíbia).

GRUP C

El Grup C ens ha generat una sorpresa certament agradable, i és el primer lloc final d’Irlanda, una de les seleccions amb més seguidors a casa nostre. El XV del trèvol arribava a Nova Zelanda amb molts dubtes i interrogants, desprès d’haver perdut tots els partits de preparació previs a aquesta Copa del Món i sense generar un joc fluid i atractiu, i havent naufragat al Sis Nacions d’enguany, on només van salvar l’honor en la darrera jornada derrotant a l’etern rival anglès a Lansdowne Road i deixant-lo sense Grand Slam i Triple Corona.

Irlanda ha plantejat partits molts seriosos, amb una davantera molt potent (fonamentada en Cian Healy, el millor pilar europeu en l’actualitat), i en homes molt experimentats com O’Callaghan, Heaslip i Rory Best, mestres de la nova generació de davanters celtes, encapçalats per Sean O’Brien, Sean Cronin o Stephen Ferris. Gràcies a la potència dels seus davanters, els irlandesos van ser capaços de derrotar als totpoderosos wallabies australians. El plantejament ofensiu del tècnic Declan Kidney és força senzill i efectiu: plantejar la pressió a camp rival emprant els teus davanters per no deixar sortir amb fluïdesa al rival i forçant cops de càstig a favor per assegurar punts fàcils gràcies als teus xutadors. Als tres quarts Irlanda té dinamita pura: el veterà Ronan O’Gara (que es retira de la selecció desprès d’aquesta Copa del Món), Brian O’Driscoll, D’Arcy, Earls o l’emergent Jonathan Sexton, cridat a ser el millor 10 europeu del futur. La millor generació de la història d’Irlanda ja ha començat el seu camí, i són conscients que poden fer història i escriure una darrera pàgina daurada del rugbi irlandès.

Ronan_OGara.jpg

El veterà Ronan O'Gara fou decisiu per derrotar el wallabies.

En segon lloc de grup trobem a Austràlia. Els wallabies arribaven pletòrics a aquesta Copa del Món, desprès de tancar un Tres Nacions brillant i amb la base dels Queensland Reds, el club campió del Super15 (millor competició a nivell de clubs del món). Però la connexió Will Genia – Quade Cooper no ha donat els resultats esperats, i Austràlia ha patit massa en partits contra rivals inferiors com Itàlia (tot i guanyar clarament el partit per 32 a 6) i sobretot la derrota contra Irlanda, on els wallabies no van mostrar recursos ofensius suficients per trencar la defensa irlandesa. La davantera australiana ha estat el taló d’Aquil·les d’aquesta magnífica selecció, i homes com Anthony Fainga’a, Kurtley Beale, O’Connor, McCabe, Ashley-Cooper, Pocock o els mencionats Genia i Quade Cooper han rendit per sota dle que s’esperava d’ells. tot i això, Austràlia continua essent un conjunt temible, capaç de derrotar a qualsevol equip gràcies a la seva explosivitat ofensiva.

El tercer lloc del Grup C ha estat per Itàlia. L‘azzurra ha fet bons els pronòstics que la situaven com a tercera de grup, donat el seu potencial mitjà, capaç de derrotar nacions emergents com els EUA o Rússia però dos graons per sota d’Austràlia o Irlanda. La Copa del Món ha estat l’adéu definitiu del tècnic Nick Mallet (que serà substituït per Jaques Brunel, “ex” de la USAP). Itàlia ha jugat a estones, oferint un bon rugbi de davanters i discutint les primeres parts contra els Wallabies o el XV del trèvol per caure estrepitosament en les segones meitats. Destaquem el treball de Sergio Parisse al 8, de Castrogiovanni comandant la primera línia transalpina i dels “Gonzalos” García i Canale als centres italians.

Per últim, els Estats Units han quedat quarts i Rússia, últims. Els EUA van guanyar als russos al “derbi de la Guerra Freda” i van plantar cara a Irlanda, Austràlia i Itàlia tot i caure derrotats. Haurem d’estar atents a les evolucions de les àguiles americanes els propers anys. Els russos, per la seva banda, van debutar a la fase final d’un Mundial i van pagar cara la seva inexperiència amb errors que li van costar molt cars.

GRUP D

El Grup D ens ha deixat un campió que ho ha guanyat tot però no ha enamorat (Sud-àfrica), un segon que promet molt (Gal·les), un tercer que ens ha emocionat (Samoa), un quart que ens ha defraudat una mica (Fiji) i un últim que ens ha guanyat la nostra simpatia pel seu plantejament desacomplexat (Namíbia).

Els Springboks sud-africans han passat com a primers de grup desprès de guanyar tots els seus partits del grup. Els Springboks (actuals defensors del títol) han demostrat el seu ofici en la victòria contra Gal·les (17 a 16), l’únic rival que els ha posat algun problema. Sud-àfrica juga com e costum: una davantera molt forta i física, amb homes com la “bèstia” Mtawarira, Botha, Matfield, Steenkamp, Du Pleesis, Burger o Spies, capaços de derrotar a qualsevol melé del món, i uns tres qurts ràpids i amb bon peu com les ales Habana i Pietersen, el centre Morné Steyn, De Villiers i Fourie, o el mig de melé Du Preez (considerat per molts el millor 9 del món). Veurem com es sobreposen a la lesió de Frans Steyn, l’obertura titular dels Springboks.

Gal·les ha estat la segona selecció classificada d’aquest grup. Els miners han generat un rugbi molt dinàmic, veloç i ofensiu, fidels al seu estil tradicional que els ha fet guanyar-se el sobrenom de “maoris del nord”. Gal·les és l’equip menys britànic del Regne Unit, i ha estat la selecció europea que millor rugbi ha desplegat en la fase de grups, especialment en els partits contra Fiji i Namíbia. L’usapista Hook, el “dur” Sam Warbuton, en Shane Williams i Halfpenny han destacat especialment en un XV molt equilibrat i amb una progressió enorme de cara als propers anys.

La tercera classificada ha estat Samoa. Samoa, un estat de 179.000 habitants, ocupa actualment el novè lloc del rànquing internacional practicant un rugbi total que ens ha enamorat a tots. Increïble la potència dels Alesana Tuilagi, Fa’asavalu, els germans Pisi, Ta’alaufo o Paul Williams. Els Manu Samoa (anomenats així en honor al seu mític rei fundador) han demostrat ser un equip molt capaç, sense cap mena de por a cap rival, que aposta per un patró de joc ràpid, àgil i potent.

Samoa.jpg

Samoa, una de les sorpreses d'aquesta Copa del Món.

Fiji ha estat una petita decepció, ja que els polinesis no han plantat cara a Gal·les o Samoa de la manera que esperàvem. Un equip amb Lovobavalu, Matadigo, Ma’afu o Vuli Vuli per citar alguns noms, hauria d’haver presentat més batalla contra els veïns polinesis o contra els gegants del grup, però enguany no ha pogut ser.

Per últim, Namíbia ha estat una sorpresa agradable. Tot i perdre tots els partits del grup, ho ha fet per menys diferència que fa quatre anys (tot un èxit) i a més, no ha renunciat mai a jugar l’oval per tancar la seva defensa (cos a que fan la majoria d’equips petits i mitjans d’Europa). Els africans, amb un XV gairebé desconegut i amateur, han complert amb l’únic objectiu que podien marcar-se: passar-ho bé i deixar una bona imatge. A la seva manera, també són una mica campions.

Anàlisi de la primera fase de la Copa del Món. Grups A i B.

dimarts , 4/10/2011

Sense gairebé adonar-nos, ja hem creuat l’equador d’aquesta Copa del Món que s’està celebrant a Nova Zelanda. De moment, el Mundial ens està deixant bon rugbi, sorpreses i alguna decepció, però per sobre de tot, vull destacar un fet que considero essencial: les diferències entre les potències rugbístiques (TIER1) i les de segon o tercer nivell (TIER2 o TIER3) s’estan escurçant, pel bé de l’esport i l’espectacle. Bona prova d’aquest apropament de nivell ha estat més que evident en els casos de les nacions emergents del Pacífic (Tonga, Samoa, Japó i Fiji), les grans davanteres de l’est europeu (Geòrgia, Romania i Rússia) o l’aposta per un rugbi potent i ràpid per part dels nord-americans (Estats Units i el Canadà). Si us sembla, anem a analitzar-ho de forma més pausada i detallada grup per grup:

GRUP A

El Grup A ens ha deixat bocabadats. Hem vist uns All Blacks intractables, que han guanyat tots els seus partits sumant bonus ofensiu i generant un rugbi preciós, capaç de trencar qualsevol sistema defensiu. Especialment brillant ha estat l’ala neozelandès Richard Kahui, escollit millor jugador del Grup A per les seves brillants intervencions al llarg de la primera fase. En certs moments, la força i velocitat d’en Kahui ens ha recordat a la de Jonah Lomu (salvant les distàncies) i ha fet oblidar ben ràpidament en Rokocoko. Destaquem també la tasca de Weepu, SBW, Ma’a Nonu i Colin Slade (que tindrà la difícil papereta de substituir el lesionat Dan Carter a l’obertura dels All Blacks).

kahui.jpg

Richard Kahui, nomenat millor jugador del Grup A.

França ha estat la gran decepció del Grup A. Passa com a segona de grup, però la derrota contra Tonga (una nació de 70.000 habitants, menys que Sabadell o Reus) a la darrera jornada de grup deixa molt tocada l’imatge dels “bleus“. Els experiments de Lièvremont (tècnic gal) i els seus estranys plantejaments han portat al XV del gall a haver de patir per classificar-se en un grup on els equips petits han posat en entredit la “grandieur” francesa. A més a més, el XV del gall va plantejar un partit ultradefensiu en el seu enfrontament contra els All Blacks, substituint el tradicional talent dels tres quarts gals pel múscul i la força.

Tonga ha estat la sorpresa agradable d’aquest grup. Els del pacífic, comandats pel “sevillà” Kurt Morath (va jugar al Cajasol Ciencias fa uns anys) i el “bucaner” Ephraim Taukafa (ex del BUC) van plantar cara contra els All Blacks i van derrotar a França (19 a 14) en un partit històric. Si no arriba a ser per la seva sorprenent derrota contra Canadà, Tonga hauria acabat segona de grup i jugaria uns quarts de final per primer cop a la història.

Tonga-overcomes-France-in-their-last-match-of-Rugby-World-Cup-2011-101295.jpg

Tonga celebra la històrica victòria contra França

Els “barbuts” del Canadà han acabat en la quarta posició final, amb l’honor d’haver derrotat a Tonga (25 a 20), haver plantat cara a França i haver empatat un partit molt difícil contra el Japó. Precisament els nipons han estat una de les sorpreses més agradables d’aquesta Copa del Món. Japó ha plantat cara amb un plantejament molt valent, tacant sense complexos als totpoderosos All Blacks o disputant la possessió de l’oval als francesos. Va ser molt emotiu veure el mig de melé japonés Atsushi Hiwasa, de només 166 centímetres i 70 quilos placar a All Blacks de dos metres i cent vint quilos, o com el pilar Nozomu Fujita els enganyava fent passades d’esquenes i mostrant unes capacitats tècniques brutals.

 

GRUP B

El Grup B era, sense cap mena de dubtes, el grup de la mort. La primera plaça de grup ha estat per Anglaterra, que amb el seu joc de davantera habitual i els xuts entre pals del veterà Wilkinson han aconseguit derrotar a tots els rivals del seu grup. El XV de la rosa segueix sense generar un rugbi atractiu i horitzontal, i fins i tot m’atreviria a dir que els anglesos estan més còmodes defensant que creant jugades d’atac, però no li podem retreure la seva efectivitat. Els de sa majestat han guanyat (sense fer massa mèrits) als Argentins i als Escocesos, plantejant partits lents i pesats, amb molt desgast físic i on els davanters anglesos (Sheridan, Cole, Palmer, Mears, Easter…) han fet el seu paper a la perfecció: generar faltes a favor en les fases estàtiques per a que en Wilkinson (o el seu substitut Flood) anotessin per Anglaterra.

Tot i l’aparent èxit anglès, sóc molt crític amb el seu plantejament,ja que el tècnic de sa majestat Martin Johnson ha sacrificat els homes amb més capacitat tècnica (com ara el mig de melé Wigglesworth o l’obertura Flood) per donar entrada a jugadors molt més físics, com ara Ben Youngs, Tindall, Manu Tuilagi o Mark Cueto, i posant en Ben Foden d’arrier per tancar l’entramat defensiu del XV de la rosa. A les ales, el tècnic ha preferit les cames d’Armitage o Ashton en comptes de l’habilitat i la pólvora de Banahan. Anglaterra guanya (és l’actual campiona del sis nacions), però no enamora.

Wilko.jpg

En Wilkinson ha tornat a ser decisiu pel XV de la rosa.

En segon lloc ha quedat l’Argentina. Els Pumas s’han tornat a mostrar competitius, i de la mà de Felipe Contempomi han derrotat a tots els rivals de grup excepte a Anglaterra, amb la que va caure a la jornada inaugural al derbi de les Malvines per un ajustat 9 a 12. Dels argentins convé destacar la feina de Juan Figallo (nomenat millor jugador del Grup B) i l’ofici de la seva davantera, amb homes com Roncero (que es va lesionar i es perdrà al aresta de Mundial), Scelzo, Albacete o Bustos. Als tres quarts argentins, els “francesos” Tiesi, Martín Rodríguez Burruchaga o Felipe Contempomi (tots ells jugadors de l’Stade Français de Paris) han guiat als Pumas durant el seu trajecte a la fase de grups. La lesió inoportuna de Tiesi al primer partit de grup va obrir les portes a Lucas González Amorosino, Agustín Gosio i als “catalans” Marcelo Bosch, Horacio Agulla i Lucas Borges per mostrar el seu nivell amb el XV argentí. Argentina va derrotar sense problemes a Geòrgia i a Romania, i va patir exageradament contra Escòcia (en un partit on els Pumas segurament no es mereixien la victòria però van gunyar, al contrari del que va succeïr en el seu partit contra Anglaterra).

Escòcia va quedar tercera de grup. És la primera vegada a la història que Escòcia queda eliminada en una fase de grups d’una Copa del Món. A més a més, ho ha fet quan el XV del card havia canviat el seu paradigma de joc, substituint la tradicional verticalitat en el joc gràcies al xoc i la força física per un rugbi més horitzontal, que cerca el joc a la mà i la construcció pausada del joc ofensiu. Escòcia ha estat un equip al que li ha agradat jugar a rugbi, mantenir l’oval i buscar forats en la defensa rival, però no ha obtingut els resultats esperats. El XV del card ha patit en excés contra Geòrgia i Romania (que li van plantejar partits molt físics on la davantera escocesa va patir molt) i ha caigut derrotada tot i jugar millor que el rival en els partits contra Anglaterra i Argentina. Contra els Pumas, un error en defensa aprofitat per en Amorosino va significar una derrota molt dolorosa, i contra l’etern rival anglès el XV del card es va doblegar als darrers deu minuts de partit, desprès d’haver dominat clarament gairebé totes les facetes del partit en els primers setanta minuts.

Escòcia eliminada.jpg

Escòcia ha estat eliminida a la fase de grups d'un Mundial per primer cop a la història.

Per últim, Geòrgia i Romania se’n van del mundial havent fet un paper més digne del que van fer fa quatre anys. Els georgians van guanyar a Romania en el partit directe entre els dos equips (25 a 9) i van plantar cara a Escòcia i a l’Argentina durant la primera part dels dos partits, tot i que es va acabar ensorrant ala segona meitat en els dos partits. Per banda georgiana cal destacar en Mamuka Gorgodze, tercera línea que actualment milita al Montpellier i que és conegut com “Gorgodzilla” o “la bèstia” i l’obertura i xutador Merab Kvirikashvili, que juga a la divisió federal (amateur) de França.